7 de febr. 2008

Y sin embargo...


La Mar em passa un “meme” musico-visual (que per cert, us demanaria que passéssiu pel seu bloc i li donéssiu molts ànims. Ho està passant una mica malament).
Haig de comentar, explicar algun moment musical que m’agradi. De fet, moments musicals que m’agradin i m’emocionin hi ha “la tira”... no entendria aquest món sense la música. Forma part d’aquells pilars que hom te per tirar endavant en aquest món que ens ha toca viure. Evidentment que hi ha coses molt més importants, no cal dir-ho, els fills, la dona, la família, els amics... però avui toca parlar de música. Al meu perfil ja hi poso un tast del que m’agrada. Si tinc que posar tots els grups i cantants que m’agraden no acabaríem mai.
Per un xarnego independentista com jo, el ventall és molt ampli. No tinc complexos alhora d’escoltar coses noves, sigui en l’idioma que sigui. Si una cançó es bona, és bona i punt. Entre els cantautors que m’agraden, tinc tres debilitats (m’agraden molts més, però destaco a tres), Joan M. Serrat, Lluís Llach i Joaquin Sabina. Tinc les discografies complertes dels tres, amb això crec que ja ho dic tot, oi?. Triar una cançó per posar-la en aquest post, com us podeu imaginar no és gens fàcil, al contrari. Però el “meme” és el “meme” i com sóc una persona disciplinada tiro pel dret. Con un par!. Al final m’he decidit per la cançó del Joaquín Sabina “Y sin embargo... te quiero”. Els sabineros, tenim aquesta cançó com gairebé un himne. Si cliqueu aquí, en podreu gaudir.
Salut!

17 comentaris:

Unknown ha dit...

Òstres... a mi el Sabina no m'acaba de fer el pes! No se perquè exactament...

Un dels meus grans moments musicals va ser el concert que Dulce Pontes va fer al camp de Mart no fa pas gaire4s estius.

Brutal!

Salvador Guinart ha dit...

Veus?, jo per exemple no conec res de Dulce Pontes. Em pots recomanar alguna coseta?; quin estil musical és?
Gràcies!

Anònim ha dit...

Títol: El cant dels Maulets
Grup: Obrint Pas
Disc: Terra
Any: 2002

Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
emblanquineu murs,
perquè Carles d’Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua
i els amos al clot.
i si no l’empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen
més perill tindran,
passeu-me la bota
i seguiu tocant.

rcm

Anònim ha dit...

no se si es una conço o un imne
una curriositat_
aquesta canço a la invasió de IRAC
es var prohivir PER ELS GOVERNS la venta als EEUU I ANGLATERRA, tambe a les emisres de radio no eS podia sentir
ES VA SECRESTAR


JOHN LENNON - Imagine (Live)


Visitors: 87 visitors have hited Imagine (Live) Lyrics since Dec 28, 2007. Visitantes: 87 visitantes han hited Imagine (Live) Letras desde el 28 de diciembre de 2007.

Print: JOHN LENNON - Imagine (Live) Lyrics print version Imprimir: JOHN LENNON - Imagine (Live) Letras versión impresa



Imagine there's no heaven Imagina que no hay cielo
It's easy if you try Es fácil si se intenta
No hell below us Ningún infierno debajo de nosotros
Above us only sky Por encima de nosotros sólo cielo
Imagine all the people Imagina toda la gente
Living for today... Vivir para hoy ...

Imagine there's no countries Imagina que no hay países
It isn't hard to do No es difícil de hacer
Nothing to kill or die for Nada de matar o morir por
And no religion too Y ninguna religión también
Imagine all the people Imagina toda la gente
Living life in peace... Vivir la vida en paz ...

You may say I'm a dreamer Usted puede decir soy un soñador
But I'm not the only one Pero no soy el único
I hope someday you'll join us Espero algún día que se una a nosotros
And the world will be as one Y el mundo será como uno

Imagine no possessions Imagine no posesiones
I wonder if you can Me pregunto si puedes
No need for greed or hunger No hay necesidad de codicia o hambre
A brotherhood of man Una hermandad del hombre
Imagine all the people Imagina toda la gente
Sharing all the world... Compartiendo todo el mundo ...

You may say I'm a dreamer Usted puede decir soy un soñador
But I'm not the only one Pero no soy el único
I hope someday you'll join us Espero algún día que se una a nosotros
And the world will live as one Y el mundo vivirá como uno


RCM

Waipu Carolina ha dit...

