29 d’ag. 2008

Madrid, quina gran ciutat!

Dissabte passat, la meva sogra feia 60 anys, i, com a regal d'aniversari, vam anar a passar un dia a Madrid. Jo havia estat en un parell d'ocasions, però no havia tingut massa temps per dedicar l'atenció que Madrid es mereix. És evident, que amb un dia tampoc tens temps a fer masses coses (ni tant sols amb una ciutat com Tarragona), però, vam fer una immersió pel Madrid antic i, realment, és una sensació apassionant.
De la estació de Atocha, vam seguir per la calle Atocha fins arribar a la Plaza Mayor. Simplement espectacular... Després d'endissar-nos per carrers plens d'encant i, tal i com sóc jo badoc de mena, plens de cases amb una arquitectura esplèndida. Quina enveja!. Quan la gana va fer acte de presència, vam anar a dinar al Restaurante Los Galayos. Un local que data de l'any 1894, ple d'encant, amb uns plats deliciosos, un tracte professional magnífic, i, el que també és molt important, un preu força raonable.
Quan vam acabar de dinar, vam anar passejant xino-xano, cap a la Puerta del Sol, Gran Via, Cibeles, Puerta de Alacalá... per finalitzar al Parque del Retiro.
Ben entrat el vespre, vam tornar cap a Atocha per agafar l'AVE de tornada cap a Tarragona, amb la sensació d'haver passat un gran dia, però amb el compromís de tornar-hi per que Madrid s'ho val... i molt.
Us deixo amb una canço del meu Joaquin Sabina "Yo me bajo en Atocha", que descriu força bé - i, evidentment molt millor que jo, aquest Madrid del qual us parlava.
*********************************************************
YO ME BAJO EN ATOCHA
Con su boina calada, con sus guantes de seda,
su sirena varada, sus fiestas de guardar,
su vuelva usted mañana, su salvese quien pueda,.
Su partidita de mus, su fulanita de tal.
Con su todo es ahora, con su nada es eterno,
con su rap y su chotis, con su okupa y su skin,
aunque muera el verano y tenga prisa el invierno
la primavera sabe que la espero en Madrid.
Con su otoño Velázquez, con su Torre Picasso,
su santo y su torero, su Atleti, su Borbón,
sus gordas de Botero, sus hoteles de paso,
Su taleguito de hash, sus abuelitos al sol.
Con su hoguera de nieve, su verbena y su duelo,
su dieciocho de julio, su catorce de abril.
A mitad de camino entre el infierno y el cielo...
yo me bajo en Atocha, yo me quedo en Madrid.
Aunque la noche delire como un pájaro en llamas,
aunque no dé a la gloria la Puerta de Alcalá,
aunque la maja desnuda cobre quince y la cama,
aunque la maja vestida no se deje besar,
"Pasarelas Cibeles", cárcel de Yeserías,
Puente de los Franceses, tascas de Chamberí,
ya no sueña aquel niño que soñó que escribía,
Corazón de María, no me dejes así...
Corte de los Milagros, Virgen de la Almudena,
chabolas de uralita, Palacio de Cristal,
con su "no pasarán" con sus "vivan las caenas",
su cementerio civil, su banda municipal.
He llorado en Venecia, me he perdido en Manhattan,
he crecido en La Habana, he sido un paria en París,
México me atormenta, Buenos Aires me mata,
pero siempre hay un tren que desemboca en Madrid.
Pero siempre hay un niño que envejece en Madrid,
pero siempre hay un coche que derrapa en Madrid,
pero siempre hay un fuego que se enciende en Madrid,
pero siempre hay un barco que naufraga en Madrid,
pero siempre hay un sueño que despierta en Madrid,
pero siempre hay un vuelo de regreso a Madrid.


24 comentaris:

Jaume Pros ha dit...

Quant jo dic que Madrid és una de les ciutats que més m'agraden.., molta gent no ho acaba d'entendre. Si la comparem amb d'altres ciutats, com Salamanca, Lleó, Valladolid... comprovarem que som davant una ciutat molt oberta i que, curiosament, als catalans ens entenen molt més bé del que sovint creiem. Encara que com arreu, hi ha de tot, és clar.

Oscar Ramírez ha dit...

Madrid és una meravella com a ciutat i especialment per Nadal. Els seus habitants ens respecten malgrat els tòpics que vulguem inventar. Vas fer una bona elecció.

Salvador Guinart ha dit...

