25 de set. 2007

ADÉU, AMIC...


Gelat. Així em vaig quedar quan em van dir que t'havies marxat; així de sobte. Per què les grans persones marxen abans d'hora?. No vull caure en tòpics, però, jo et definiria com una gran persona. Sempre que coincidiem en alguna tertúlia (o bé a Onda Rambla o bé a Tarragona Ràdio), pensava: "avui no cridarem massa, hi ha el Navarro...". I es que tu eres així amic, un paio templat, educat, un cavaller. Mai una paraula mes forta que l'altre, gran a les tertúlies i gran fora dels micros. Com ha de ser.
Ara que tothom parla de tu, m'he adonat que tampoc tenies el cul quiet. Estaves a mil llocs!. Que si catequista, que si als antics alumnes de la Salle, que si Gerent de l'Auditori Josep Carreras de Vilaseca, nastiquero il·lustre... senties la teva ciutat i te la estimaves.
Avui he passat un moment pel Saló de Plens, i he deixat una nota al llibre de condols. No estava molt inspirat, no em facis cas. No m'agraden fer aquests papers. No m'agraden els condols, ni els enterros; suposo, però, que no em quedarà mes remei que anar al meu, però intento viure en intimitat aquests moments. Ja em perdonaràs.
No res amic, jo ho deixo aqui. Et volia retre aquest petit homenatge, sentit això si, per que t'aprecio, i t'apreciaré sempre com tants i tants tarragonins i tarragonines que t'han conegut.
Una abraçada ben forta a la familia i molts ànims.
Fins sempre amic!

12 comentaris:

El Capità Tarragona ha dit...

Molts ànims per a tota la família, amics i companys del Josep Lluís.

Oscar Ramírez ha dit...

Salvi, tu ho deies: era gran a tot arreu i sempre gran persona. I ara que vinguin a dir que si A o si B els desgraciats de sempre que tots coneixem. Son com els cargols, mai surten de casa i quan surten és per omplir-ho tot de babes, d'enveja. Em fa molt mal sentir el que tu i jo hem llegit al blog dels penjats les últimes hores. Cadascú és com és i té els seus defectes i les seves virtuts però que parlin i vomitin d'aquí un parell de dies que ja els contestarem i no aprofitin aquests moments. Un petó CHON!

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

És una llàstima. La de projectes que devia tenir al cap !!!

No he tingut el plaer de conèxer-lo personalment, però sembla ser que era una persona compromesa amb Tarragona i amb empenta. Costarà de trobar successor al Consitori.

Salvador Guinart ha dit...

Tens raó Òscar... és una mica patètic. Jo sóc del parer que si una persona en vida és un impresentable, quan es mor segueix sent un impresentable (per ex. Franco). Ara bé, que és el que dius tu, cadascú és com és i segurament tu no caus bé a no se qui (jo tampoc, evidentment. I em vaig adonar el dia que vaig veure el meu comiat al saló dels penjats), però no som impresentables, hem tingut les nostres diferències amb determinades persones; però d'aqui a dir que si "traïdor", i coses per l'estil... francament, crec que hi ha un abisme.
Quan hagin vomitat bilis, entraré al saló i ja repartiré una mica d'estopa... ;-)

Una abraçada amic!

Salvador Guinart ha dit...

Resposta pel Blas Jesus.

Doncs si noi. Suposo que una persona de les seves característiques, i que no tenia el cul quiet (tal i com dic al meu post), crec que pel cap li deurien passar un munt de coses. Era una persona inquieta, polifacètica... i per damunt de tot una bona persona.

Salutacions Blas Jesus.

Eduard ha dit...

La vida continua... sempre quedarà el record.

http://gransherois.blogspot.com/

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot als ganxets també ens dol la pérdua del Navarro, ha estat un home coherent i franc

segon gràcies per visitarnos i més per linkarnos, fem al mateix amb el teu bloc, estem a la teva disposició pel que convingui

tercer el nom d'un bloc no ho és tot, per cert separa el nostre nom del teu link, que així sona marranot (Té la mà Maria), si ens coneixes una mica, als ganxets ens agrada molt la broma, però a la broma de tant en tant hi deixem anar alguna crítica(entra al juliol i busca un post anomenat "borbones en pelotas")

salut i república

Anònim ha dit...

tens l'equilibri salvatje de conàn....ets una bèstia en el combat però una persona propera i sensible en les distàncies curtes....
qui t'hagi vist cridant al nàstic o renegant entre xartresos al tòful, difícilment reconeixerà al salvi proper....
recordo haver sentit aquesta sensació moltes vegades, però em ve al cap un escrit teu al diari de tarragona sobre aquell capellà (acs) del serrallo que va ser assassinat per un desgraciat (en tots els aspectes)....
no sé si se'n van els millors, només sé que els millors també se'n van....
salutacions
Ricardo Santiago

Salvador Guinart ha dit...

Resposta al Ricardo Santiago.

Benvolgut Ricardo, abans de res, et vull agraïr el teu comentari. Reconec que no m'ho esperava... el que passa es que tinc un problema per seguir escrivint aquest post dedicat a tu. No t'emprenyis, però, (ja se que el que vaig a dir ara, queda fatal i ja em perdonaràs), però si us plau, em podries dir de que ens coneixem???. Repeteixo, no t'emprenyis i siguis comprensiu...
Jo, almenys, he estat sincer.

Una abraçada i reitero l'agraíment del teu post que m'ha emocionat.

Salut!

Anònim ha dit...

t'entenc. estem massa acostumats a que l'anonimat només serveixi pel descrèdit, per la crítica fàcil i cruel i pel comentari que busca només ferir....
no importa massa qui sóc, i no cal que em contestis més si no et sents còmode o no et ve de gust.
jo, si m'ho permets, seguiré opinant sobre el que dius, i ho faré per què crec que quan una persona ens fa a mans allò que sent i pensa, compartint-ho amb la franquesa que tu ho fas, es mereix una resposta, fins i tot des de l'anonimat....
una abraçada
Ricardo Santiago.

Salvador Guinart ha dit...

A RICARDO SANTIAGO
Doncs si et sembla, farem aquest "pacte". El nostre pacte. Tu des del teu anonimat opina tot el que et sembli, jo no tinc pas cap inconvenient, ben al contrari. És impossible ficar-se en contra o malament amb una persona que diu les coses que diu i de la forma que les diu.

Reitero el meu agraïment i aquesta és casa teva.

Una abraçada.

p.d.: si algun dia has de ser crític/critica amb alguna cosa que dic, també vull que m'ho diguis.

Moltíssimes gràcies.

Anònim ha dit...

gràcies...m'agrada aquest "pacte". tan de bo a la vida fos tan senzill fer-lo.
jo només t'ofereixo sinceritat i honestedat. no et demano res, per què tu ja ho dónes tot...
de ben segur el que jo penso i/o sento no serà sempre compartit, però el més important és parlar...mentres hi hagi debat, sigui del que sigui, tot anirà bé.
quan no pugui parlar, llavors caldrà actuar d'una altra manera, per què ens agradi o no, tothom vol expressar-se, fins i tot els pobles....
una abraçada, i seguim en contacte.
Ricardo Santiago