Avui fa deu anys que ens va deixar en Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 – Barcelona, 2001). El Jordi, segons els amics de Vilaweb era productor de músics i cantants; Va començar en això de la ràdio a Ràdio Joventut (com tants i tants d’altres) i Ràdio Club 25. Juntament amb Ramon Barnils i Quim Monzó, va protagonitzar programa a Catalunya Ràdio anomenat “El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico”. Era l’any 1983.
A mi, però, el Jordi Vendrell “em neix”, tot just arribo del meu segrest legal (hi ha qui li diu servei militar), al setembre de l’any 1987 on protagonitzava una tertúlia d’actualitat a Catalunya Ràdio, anomenada “l’Orquestra”, que s’emetia de 3 a 4 de la tarda. Fins que la van censurar, just abans dels jocs de l’any 1992, no hi havia dia que no l’escoltés. Passés el que passés, sempre trobava el moment per posar-me els auriculars i escoltar al Jordi Vendrell i els seus “músics” amb la seva “orquestra”.
Recordo, que m’apuntava en un full de paper els convidats que anava portant al programa. Tenia els col•laboradors habituals entre els que destacaven: Jaume Lorés, Vidal Vidal... i després els convidats del dia a dia. Hi havia que repetien presència més (Trias Fargas per exemple).
En aquestes tertúlies hi vaig aprendre moltíssimes coses. Era un autèntic luxe escoltar-les. No exagero gens ni mica si dic que hi vaig aprendre més coses durant els anys que vaig escoltar l’orquestra, que en tots els anys que vaig anar tant al col•legi com a d’institut després.
Vagi doncs el meu petit homenatge, i el AGRAÏMENT a un dels grans periodistes que ha donat aquest país.
A mi, però, el Jordi Vendrell “em neix”, tot just arribo del meu segrest legal (hi ha qui li diu servei militar), al setembre de l’any 1987 on protagonitzava una tertúlia d’actualitat a Catalunya Ràdio, anomenada “l’Orquestra”, que s’emetia de 3 a 4 de la tarda. Fins que la van censurar, just abans dels jocs de l’any 1992, no hi havia dia que no l’escoltés. Passés el que passés, sempre trobava el moment per posar-me els auriculars i escoltar al Jordi Vendrell i els seus “músics” amb la seva “orquestra”.
Recordo, que m’apuntava en un full de paper els convidats que anava portant al programa. Tenia els col•laboradors habituals entre els que destacaven: Jaume Lorés, Vidal Vidal... i després els convidats del dia a dia. Hi havia que repetien presència més (Trias Fargas per exemple).
En aquestes tertúlies hi vaig aprendre moltíssimes coses. Era un autèntic luxe escoltar-les. No exagero gens ni mica si dic que hi vaig aprendre més coses durant els anys que vaig escoltar l’orquestra, que en tots els anys que vaig anar tant al col•legi com a d’institut després.
Vagi doncs el meu petit homenatge, i el AGRAÏMENT a un dels grans periodistes que ha donat aquest país.
Una abraçada Jordi i moltes gràcies per tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada