La Roser, la meva dona.

Sovint, quan ens referim a personatges famosos que ens agraden, tirem d’adjectius qualificatius i els deixem, als famosos, a l’alçada dels Déus de l’Olimp.
Avui, però, no parlaré del “famoseo”; avui vull parlar d’aquelles persones que en el seu dia a dia, d’una manera més o menys anónima, també aporten el seu talent i la seva vàlua a la societat.

Una d’aquestes persones, és sense cap mena de dubte, la meva dona. La Roser.
El que a mi em costa una mica d’esforç, com per exemple, posar-me davant de la pantalla de l’ordinador i fer un article d’opinió o una entrada al meu bloc com ara aquesta que esteu llegint, ella ho fa en pocs minuts. Es posa davant el teclat, i en un tres i no res, ja t’ha fotut la parrafada (entenedora i sense faltes), que ocupa gairebé dos folis. I es queda tant ample la tia..., i no contenta amb això et diu alló de: “Bah, no té importància, per a mi això és molt fàcil...”.

Sí, és clar, és molt fàcil... és fàcil per aquells o aquelles que els hi va aquest rotllo o que, d’alguna manera o altre, ténen facilitat per expressar-se per escrit. I aquest, no és el meu cas. Jo sóc dels que els hi agrada parlar, gesticular, veure els ulls del meu interlocutor, etc. I si, a més a més, hi ha una taula, una birra o un Chartreuse, no fa calor i l’entorn és tranquil i la companyia és l’adequada, la sensació és propera a la felicitat.

No marxem, però, del tema que vull parlar. Deia, que la Roser, dintre de la multitud de facultats que té (i que per això em vaig casar amb ella), hi ha una que m’atrau especialment, i, és, com us deia, aquesta facilitat per redactar. No contenta amb això, ha recuperat una vocació que tenia una mica olvidada: la de periodista. Ha treballat en ràdio, televisió, premsa escrita.. i des de fa uns mesos, col•labora en el diari digital de referència a Tarragona: el Tarragona 21.com En aquestes col•laboracions, realitza entrevistes de primer nivell. Perquè, això sí, la Roser no és de les que es moca amb mitja màniga, al contrari. Ella tira alt... sempre estem a temps de baixar el llistó. De moment, ja ha publicat 24 entrevistes, i els entrevistats, molt diversos per altre banda, molt interessants; aquí va la relació: Jorge Wagensberg, Joan Rigol, Feliu Formosa, Josep-Lluís Carod-Rovira, Pitxi Alonso, Tortell Poltrona, Bonaventura Clotet, Benedetta Tagliabue, Jordi Basté, Salva Racero, Marcel Gorgori, Lluís Claret, Màrius Serra, Francesc Sanuy, Fermí Puig, Roger Alier, Eduard Estivill, Pepa Plana, Miquel Àngel Essomba, Lax’n’Busto, Pere Arquillué, Jordi Carbonell, El mag Lari, Muriel Casals.

Té altres encants, bastants més, però, és impagable la careta que fa quan arriba a casa després d’haver fet la entrevista corresponent. Aquells ullets brillants que posa quan t’està explicant la darrera entrevista, no té preu.

Us deixo l’enllaç on hi trobareu totes les entrevistes publicades fins el moment... passareu uns bons moments, sense cap mena de dubte.