... I els cavernícoles

A l’últim post de la meva dona, la Roser, al seu blog- us recomano la lectura del seu text “la caverna” per tal que entengueu una mica millor el meu escrit- , ja us ha explicat fil per randa, com va anar la “odissea” de l’hospital Santa Tecla. Allò és de bojos!. Evidentment, hi ha metges, infermeres que, vocacionalment fan la seva feina i la intenten fer bé malgrat els horaris, els pacients repelents i maleducats (que de tot hi ha), i els sous. Això vull que quedi molt “claritu”. Vagi per endavant el meu reconeixement i la meva admiració cap a aquesta gent. Vull fer, també, un esment especial a la llevadora (que també ens va atendre al part de l’Aridana), la Maria Jesús Aznar. Aquesta sí que és una professional de cap a peus, sí senyor!.
Ara bé, hi ha l’altra “fauna”, els “cavernícoles”, que tenen més delicte que “El Lute”. Jo, francament, no sé què coi els hi deuen ensenyar a la facultat a aquesta gent.
És normal que jo hagi de cridar l’atenció a un grup d’infermeres per fer xivarri a les tantes de la nit?; És normal que no es coordinin entre elles a l’hora d’atendre al nadó i a la mare?; És normal de que entrin a l’habitació a les tantes de la matinada (com si fossin les 11 del matí), encenent tots els llums i cridant com a bojes “buenaaaaaassss, et vinc a punxaaaaaar!!!!!!” despertant a tot “bitxu” vivent?. D’estar tota la planta en silenci, te n’adones que, tal i com van passant per les habitacions, els nadons comencen a plorar, un darrera l’altre. Con dos cojones!!, sí senyor!!!. Els mosquits tenen més coneixement que tota aquesta tropa.
Ja no cal entrar a valorar les instal·lacions. Banyeres inadaptades (has d’aixecar les cames com una ballarina de ballet clàssic, com al Trencanous, amb l’agreujant que la meva dona portava 100 i pico punts de sutura dins el cos, i 25 grapes cosint-li la ferida); llits dels anys 50 (o anteriors al naixement de Jesucrist); interruptors de la llum fora de l’abast del malalt; parets que cauen a troços; mobiliari obsolet; menjar vomitiu; i un llarg etcètera de “virtuts” que fan d’aquest hospital un “dechado de virtudes”.
Que prioritzin els malalts i els seus treballadors abans de fer plans d’expansió que de peles en tenen (i llargues!!!).