17 de set. 2008

'Robin': dels boscos als bancs




M'he quedat, com diria aquell, "de pasta de moniatu".


Us passo una notícia que he llegit al Diari Avui, la qual m'ha fet pensar i molt.
És com a mínim curiosa... i l'Enric molt valent!!

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Un activista de 32 anys anuncia que ha estafat 39 bancs amb la contractació de 68 crèdits per obtenir 492.000 euros i sufragar lluites socials. Seguint l'esperit de les 'expropiacions' anarquistes, Enric Duran afirma haver falsificat documents per obtenir crèdits que no pensa tornar i demostrar la feblesa del sistema bancari. Hores després d'haver abandonat el país, ho explica en la publicació gratuïta 'Crisi', distribuïda en 150 punts de Catalunya

"He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat". És la declaració amb què arrenca el relat d'un nou Robin, el lladre que robava als rics per donar-ho als pobres. El nou Robin ha canviat els boscos pels bancs. Ell mateix explica la seva història en les planes centrals de la publicació Crisi, revista gratuïta de 20 planes i un únic número distribuïda aquest dimecres en 150 punts dels carrers de Catalunya. La publicació, de la qual se n'han repartit 200.000 exemplars, conté diversos reportatges sobre el paper dels bancs en la crisi econòmica i financera. A la portada s'hi pot llegir: "Creus que els bancs et roben? Descobreix com ho fan i com donar-hi la volta".
Segons explica el mateix Robin dels bancs, té 32 anys i va començar a treballar en el seu pla fa dos anys. En el mateix text anuncia que la seva identitat sortirà a la llum en el web http://www.17-s.info/. Fonts properes al personatge avancen que té pensat penjar-hi un vídeo en el qual es presenta i reivindica l'acció amb el seu nom real, Enric Duran.
De moment, el relat escrit recull amb detall els mecanismes que li ha calgut utilitzar per aconseguir 68 crèdits en 39 bancs sense cap avalador ni cap propietat com a garantia. Entre els trucs utilitzats hi ha la falsificació de nòmines i tota mena de documents i la creació d'empreses pantalla, que no tenen cap activitat però consten en el registre i, encara que siguin unipersonals, faciliten l'obtenció de préstecs, segons el protagonista de la història. El mateix reportatge inclou un quadre en què es detalla quants diners s'han aconseguit en cada entitat bancària afectada.
Robin dels bancs ha lliurat els diners a diversos col·lectius socials per a "lluites" i la "construcció d'alternatives". Amb una part dels diners s'ha pagat la publicació de Crisi. Dels crèdits no se'n tornarà ni un euro als bancs, i l'activista sap que seria acusat de diversos delictes. Per aquesta raó ahir a la tarda va marxar del país.
Dues tradicions activistes, les expropiacions anarquistes –atracaments a bancs per aconseguir diners per a lluites obreres autogestionades i la difusió de literatura d'agitació, practicades per personatges com Durruti, Quico Sabaté i Salvador Puig Antich, amb el MIL– i la desobediència civil –com la que es va utilitzar per aconseguir l'abolició del servei militar obligatori– inspiren l'actuació del protagonista de la història, que convida tothom a rebel·lar-se i deixar de pagar crèdits i deutes. "El sistema financer necessita que cada vegada es signin més crèdits per poder crear cada cop més diners. És una roda que no s'aturarà fins que col·lapsi el sistema", sentencia.

3 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Personalment no tindria els pebrots per fer-ho però aplaudeixo la brillant iniciativa d'aquest robin Hood modern.

Això si, com a persona hipotecada, sóc objecte d'un robatori doncs quan acabi de pagar la casa (piset, vaja) hauré pagat el triple del que va costar-me o més...

U lu tomas u lu dejas, diuen els dels bancs.

Anònim ha dit...

no m'agrada que es robi.
confondre el robatori amb la justícia no ho trobo just.
robin hood és una llegenda urbana, tant bonica com l'home del sac o lo big foot ianqui...res més.

els bancs no roben.
els bancs ofereixen un producte (diners) a un preu...

que paguem molts interesos? és que hi ha algú disposat a deixar-me cinquanta milions de pessetes i que els hi pugui tornar en 25 anys... no sé quanta gent trobareu disposada a deixar-vos-ho a cost però si no és família ho veig difícil....

la inseguretat no genera móns millors, la inseguretat només desequilibra...

pot quedar "guai" dir que els bancs són uns lladres o com deia aquell grup (la polla records?) "...banqueros unos ladrones sin palancas y de día...", això pot quedar mega guais però no és cert, a mi ningú m'obliga a signar una hipoteca per què ningú m'obliga a comprar una casa...lo que passa, a veure si us sona l'argument, és que vull anar fent patrimoni i no tirar els diners en un lloguer (uiiii quin tio més progre jejeje)

salutacions cordials

ricardo santiago

La casa de Pinel ha dit...

yo recomiendo que todos sigamos el ejemplo por aquello de quien roba a un ladron cien años de perdon.
un saludo.
veo cambios un tanto peculiares en este blog, ya sabes renobarse o morir, dicen