2 de març 2009

PEPE, QUE FOTS?!!





Ahir la meva dona, la Roser, em va preguntar: “saps si li ha passat alguna cosa al Rubianes?”. La meva resposta va ser: “jo sé que tenia càncer..., per què?; i em va dir que havia vist pel Facebook un amic seu que havia escrit: “orfes de l’humor del Pepe Rubianes”.
Merda!, vaig pensar... a que aquest paio ha fotut al camp sense avisar?, jugat’hi alguna cosa!. Ràpidament vam mirar pel google a veure si hi havia alguna notícia i, efectivament, les nostres pors es van confirmar. No havia pogut vèncer el càncer de pulmó que patia. Toca’t els collons!.
Un cop més, el destí em dona la raó. Els que haurien de marxar més tard, marxen més d’hora.
Ens quedem, efectivament, orfes d’un tipus d’humor únic. Humoristes en aquest país – que diuen que és tant “soso” i que no tenim sentit de l’humor – hi ha i de molt bons, però com el Pepe Rubianes crec que no hi ha relleu. El seu humor era un humor sarcàstic, irreverent i sobretot lliure. Deia el que li donava la real gana... com ha de ser.
Vagi doncs aquest escrit per retre-li el meu homenatge, senzill, però sentit. M’havia fet riure com pocs.
Pepe, siguis on siguis, comporta’t i siguis un nen educat... i sobretot no diguis “tacos” ni et facis cap “pajilla”, que ens coneixem. De mentre, nosaltres, aquí, ens seguirem aixecant pel matí, contents per anar a “practicar el noble arte de TRABAJAAAAAR
i dient allò de: “donde vais con esa marcha matinera?..... a TRAAAABAAAAAJAAAAAR”.
En fí...

1 comentari:

zel ha dit...

Pobret, el trobarem a faltar aquest seu humor àcid i punyent... és cert, se'n van aquells que no haurien de marxar...