21 de set. 2007

SOBRE LES TERTÚLIES RADIOFÒNIQUES...


Un dia, ja una mica llunyà per que un ja comença a tenir una edat, vaig descobrir una paraula que es va incorporar ràpidament al meu vocabulari d’insults diguem-ne “lleus”. Era a l’entorn d’una conversa de cafè, en la qual una amiga meva va deixar anar la paraula “pedorra”, per definir a aquelles persones – en aquest cas, ella ho feia servir pel sexe femení - , que eren presoneres de les seves paraules i que destil·laven certa ignorància.

Dintre de les meves aficions des de fa un grapat d’anys sóc aficionat a escoltar tertúlies radiofòniques. La culpa de tot plegat és del desaparegut Jordi Vendrell, que feia unes tertúlies a Catalunya Ràdio d’alló més apassionants. Us parlo cap allà l’any 1987, quan tot just vaig venir llicenciat del meu segrest legal (hi ha qui li diu “servei??? Militar”). Van ser uns anys apassionants en els quals vaig aprendre moltes coses i que, això pot sonar políticament incorrecte, em vaig adonar que de poc van servir tots els meus anys d’alumne aplicat en col·legis i instituts. Vaig “conèixer” a persones tant diverses com Isabel Clara-Simó, Trias Fargas, Baltasar Porcel, Jaume Camps, Avel·lí Artís Gener, Modest Prats, Vidal Vidal, Jaume Lorés, Vicent Partal, Sebastià Serrano, i un molt llarg etcètera de personatges que amb les seves opinions em van donar un sentit crític de les coses i em vaig adonar que a la vida no tot es blanc o negre, si no que hi ha un munt de grisos amb diferents matissos i tonalitats. Una gran experiència realment.

Però parlant de tertulians, i en aquest cas de tertulianes hi ha tres que “me ponen”: Pilar Rahola, Magda Orenich i la ínclita Maria Angels Alcàzar. De les dues primeres, que mereixen un “post” a banda, se salven per que malgrat de vegades no estic d’acord amb el que diuen, cosa bastant normal d’altre banda, amb la que tinc seriosos problemes és amb la Maria Àngels Alcàzar. Aquesta senyora ja fa anys que la te de tertuliana l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. Va començar com a “periodista” de la premsa del cor i més concretament parlant sobre la “casa real”. Que si infantes amunt que si infantes avall, que si bodes, que si rumors... en fí, en temes tant “il·lustrats” com poden ser aquests. Ara en canvi ha aterrat a les tertúlies del divendres al matí repartint a tort i a dret a tot allò que es belluga. Opinant de tot i sobre tot. Sense escrúpols. Cridant com una peixatera (amb perdò de les peixateres que fan la seva feina de puta mare, no com altres...), tallant sense compassió a la resta de contertúlis com si estigués al plató d’un altre programa il·lustre com és “Donde estás corazón”. El patetisme ha arribat a la “radio nacional de Catalunya”, la “nostra”, que ara per a mi ja és: “la d’ells”. Com diria la meva amiga, malament anem si anem incorporant a les tertúlies (que paguem totes i tots) a pedorres d’aquesta magnitud.

Pels que penseu que tinc certa animadversió per les dones (que no és cert), un altre dia parlarem dels “pedorros” que hi han i molts. Començant pel Federico de la COPE. Bon altre aquest també!!!.

3 comentaris:

mossèn ha dit...

bonic terme ... sensual fins a la medul.la ... salut

Oscar Ramírez ha dit...

Tu si que ets un bon contertuli Salvi!. Ja t'he enllaçat i he explicat el perquè (sempre ho explico en un post). Salut CHON!

Oscar Ramírez ha dit...

T'he linkat al meu blog. Tinc per cossum explicar mitjançant un post els nous links i el perquè de tot plegat. Ens parlem!