2 d’oct. 2007

MOLTS ÀNIMS JAVI LÓPEZ!



En aquest “blog”, no només escriure de coses “series” com poden ser temes relacionats amb la ciutat i el seu estat; de política, etc., si no que també parlaré de coses més “banals” com de futbol o de castells... o del que sigui.
Tot i que això de “serio” i “banal” és molt relatiu. Per a mi, també és important parlar de futbol...

Sóc soci del Nàstic potser farà uns trenta anys. Any amunt, any avall. Jo diria que em vaig donar de baixa quan vaig haver d’anar al segrest legal (cap allà l’any 1986), i un cop vaig tornar no em vaig donar d’alta fins passats uns anys. Vaig seguir anant però no com a soci. El sou d’aquells anys no donava per tot.

Bé la qüestió es que enguany acabem d’encetar la temporada, i després de 6 partits (3 a casa i 3 fora), hem guanyat 3, hem perdut 2, i em empatat 1. Els partits de casa – Alabés, Castelló i Poli Ejido -, han estat un escàndol de bon joc. Potser el dia del Castelló es va patir una miqueta més. Però el dia de l’Alabés es veure un partidàs; i que em dieu del dia del Poli Ejido?. Al minut 19 de la primera part ja anàvem 3 – 0!.

És veritat que ens falta guanyar a fora. I que si volem aspirar a alguna cosa més que a mantenir-nos cal esgarrapar punts fora de casa. En això estic d’acord. Ara bé, en el que discrepo és en les presses de certa premsa esportiva i en el “ginye” d’alguns aficionats pessimistes de mena, que ja es veuen en el pou de la segona B. Tot plegat fa una mica de caguera, i em perdonareu l’expressió.

Portem 6 partits, estem en vuitena posició amb 10 punts i a tres punts del tercer classificat que és el Numáncia. Tenim un “equipet” molt compensat. Les lesions no ens han deixat respirar. Cada diumenge Javi López ha hagut d’improvisar una alineació. (fa una setmana creia que em trucaria a mi per jugar de defensa!).
No se si amb aquest equip haguéssim patit tant l’any passat... però això no ho sabrem mai.

Ràpidament, pel cap em passen algunes preguntes. Quantes temporades ha estat el Nàstic a segona A?; i a segona B?; i a tercera?. Es que ara sembla que el Nàstic és un d’aquells “històrics” de tota la vida de primera divisió i que cal de totes totes que torni pujar de categoria cagant llets. Doncs jo crec que no. Jo he vist perdre el Nàstic al camp del Roda de Berà quan vam estar a tercera (per cert, no fa tants anys). Parlem dels play off d’ascens a segona que vam perdre??. Parlem d’altres play off per no baixar a tercera??. Parlem de Casetas??. Parlem de les concentracions improvisades a la Plaça de la Font cridant alló de: “El año que viene segunda división”- quan ens havia anat d’un pel de cony de mosca de no baixar a tercera?; parlem d’un insigne constructor posat de President cridant des del balcó de l’ajuntament (i sense megàfon), “El año que viene subiremos a segunda división”?

Que vull dir amb tot això?; doncs que les coses van com van. I difícilment podrem assolir objectius com la primera divisió si encara com a club anem amb una ma al davant i una altre al darrera. No hi ha estructura consolidada (i no només en el tema esportiu), si no en tots els altres departaments del club. S’han fet coses, evidentment, i segurament ben fetes, no ho nego pas. Però cal posar fil a l’agulla i sentar unes bones bases per que en un futur, vinguin els esdeveniments que vinguin, i passi el que passi, el Nàstic no hagi de patir, i sigui un club consolidat allà on sigui capaç i on els mitjans li permetin.

I per cert, els grans clubs també es caracteritzen per no deixar a l’estacada a jugadors que ho han donat tot pel club; no passa res si es fan homenatges a jugadors; al contrari. Això és ser agraït.

Els grans clubs no foten fora per la porta del darrera, amb nocturnitat, a entrenadors que ens han permés assolir un somni que ves a saber si ho tornarem a veure.

No se si m’explico...

16 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

Com veig que no poses correu electrònic, t'ho dic aquí.

He decidit crear un reconeixement per aquells blogs que, d'ençà que vaig crear el meu, han estat linkats com a espais molt interessants. Justament, el reconeixement que atorgaré en forma de banner i de diploma, es diu així "Espais. Racons interessants". Hi ha creada una enquesta a la dreta del meu blog on es pot votar una de les deu opcions que he incorporat i les tres primeres rebran el reconeixement en qüestió. El teu blog és un dels que he proposat en un intent de crear encara més participació en aquests espais que cada dia estan més de moda. Res més, sort i gràcies per fer més gran la blogosfera (se'm resisteix dir bloc enlloc de dir blog). Una abraçada.

Oscar
http://oscar-ramirez.blogspot.com

mossèn ha dit...

gens, però continues estant igual de bo ... salut

Jesús M. Tibau ha dit...

Ja hauràs vist que l'òscar Ramírez, al seu bloc Tot és possible, ens ha posat com a "rivals" (amb moltes cometes) per a la candidatura del premi que ha creat.
LLuny de rivalitzar, això ha servit per a conèixer el teu bloc .
salutacions i ja ens anirem coneixent

Anònim ha dit...

sempre m'ha fet més por l'èxit que no pas el fracàs, més que res per què dels fracassos sempre se n'apren, o és més fàcil aprendre quan un es pregunta "què he fet malament??" i dels èxits és molt fàcil treuren només "autobombo"....
i al nàstic ens ha passat una mica això. vam pujar a segona A i semblava que tota la ciutat embogia amb el club, i lo de primera ja va ser la follia absoluta...
i dèu anys enrera què?
doncs 10 anys enrera erem 300-400 desgraciadets al camp, comptant que les nostres dones entraven gratis com acompanyants, i passavem la tarda comentant el temps, política i afers diversos, i com no...avorrint-nos fins l'extenuació...
això és el nàstic.
i d'aquí hem passat, com els nous rics, a mudar-nos cada dia i menjar tres plats.
sabeu allò de qui oblida els orígens perd l'identitat? doncs hi ha casos pitjors i són en els que fins i tot hi podem perdre la cartera i guanyar només deutes...
pel que fa als antics jugadors, ho tinc clar. siguem senyors, coi! siguem diferents....però fem-ho!
una abraçada
ricardo santiago

Tondo Rotondo ha dit...

De fet la gràcia dels blogs penso què és el barrejar banalita amb seriositat, així com és la vida, així com som...

I tranqui pel comnari sobre l'Abella Maia al meu blog... hi estic d'acord :-)

Salut!

Salvador Guinart ha dit...

PEL MOSSÈN

Tu si que estàs bo, amb aquells ullets brillants, amb aquell blau, aquell somriure... ummmmmmmm.....
:-)

Salvador Guinart ha dit...

TONDO... Una abraçada.

Un dia faré un comentari sobre els doblatges de películes, dibuixos animats, etc.

Salvador Guinart ha dit...

PEL RICARDO SANTIAGO
Estic completament d'acord. Recordo també alguns partits que des de la grada de preferent, seguiem els moviments que feia el linier per que del partit més val no enrecordar-nos. Els Nastiqueros de pedra picada que venim de Vietnam (és com anomeno jo a aquells anys de segona B i tercera), també ténen molt clar que això de la segona A és un "luxe asiàtic". Així, doncs, aprenem dels errors del passat (que jo crec que "estamos en ello"), i anem construint una estructura que ens permeti assentar-nos de veritat com a club consolidat a la segona i qui sap si d'aqui uns anys donem el salt a la primera per estar-hi molts anys.

Una abraçada.

Salvador Guinart ha dit...

PEL JESUS M. TIBAU

T'he fet un comentari al teu blog, però també ho vull fer al meu.
Efectivament, ja he vist la que ha muntat l'Òscar Ramírez.
Encantat de que entris al meu blog. Això és casa teva. Jo si m'ho permets, et lincaré al meu; així aniré seguint els teus escrits i les teves inquietuts.

Una abraçada.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

l'Oscar ha juntat 10 blogs i poc a poc ens anem coneixem, el joc no està en guanyar sinò, el joc està en visitarnos uns als altres i fer un cercle d'amistats, molt bé per l'Oscar, tot un crac

salut !!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

no té res a veure però entra a aquest link:

http://store.findmadeleine.com/index.html

mercenaris !!!

Hurtis ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Salvador Guinart ha dit...

He suprimit els missatges per que ja tinc una edat per aguantar gilipollades i més a casa meva.

Fins aquí podriem arribar!!

Au!, a cascarla.

Hurtis ha dit...

Benvinguts a la censura i l´ausència de debat democràtic. Clar, ara resulta que els meus comentaris no li agraden al senyoret i llavorens... suprimeix les opinions no favorables. Bueno, amb aquestes coses no li puc excloure de l´esquerra sectaria. Jo no censuro opinions, ja que crec en la llibertat d´expressiò i... li recordo que va ser vosté que em va cridar l´atenció i rebatrem al bloc del Quim Amorós.

Ai Senyor, aquesta gent radical...

Salvador Guinart ha dit...

Mira Hurtis, guapet de cara. Varies coses:

1.- No seràs tu, precisament qui em vingui a donar lliçons sobre la llibertat d'expressió.

2.- Em pots incloure, excloure o donar-me el passi de temporada d'on et roti. No em conéixes de res i per tant, se m'en fot quina opinió tinguis de mi.

3.- Els meus dos avis (el patern i el matern) van morir a la guerra per defensar les llibertats individuals i col·lectives dels ciutadans d'aquest pais. Deixant dues vídues, que es van haver de buscar la vida per poder donar de menjar als que avui són el meu pare i la meva mare.

4.- Ves a fotre xorrades de les teves amb el Lennin, Stalin i la reputa de sa mare a un altre bloc. Però aquí no toquis més els collons. Ok?.

Salut i estat!