Jaume, abans de res, deixa'm agraïr-te dues coses. La primera que hagis passat per aquí,i la segona que hagis fet la teva aportació. Sobre el que dius, no puc estar més d'acord. Si que es veritat, que com arreu, hi ha de tot. Però en el meu cas, és la tercera vegada que hi vaig, i, realment, deixant de banda els prejudicis, (que sempre hi ha alguna reticència) tinc que dir que m'he trobat molt a gust. I, fins i tot amb alguna anècdota amb cambrers dels restaurants, on quan saben que ets català, et conviden a xupitos, etc. Evidentment que el que t'acabo de dir és una anècdota, però, jo explico el que m'ha passat a mi, i, noi, Madrid m'encanta.
Una salutació cordial.

Salvador Guinart ha dit...

Amic Òscar (que per cert, et dec una)... ;-)
Més d'un cop he pensat anar a Madrid per Nadal... T'imagines que em trobo al Pepe Isbert buscant al "Chencho"??? ;-).
Ara seriosament, els carrers, les il·luminacions, etc, en aquesta època de l'any a Madrid ha de ser impressionant... o almenys és el que jo he vist a les pelis. De tota manera, superar la iluminació de Tarragona, és mooolt fàcil... pensa que fins i tot la supera El Vendrell que te uns carrers i unes places que fan molt de goig!
Una abraçada amic. I gràcies per la teva aportació... i quedem!
Tu ja m'entens!

Anònim ha dit...

QUIN FART DE CAMINAR, AIXO NO ES UN REGAL PER LA SOGRA, TU LA VOLS MATAR, COLLON AGAFA UN TAXI

SALUT

PD. NO VAS FER CAP PINTADA

Salvador Guinart ha dit...

Doncs si Apa Noi, es vam fer un fart de caminar... el que passa es que vam anant fent pauses. Pensa que entre la meva filla de 5 anys, i el meu fill de 7 mesos, no pots fer masses virgueries.
I, no, no vaig fer cap pintada. ;-)
Salut!

Anònim ha dit...

DIGUES LA VERITAT ,

NI UNA ENGANCHNA EN UNA SEYAL DE TRANSIT, UN ESCRIT ALS WC, UN PIPI EN EL C ARRER O QUE?
SEGUR QUE VAS DEIJAR UN REGALET PERSONAL

SALUT I REPUBLICA

Anònim ha dit...

Ep, Salvi,

A mi també m'agrada Madrid (tot i que considero que Barcelona és molt més maca). Ara bé, no us oblideu que Madrid és el que és perquè és una paparra. ¿Per què, ja em direu què fa aquella metròpoli en mig del desert castellà (un pedragal sense un sol arbre a on ser a l'ombra) que només fa que xuclar dels territoris realment rics. Madrid és el que és perquè és la capital d'un estat (amb tot el que comporta a nivell de seu de grans empreses, departaments ministerials, ambaixades i centre cultural). I, per cert, Òscar i Jaume, després del que ha caigut contra Catalunya aquests últims anys, és una mica cansat aquesta cantarella que "ells ens enten", "que ens respecten"... Quan tinguem la sentència del TC sobre l'Estatut ja em direu el què. A vegades els catalans semblem sortits d'un esplai parroquial...

Yo soy aquél

Anònim ha dit...

Per sort, jo vaig poder viure-hi durant quatre anys. I aquesta és la paraula, sort, perquè si no, m'hauria quedat amb el tòpic i no hauria descobert una de les ciutats més meravelloses que he conegut. Sóc un enamorat de Madrid i al poder viure-hi me la sento una mica casa meva i aquesta cançó de Sabina sempre em fa posar els pèls de punta. Madrid és una ciutat per perdre's-hi i descobrir tots els racons que amaga.
Marc Aranda

Anònim ha dit...

A mi Madrit sempre m'ha agradat molt noi, tots som una mica Madrit.

Ricardo Santiago

Salvador Guinart ha dit...

Ricardo, veste'n acomiadant dels teus "ouets" si tardes tant (a Tarragona diem si "trigues" tant), en aparèixer per aquest bloc. Es que t'ho dic sempre!!!!, cony!. Que fas?, que és de la teva vida???.

Salvador Guinart ha dit...

Apa noi!, que anava amb els sogres!, i tampoc és plan de donar la nota!!
Això, si, Madrid, estava moooolt més net que Tarragona. Ei!, però de carrer, eh??.
Per cert, em deus una cosa que em vas dir... O sigui, dona't manya que m'ho reclamen!!

Anònim ha dit...

Al mateix que varen dir el Carod i el Puigcercós al veura Madriz.

Sou de poble.

