Navegant per la web de La Vanguardia, vaig fer cap a la hemeroteca on ténen tots els exemplars digitalitzats des del número 1. Innocent de mi, vaig voler saber que és el que passava al món el dia que vaig néixer. I, cony!, apareix la portada que us reprodueixo en aquest escrit. Mira que hi podien passar coses per aquella època al món, doncs no, toca't els collons!.
En fí...
4 comentaris:
Aquest és aquell d'"el culo blanco"... ara que els del post de baix ho estan tots blanquets, blanquets....
SALUT i que el bombin el record del franco
Bon dia Tondo,
abans de marxar a esmorzar, et contesto. Efectivament, és "el del culo blanco, por que su mujer se lo lava con Ariel"; aquesta cançó la cantàvem al cole... Cutre i hortera, però la cantàvem.
I que vols que et digui, però pels del comentari de sota del sisquet, doncs si, estan en un moment una miiiiiiica delicat ;-).
Una abraçada amic!
Hòstia, quin espant... mira que sembla que era ahir...i de vegades ho és...Petons, rei!
Petonets a tu Zel guapa. Com et trobes?.
Publica un comentari a l'entrada