Doncs si, Catalunya en general i el món blocaire en particular, està d'enhorabona. L'amic, i il·lustre comentarista de blocs, Ricardo Santiago, ja té el seu propi bloc.
Us recomano la seva lectura.
Enhorabona i benvingut al món blocaire, Ricardo Santiago!
12 comentaris:
Ara vaig de visista, si tu ho recomanes, ha de ser bo...
que se amplie la blogsfera siempre es bueno, a mas blogs mas diversidad de culturas, mas puntos de vista, mas vida en la blogsfera.
un saludo
gràcies pel suport, però no us porteu engany, sóc un humilt aprenent de les persones que realment doneu valor a la xarxa....
és la democràcia virtualitzada.
qualsevol pot tenir un bloc i emetre el seu particular epistolari....sempre hi haurà algún corinti que ens llegirà ;)
salutacions cordials
ricardo santiago
molt agrait pels comentaris per no us auto-enganyeu.
sóc un humilt descendents de pagesos que aprofita la democràcia virtualitzada dels blogs per emetre algunes opinions, més epistolars que no discursos, emmirallat en la excelent feina que feu la gent que porteu molt de temps caminant per aquest medi.
salutacions cordials
hi donarem una ullada
salutacions
per cert no puc seguir el teu blog no em deixa em dona error, mira-to amb carinyo
salut
He tingut dubtes però al final he optat per dedicar-te el meu darrer post :-)
Zel, jo no sé si has conegut al Ricardo, o ha passat alguna vegada pel teu bloc a dir-te alguna cosa. Però és una persona educada, amb continguts, intel·ligent, i amb un sentit de l'humor peculiar. No sé, a mi em cau molt bé. És un habitual d'aquest bloc (bastant menys del que jo voldria), i sempre ha donat la seva opinió d'una manera correcte i cordial.
Pinel, completament d'acord amb el que dius. I si, a més a més, la persona que "debuta" és el Ricardo, ja et dic jo que també guanyem en qualitat.
Una abraçada! (per cert, ja veig que ocupes portades de revistes com jo, eh?) ;-)
Potser si Ricardo... potser si. Però estic segur que aportaras coses a la blogosfera. De vegades seran comentaris, de vegades reflexions, de vegades alguna cosa que t'hagi passat...records, etc. Aquí qui més qui menys, va fent el que pot: la Zel, el Quim Amoros, l'Òscar Ramírez, la meva dona, la Roser, el Tondo Rotondo, els Té la mà Maria, el Josep Maria Yago... i tants que em deixo. Com en tot a la vida, és qüestió de posar-s'hi i deixar-se anar.
Una abraçada.
Té la mà Maria, no ho entenc. Per què els 10 seguidors que tinc ara si que ho han pogut fer i tu no?... Joder!, doncs si que em sap greu, per què precissament vosaltres sou un dels meus referents a la xarxa, cony! :-(
a vore ... salut
Publica un comentari a l'entrada