8 d’oct. 2007

LA “NOVA” RAMBLA



Els que tenim una certa edat, o sigui que passem dels 40, tenim ben fresca a la memòria com era la Rambla Nova de Tarragona cap allà els anys 80. Era una Rambla que el terra era d’asfalt, i que, gustos i opinions a banda, a mi no em desagradava. Com a mínim, els dies que plovia no relliscaves.

Després van venir les “famoses” rajoles que va posar l’Alcalde Josep M. Recasens i que tantes queixes, o no, van aixecar.

Ara, gairebé 30 anys després, i degut a la instal·lació del mercadet a la Rambla, s’ha optat per asfaltar de manera provisional els dos trams on hi havia les “famoses” rajoles per que els camions amb el pes les feien malbé.

Com a mesura, em sembla perfecte (per a mi ja ho podrien deixar així), el que passa es que “canta” com un flabiol.

Jo, sóc de la opinió que quan el mercadet torni a la Plaça Corsini, es posin les mateixes rajoles que hi ha al tram de rambla que abans coneixíem per “Conde Vallellano”. Són de color fosc (així no fem “estampadets” al llarg i ample de la Rambla, i el que és més important, quan plou no tens por de trencar-te una cama.

8 comentaris:

mossèn ha dit...

ca-ga-ra-da ... salut tio bo

Anònim ha dit...

OK, però ja que hi són, que l'adecentin tota sencera, a veure si ara deixaran la rambla tota apedaçada, no xato?

Jesús M. Tibau ha dit...

Quants records aquesta Rambla!
Quan estudiava BUP, COU i Magisteri me'n vaig fer un tip d'anar amunt i avall.

Salvador Guinart ha dit...

Mossèn: Pots ser una mica més explícit?, es que no acabo d'entendre el que vols dir. ;-P

Roser: També tens raó. Confio en el bon gust del personal... encara que no se sap. He vist tantes coses en aquesta ciutat!!

Jesús: Tu ets dels meus nen. També deus tenir una edat (ei, de bon rollo), i tens molt present aquesta Rambla, amb aquells plataners immensos, aquelles faroles que es dividien en dos, els parterres que impedien trespassar pel mig com es fa actualment xafant la gespa... en fi!

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Per mi ja podrien tornar-la a asfaltar i obrir els pixaderos de la cantonada Méndez Núñez. Donaven un aire cosmopolita (una ciutat amb metro ...)

Salvador Guinart ha dit...

Anònim del dia 9.

Estic d'acord amb tu. Aquelles escales, semblaven les d'una estació de metro. De fet, si no recordo malament en un carnaval dels anys 80 (a finals) o dels 90 (al començament), ara no ho recordo exactament, es va fer una paròdia i es van guarnir les escales i fins i tot es va posar nom a la parada.

Salutacions!

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Amb això de les rajoles, poca broma, algun lenyàs s'ha donat més d'un.

L'última, amb l'asfalt que van posar a Conde Vallellano, molt bonic, però un home d'uns 40 anys es va donar una bona castanya amb el ciclomotor amb es pluges de novembre-desembre de l'any passat. Va ser un dia de pluja normal, perquè van lliscar les rodes. Frenar frenava bé, ni anava embalat ni va frenar de cop, però en frenar la moto va lliscar pel terra. Menos mal que l'home, dintre del que cap, no es va trencar res.

Salvador Guinart ha dit...

Blas Jesus, gràcies per escriure i dir la teva.
No puc estar més d'acord amb el que dius. Hi ha un tipus d'asfalt (sol ser amb components antics) que amb el temps el terra queda com un mirall. I això de mirall és literal. De manera que quan frenes el cotxe llisca per damunt de l'asfalt; i a més quan és de nit, no veus res per que és ple de reflexes al terra. De tota manera, amb aquesta última asfaltada i que jo veig cada dia (Av. Estanislau Figueres, Pau Casals) l'asfalt és de nova generació, és un asfalt granulat (vaig llegir que amb els pneumàtics dels cotxes fan un granulat que després s'afegeix a l'asfalt), i que no enlluerna, és porós i quan plou no rellisques (vagis amb moto o amb cotxe).

Salutacions.