9 d’oct. 2007

SERRAT-SABINA, SABINA-SERRAT




Amb una mica de retard, però voldria explicar el gran concert que van donar aquest parell de monstres. Tinc que reconèixer que jo no les tenia totes. Anava amb certes reticències, ja que entre l’infart del Sabina i el càncer del Serrat em feia pensar que seria una coseta ràpida per omplir l’expedient i cap a casa. Pensem també que els dos tenen una edat, i que això també pot pesar.
Tot el contrari. Són els putos amos!. Una bandera pirata i la bandera republicana presidia el sostre de l’escenari. Dues pantalles gegants a banda i banda de l’escenari facilitaven la visió per a les persones que com jo, estàvem una mica lluny.
Van començar amb “Hoy puede ser un gran dia” de Serrat, barrejada amb “ocupen su localidad” de Sabina. Això era la premonició de que aquella nit seria especial. Hores abans el Nàstic li havia clavat 4 al Poli Ejido... felicitat completa.
L’esplanada del mercadet de Bonavista estava plena a vessar. Milers de goles varem cantar les cançons que s’anaven succeint. El Serrat feia de mestre de cerimònies. Jugava a casa i això és va notar en tot moment. Va recordar els seus temps a la “Universitat Laboral”. La complicitat del públic va ser total.
Entre mig de bromes i comentaris irònics fent referència a les seves edats i ensurts, es va poder comprovar que no només són dos cantants que van de gira junts. Allà hi havia alguna cosa més. Hi havia molta química... molta complicitat.

Ignoro si era la primera vegada que Sabina venia a Tarragona, però jo no el recordo en cap concert. Ràpidament es va posar el públic a la butxaca (si no el tenia ja), cantant “Contigo” en català i el Serrat responent en castellà. A partir d’aquí bromes entre ells, canvis de vestuari, i molt molt bon rollo. I el públic entregat al seus peus.

Moments especials van ser quan van sonar les cançons “Serratianas” i “Sabineres” per excel·lència. D’una banda Sabina cantant “Tu nombre me sabe a yerba” i “No hago otra cosa que pensar en ti”... això si amb el seu inseparable “bombín”.
Serrat va correspondre amb “Señora”, “Princesa” i “Peces de ciudad”. Després cadascú a “lo seu”. Sabina amb “Noche de boda”, “19 dias y 500 noches”, “Ruido”, “Y sin embargo, te quiero”; i el Serrat amb “Mediterraneo”, “Penelope”, “Paraules d’amor”...
Després tornem-hi que no ha estat res. Van cantar junts “La del pirata cojo”, “Lucía”, “Que se llama soledad”, “Para la libertad”.
Més de dues hores de concert de dos mestres. Dos monstres. Quan cantava el Sabina, el Serrat, tot ell, se seia com si fos en una terrassa de la Plaça de la Font, i anava bevent (en copa) un vinet blanc (amb la seva corresponent glaçonera) que suposo que devia ser de la seva bodega. Una cadira i una taula, un vinet blanc fresquet, la ciutat on l’ha vist en la seva joventut i el Sabina cantant... que més es pot demanar?. Els papers es canviaven quan li tocava cantar al Serrat. Això si, cap dels dos va fumar.

Diuen que per les festes de Nadal sortirà a la venda el cd i el dvd d’aquesta gira “Dos pajaros de un tiro”.
Aquest any, els reis es faran un fart de repartir cançons de dos republicans. És clar que aquests reis, son mags i d’orient.

Llàstima.

9 comentaris:

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola xato. M'agrada que en aquest concert t'ho passessis bé i que el recordis amb tanta estima. Potser aquest serà el darrer cop que l'un i l'altre, junts o per separat, faran una gira, o sigui que més val aprofitar. Què deies que surt per reis? Prenc nota...
Petons

Salvador Guinart ha dit...

Buenas estimada....

això, això, pren nota pren...
:-D

mossèn ha dit...

no, no, no ... molt millor la sabrina amb el seu single "boys, boys, boys" ... salut

Marta ha dit...

Si no recordo malament, fa uns 14 anys, Sabina va tocar a la plaça de toros de Tarragona, era el mes de juny ...

Llàstima que treballava, em sap greu haver-me perdut aquest gran concert!!

Tondo Rotondo ha dit...

Jo també prefereixo la Sabrina al Sabina.

Qüestió de gustos!

Salvador Guinart ha dit...

Mossèn: Tu escoltaves el single?, o et passaves el vídeo (mil vegades al dia) que va fer en una piscina cantant aquesta cançó i que hi ha un moment que se li veu un pit?... es que ens coneixem, i és clar... ;-)

Marta: Moltes gràcies per la teva puntualització. Ara que ho dius, potser si que ho recordo. El que passa es que de vegades l'Alzehimer em fa males passades. :-)

Tondo: Ja ho diu el Serrat en una cançó: "contra gustos no hay disputas". Una abraçada.

Tondo Rotondo ha dit...

I tant...

Pau Pérez ha dit...

El teu resum del concert és mil vegades més bo que el meu...

Llegint-lo m'he tornata a trobar entre les llums i la musica d'aquell dia.

Gràcies per deixar el comentari al meu blog i fer-me entrar al teu per primera vegada. No serà ni de lluny l'ultima que ho faci!!!!

Salvador Guinart ha dit...

Benvolgut Pau,

l'agraïment és a la recíproca. És un luxe tenir-te com a convidat en aquest bloc, amic.

Una abraçada!