31 de gen. 2008

... I els cavernícoles













A l’últim post de la meva dona, la Roser, al seu blog- us recomano la lectura del seu text “la caverna” per tal que entengueu una mica millor el meu escrit- , ja us ha explicat fil per randa, com va anar la “odissea” de l’hospital Santa Tecla. Allò és de bojos!. Evidentment, hi ha metges, infermeres que, vocacionalment fan la seva feina i la intenten fer bé malgrat els horaris, els pacients repelents i maleducats (que de tot hi ha), i els sous. Això vull que quedi molt “claritu”. Vagi per endavant el meu reconeixement i la meva admiració cap a aquesta gent. Vull fer, també, un esment especial a la llevadora (que també ens va atendre al part de l’Aridana), la Maria Jesús Aznar. Aquesta sí que és una professional de cap a peus, sí senyor!.
Ara bé, hi ha l’altra “fauna”, els “cavernícoles”, que tenen més delicte que “El Lute”. Jo, francament, no sé què coi els hi deuen ensenyar a la facultat a aquesta gent.
És normal que jo hagi de cridar l’atenció a un grup d’infermeres per fer xivarri a les tantes de la nit?; És normal que no es coordinin entre elles a l’hora d’atendre al nadó i a la mare?; És normal de que entrin a l’habitació a les tantes de la matinada (com si fossin les 11 del matí), encenent tots els llums i cridant com a bojes “buenaaaaaassss, et vinc a punxaaaaaar!!!!!!” despertant a tot “bitxu” vivent?. D’estar tota la planta en silenci, te n’adones que, tal i com van passant per les habitacions, els nadons comencen a plorar, un darrera l’altre. Con dos cojones!!, sí senyor!!!. Els mosquits tenen més coneixement que tota aquesta tropa.
Ja no cal entrar a valorar les instal·lacions. Banyeres inadaptades (has d’aixecar les cames com una ballarina de ballet clàssic, com al Trencanous, amb l’agreujant que la meva dona portava 100 i pico punts de sutura dins el cos, i 25 grapes cosint-li la ferida); llits dels anys 50 (o anteriors al naixement de Jesucrist); interruptors de la llum fora de l’abast del malalt; parets que cauen a troços; mobiliari obsolet; menjar vomitiu; i un llarg etcètera de “virtuts” que fan d’aquest hospital un “dechado de virtudes”.
Que prioritzin els malalts i els seus treballadors abans de fer plans d’expansió que de peles en tenen (i llargues!!!).

8 comentaris:

Anònim ha dit...

http://www.xarxatecla.net/portal/

us agradarà, surt una infermera somrien un nadó, dues persones grans que transmenten humanitat, un metge encorbatat seriós i professional, un aparell tecnològic(per fer tag's??), i unes persones a la sala d'operacions....

tendre, dolç, generant confiança...

i dels 265 metges 11 han realitzat el MIR, no detallen on estàn per què així queda més "difuminadet"

tampoc diuen que quan ho consideren oportú, "tanquen" urgències i ho deriven tot cap a Joan XXIII, és la manera de no col.lapsar-se més del compte...

i ara, aquesta hàbil gestió serà exportada a l'Argentina...

entre capellans, monjes i personal de "confiança" i l'exportació del model a l'argentina, només podem dir
....TOCA PERÒN!!!

salutacions cordials i ànims, cuida a la "jefa" i que es recuperi aviat

ricardo santiago

mossèn ha dit...

la sanitat ja no és el que era ... i què era ??? ... bona pregunta ... per cert, sempre ens quedaran les ties bones !!! ... ànims i a recuperar-se tots ... salut tio bueno

Mar Roca Sol ha dit...

bones, tens un regalet al meu blog
merci

zel ha dit...

Ja vaig llegir el post de la Roser, i em va fer una angúnia que "pa què". Els acudits hi fan gresca, si més no et desemprenyen una mica... Està bé el Marcel?

Salvador Guinart ha dit...

Hola Zel!!, bentrobada!!! Al final t'ho prens com t'ho prens per que sóc una mica (i només una mica) civilitzat. T'entren ganes d'agafar al metge pels ous i penjar-lo de la Capona. (La Capona, és una campana, molt emblemàtica del campanar de la Catedral de Tarragon).
Però la qüestió es que ho podem explicar i que el Marcel, per cert, està de conya!.
Molts petunets!!!!!!

Salvador Guinart ha dit...

Hola Ricardo, alguna cosa havia sentit a parlar... De tota manera, no sabia tantes coses com saps tu.

Hauries d'obrir un bloc tipus Sherlock Holmes, o alguna cosa així, i investigar coses, que ets molt bo tiu.
Una braçada.

Anònim ha dit...

Òstia que fort!

Rebeu el tot nostre afecte, l'ajut i suport que faci falta ... per això estem els "germans"

No mereixes un premi per fer el bloc, ho mereixes per les meravelloses persones que sou tu i la Roser amb aquesta qualitat innata de transmetre bon rotllo, empenta i bons valors ... de gran vull ser Salvi!!!

Pel que vulguis... Sols has de dir-ho.

Zipi i familia
(VdG) Visca la Vila de Gràcia !!

Salvador Guinart ha dit...

Moltíssimes gràcies pel vostre suport... un cop més; per que ja ho haveu demostrat altres vegades. Se que el que escrius ho escrius de cor, com tantes i tantes coses que heu fet.
El que importa es que ho podem explicar i que aviat ens veurem, i tot quedarà oblidat. Cal mirar endevant i pujar a la familia en positiu.
Petonets a tots i, si, VISCA LA VILA DE GRÀCIA!!!