Hola!
Paso a saludarte desde Waipueduca.
Al igual que tú disfruto mucho de la música y Joan Manel Serrat era muy estimado por mi padre y mi hermano en Caracas. Mi padre catalán viviendo en Venezuela siempre escuchaba su música e intentábamos ir a sus conciertos y esperábamos siempre algunas canciones en catalán que coreábamos emocionados.
Lluis Llac me lo presentó Joan hace 10 años sólo llegar a Cataluña y ya se metió en mi corazón para siempre.

Un abrazo

Anònim ha dit...

posats a parlar de tot, com si en sabèssim, diria que ni llach ni serrat, però sí sabina, potser pel costat més bandoler i /o trobador.

m'agraden les cançons d'amor que parlen de que s'acaba, que es trenca, d'ànimes perdudes en copes escurades de matinada, de soletats trobades, buscades i fins i tot desitjades....

m'agrada el sabina miserable, pirata, trabucaire i "canalla"...

hi ha molts que tene aquest estil, com que veig que hi ha una catira i/o trigueña, et recomano al Ricardo Arjona, és guatemaltenc, i té lletres molt potents...

seguim en contacte....

ricardo santiago

Unknown ha dit...

Curiós això de la prohibició de la cançó... no ho sabia.

Sobre la Dulce Pontes aquí hi ha la discografia, jo et recomanaria Lagrimas, el seu segon treball:

http://dulcepontes.es/dulce_discog.php

De totes maneres per si t'interessa pots agafar en prestec a la biblioteca del cr. Gasòmetre un parell de discs, d'ella. Els únics que hi tenen:

1 Pontes, Dulce, Best of Dulce Pontes [Disc compacte] (2002)
2 Pontes, Dulce, El Corazón tiene tres puertas [Disc compacte] / Dulce Pontes (2007)

Ja ho comentaràs... si és el cas! :-)

Salvador Guinart ha dit...

Ep Rossend,
el Cant dels Maulets, no la coneixia. Però l'Imagine.... m'has tocat la fibra sensible paio. Sóc Lennonista fins a la mèdula. Només cal veure quina imatge poso al meu perfil. Per a mí, el John Lennon és més que un cantant i Imagine, és més que una cançó; és un himne a la pau.
Moltes gràcies per recordar-me-la.

Salvador Guinart ha dit...

Hola Waipu Carolina!

Realment, són un parell de monstres de la cançó. Són uns poetes, uns trobadors que, a més, per la trajectoria, pels anys, per les cançons, o sigui per tot, els han convertit amb una mena de mítes vivents. El Llach i el Serrat, son sens dubte, uns dels actius d'aquest país.
Petonets!

Salvador Guinart ha dit...

Bones de nou Ricardo... et faré cas i veure que trobo del Ricardo Arjona. Moltes gràcies per entrar i dir la teva i per la teva recomanació.
Bona nit crack!

mossèn ha dit...

agradar per agradar ... quins gustos més estranys tens ... per cert, continues estan força atractiu ... la foto del diari d'aquest diumenge la tinc en un altar !!! ... salut

Salvador Guinart ha dit...

Bon dia Tondo,
Ara mateix estic escoltant a la "xica aquesta" de la Dulce Pontes. Nostamal. M'agrada la seva veu. Ara mica en mica, haig d'anar entrant en el seu estil.
Gràcies per la recomanació crack!!
Salut!

Waipu Joan ha dit...

ens assemblem massa. No comprenc això de la Jove...

Anònim ha dit...

Imagina ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

La baixada de l´àliga a les festa de santa tecla a les 12 de la nit amb gresca de festa major , amb la canso de Cant dels Maulets
Com xalaríem , uuffffff, i els independistes que?
També l`amparito roca

Per ser , per que no la fiques al blog , per sentir-la tots junts , jo no puc .


Salut i república


rcm

Salvador Guinart ha dit...

Mossèn, posi-la al costat d'una que tingui de vós sense sotana, a veure si fem alguna cosa de profit!!!
Petonets tiu bo!!!

Salvador Guinart ha dit...

Bon dia Waipu Joan!... el que no entenc jo és lo dels Xiquets. No podies ser perfecte...
De tota manera, ja et vaig dir que els amics de debó (tret d'alguna excepció evidentment), els tinc als Xiquets. Pensa que quan jo començo a coquetejar en el món casteller (cap a començaments dels 80), al matalàs hi havia bastant de "quillo". Jo anava al cole a Sant Josep Obrer i se molt i molt bé del que et parlo. I per això vaig decidir anar a la Jove. Tampoc va ser aquest "el motiu", simplement, era una colla que em queia simpàtica...

Salvador Guinart ha dit...

Amic Rossend, estic aprenent a posar música al bloc. Si me n'en surto, posaré l'Amparito (entre d'altres!!)
Una abraçada.
(per cert em deus una xapa de les festes!!!!)