Els germans Seritjol

Són bessons, divertits, intel•ligents, compromesos, senzills, sense pretensions, viuen i deixen viure, i el que per a mi és el més important: són bona gent.
Al Magí el coneixia quan estava a cultura a l’Ajuntament de Tarragona. I a l’Enric me’l va presentar un amic, un bon amic, que tenim en comú, el Jordi Tortosa, cap allà l’any 1996. Des de llavors, i de mica en mica, s’ha anat forjant una gran amistat. És d’aquelles amistats del primer cercle, i que com deia en un comentari de fa uns dies, ha valgut la pena aterrar a aquest món si del que es tractava, entre d’altres coses, era de gaudir de la seva amistat.
Amb ells he aprés moltíssimes coses. I espero aprendre moltes més. Són la universitat de carrer personificada. Difícilment els exampes amb un renúncio. Sempre la claven. Van de cara.
Els hi agrada sentar-se en una bona taula i gaudir tant del menjar com de la companyia.
Aquestes fotos, són fetes per l’amic Rafael López-Monné el dia 23 de setembre (Santa Tecla gloriosa), en un carrer de la Part Alta i que m’estalvio dir el nom per que si no l’any que ve hi haurà “oberbooking” i tampoc cal com si diguéssim. Per que ja em temo el pitjor, si aquest comentari ho llegeix segons qui, ja em veig sortint al programa de les festes de Santa Tecla de l’any 2009, i tampoc és això.
Doncs com us deia, les fotos són d’aquest esmorzar que fem el dia 23 al matí. Tot just quan estem acabant d’esmorzar, comença a pujar el Seguici Popular, per anar a l’Ofici. És un lloc i un moment màgic... i el millor de tot, estar gaudint de la companyia d’aquests germans.
Moltes gràcies amics, sou molt grans!