12 de febr. 2009

60 ANYS, FELICITATS MESTRE, FELICITATS POETA.







Avui celebra el seu aniversari un dels cantants que m’agrada més, Joaquin Sabina. Personalment, el vaig descobrir cap allà l’any 1986. Estava a bord del vaixell on em va tocar fer la puta mili. Un company, el Manolo de Córdoba, que sabia que m’agradava molt la música, es va apropar i em va dir: “escucha esto, y ya me dirás que te parece”. Era el “cassett doble”, d’un tal Joaquin Sabina. Era un concert amb “Viceversa”, que es va grabar entre els dies 14 i 15 de febrer del 1986. Hi havia, si no recordo malament, alguns músics convidats: Luís Eduardo Aute, Javier Krahe i el Javier Gurruchaga.

El repertori, que per a mí aleshores era bastant desconegut, era força potent: Ocupen su localidad; Cuando era más joven; Princesa; Hay mujeres; Zumo de neón; El joven aprendiz de pintor; Como decirte, como contarte; Tratado de impaciencia nº 11; Que demasiao; Juana la Loca; Calle melancolía; Pongamos que hablo de Joaquín; Caballo de cartón; Cuevo ingenuo; Whisky sin soda; Rebajas de enero; Adios, adios; Pisa el acelerador; Pongamos que hablo de Madrid; Eh Sabina; Despedida.

De totes les cançons que vaig escoltar, la que em va frapar, va ser “Pongamos que hablo de Madrid”. Vull saber més coses d’aquest paio, vaig pensar. Un cop va acabar el meu segrest legal, i vaig tornar a Tarragona ciutat de la qual no hagués tingut que marxar mai, me n’entero que l’amic Sabina, havia tret un disc nou: “Hotel, dulce hotel”. El vaig comprar, amb una mica de reserves i, com tot a la vida, amb certa por al desconegut. Els dubtes per la nova adquisició es van esvaïr ràpidament. Gran disc, si senyor!. Repertori força interessant: Así estoy yo son ti; Pacto entre caballeros; Que se llama Soledad;Besos de Judas; Oiga, doctor; Amores eternos; Mónica; Cuernos; Hotel, dulce hotel.

A partir d’aquí passa el que passa. Que de mica en mica em vaig anar fent amb la seva discografia. Actualment a casa la tenim tota. I tinc la sort, que a la Roser també li agrada, i per tant, tant si anem el dissabte a El Vendrell, com si estem fent feina per casa, sovint (no sempre, tampoc estem tant malalts) de fons ens acompanya el poeta d’Ubeda.

Vagi des d’aquí doncs, la meva felicitació i admiració. Per cert, no se on vaig llegir que està a punt de treure un disc nou.

3 comentaris:

mossèn ha dit...

estimat meu ... el Sabina és com el Serrat i aquest és com ... com ho diria ... bé, no tinc paraules per descriure-ho ... així que ... continues igual de bo, oi ??? ... salut tio bueno

zel ha dit...

M'agrada el Sabina, i l'hotel dulce hotel va ser una de les millors descobertes... estava un xic "empanada", feia poc havia parit el meu fill gran i tenia molta nyonya.... Em va fer companyia, sí...

Petons, maco!

mossèn ha dit...

collons ... passa per casa, t'he deixat feina !!! ... salut tio bueno