Salvador Guinart ha dit...

Anònim de les 21.35,
Moltes gràcies per la teva aportació. Sort que et tenim a tu per aportar-nos la teva gran sapiència, i, de passada, pujar el nivell intel·lectual del bloc que bona falta li fa, i més, amb el comentari tant patètic que he fet sobre la ciutat de Madrid.
Repeteixo, moltes gràcies.

Salvador Guinart ha dit...

Marc Aranda,
abans de res, gràcies per passar i dir la teva. Realment, estic molt d'acord en el que dius i en el que expliques. Jo coneixia Madrid però molt de passada. Tampoc crec que la conegui després d'aquest dia... però mica en mica em vaig fent a l'idea. Sóc dels que penso de que cada ciutat te el seu encant. I, evidentment, Madrid en té i molt. Malgrat sigui "fent el pagès" com diu "l'intel·ligent" de més amunt.
Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Ep el pages el faràs tú, amb el teu gosset i les teves espardenyes. No podeu negar els d'ERC que us "encanta" Madriz.
Per cert, ja els hi vas dir que eras d'ERC?. Ara que per "inteligents" els d'ERC "manda huevos".

Salvador Guinart ha dit...

Anónim, a més a més de maleducat ets tontet. Quan deia pagès, em referia a mi mateix. I per cert, és la última vegada que et publico el comentari si utilitzes aquest to impertinent i idiota. Targeta groga. A la propera penalty i expulssió. No tinc per que aguantar rucades i més, a casa meva.
Salut!

Salvador Guinart ha dit...

Hola "Yo soy aquel"
És veritat quan dius que Madrid és el que és. És just el comentari que vam fer la meva dona i jo. Es nota que allà es manega el "cotarro" de veritat, i per això els edificis tant immensos, les avingudes, Ministerios, les seus centrals de les empreses, els bancs, etc.
Jo sobre el que dius de l'Estatut diferenciaria la gent (de tot arreu) i els polítics (de tot arreu). Per exemple, per a mi, l'Ibarra ja el poden bombar demà mateix, però no per això despotricaré dels extremenys o d'Extramadura, oi que m'entens?.
Si que és cert, i si no fes la prova, que quan una persona porta poc temps aquí i "xapurreja" el català, ens fem palles mentals i el fotem en un pedestal... quan a altres països "DE VERITAT", seria la cosa més normal del món. I tants, i tants exemples...
Alguna cosa parroquial si que tenim, si... :-)
Salut!

Anònim ha dit...

Home, Salvi, tots els d'ERC sou així, "targeta grogue" i al carrer. Que democràtics!, en quina escola et varen ensenyar DEMOCRÀCIA. Jo mal educat? to impertinent? (vidres que s'aguantan al nas), idiota? (enfemetat mental). Vaja disculpa no sabia que tenias la pell tant fina i que eras un tirà al teu blog.
Salut noi

Anònim ha dit...

Ostres Salvi, m'has deixat parat. Ara sí que ho entenc tot.

Salvador Guinart ha dit...

Anònim, (impertinent ¿?); ara no t'entenc, xon...
Deu ser la calor...

Anònim ha dit...

Ep germà!!

Primer un petonás a la sogra.
Segon, un altre cop, tenim vides paral.leles. Hem passat 6 dies ben macos a Madrid fa just quinze dies.
Un altre tema per a compartir en les nostres converses.

Per cert. Jo també vaig cridar "Chencho" a la Plaza Mayor.

I el vaig trobar!!

Era amagat dins una disfressa d'estatua humana que figurava ser el "Yoda" ;)

Zipi & Familia
VdG

Salvador Guinart ha dit...

Hei "germanet"!!!, com esteu??
Realment, ens passen coses ben peculiars... T'imagines que arribem a coincidir i ens veiem pel carrer????, a mi em dóna alguna cosa, nen!!

Quan vingueu ja ens explicarem mútuament les experiències.

Una abraçada ben forta família!

Salvador Guinart ha dit...

"Amic de veritat", gràcies per l'avís. Ja veus que t'he fet cas.
De tota manera, m'hauries d'aclarir lu del detectiu...
De l'altre, ja fa dies que el tinc calat. Per altres blocs em fot a parir. I es que al final, un és el que escriu, i aquest és un hipócrita.
I, per cert, moltes gràcies pel teu missatge. El guardaré en un altre lloc. No em pots dir qui ets no?... buenu, buenu... ;-)
Ara acabo dos comentaris més i marxo a esmorzar a l'Avi Tòful.
Salut "amic de veritat"