7 d’ag. 2007

ELS "TECNICS"

Sovint, caminant per aquests carrers tant nostres, te n’adones que hi ha disfuncions que clamen al cel tarragoní. A que m’estic referint?. Doncs m’estic referint a aquelles petites coses del dia a dia, que sovint no li donem importància. Un exemple. El semàfor del col·legi de Saavedra i que traspassa la via de l’Imperi cap a la Rambla Vella. Posis com et posis, (recomano que us poseu vestits com si fóssiu a córrer els cent metres llisos, encara que lo de “llisos” pugui sonar a eufemisme), ja que el semàfor es posa vermell just quan estàs al bell mig del pas zebra. Aquí, algun cap pensant (per definir-lo d’alguna manera), s’hi va lluir.

Un altre exemple. A l’antiga seu d’EMATSA al carrer Pau Casals, hi havia una font. Des de fa uns mesos, hi van posar un magnífic “jardí botànic”... sota cobert!!. Quan la seu estava allà, de tant en tant, algun operari regava les plantes. Però des de que la seu a marxat cap a la Muntanyeta de Sant Pere, les plantes son allà mes mortes que vives demanant una mica d’aigua. Patètic.

Dic això, per que sovint li “carreguem els morts” als polítics, però hi ha cada “tècnic” que el pots deixar solet... De “perletes” com aquestes – tampoc us vull avorrir -, hi ha unes quantes pels nostres carrers.

En fí...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raó quan insinues que hi ha tècnics escandalosament incompetents. De totes maneres, jo penso que les obres públiques depenen d’una gestió política, i que en molts casos la intervenció dels tècnics està dirigida.

Si més no, si se li encarrega una obra a un tècnic i aquesta resulta un “nyap”, el que hauria de fer el responsable polític de torn és actuar amb rapidesa i reparar el problema.

En aquest sentit, l’opinió pública crec que hauria de ser més contundent, i quan hi ha quelcom que falla, com en és el cas dels exemples que cites, no s’hauria de parar de protestar fins que s’arreglés la deficiència.

De totes maneres, crec que ens falta costum alhora de protestar, o que en ocasions s’apodera de nosaltres algun tipus de por que ens condiciona. Amb imaginació, segur que unes bones i divertides reclamacions públiques farien envermellir els governants i fer-los actuar per no passar més vergonya.

Una manera que se m’acut ara mateix per posar de manifest el problema del semàfor que comentes, seria la de convocar una trobada d’unes vint persones per anar passant sempre en verd el pas de zebra, i just abans de que canviï de color. Un cop atrapats al mig del pas, seria qüestió de començar a cridar i a moure’s esvalotats d’una banda a l’altre. Suposo que amb un matí de protesta n’hi hauria prou, Això si, tot plegat amb prudència i precaució, a veure si per aconseguir que un semàfor vagi com ha d’anar ens hi jugarem la pell.

Salvador Guinart ha dit...

Bon dia Jordi. Efectivament, les obres públiques depenen d'una gestió política, el que passa es que el fàcil és atacar al polític. La política (sempre ho poso d'exemple) és com el futbol... tothom hi entén però hi ha molts que no ténen ni puta idea (i perdona per l'expressió). Estic totalment d'acord amb tu quan dius que la opinió pública hauria de ser més contundent. De tota manera, i no se si estaràs d'acord amb mi, jo atribueixo a tot plegat al caràcter "catalanet" i tarragoní en particular. No ens queixem ni que ens apretin els collons!. Les mancances que jo poso d'exemple i que passen a la nostra ciutat, no ténen res a veure amb les que pateixen els nostres conciutadans a Barcelona (rodalies, apagades de llum, retencions a l'AP7), i tu has vist alguna mani o alguna acció CONTUNDENT?. NO!!. Jo no dic d'anar pelant gent a ple segle XXI, però cony!!, es que ens falta sang!!. Sobre l'acció que dius del semàfor de Saavedra... em sembla molt bé. De tota manera, jo ha he entrat una queixa al registre de l'ajuntament.
Una abraçada!

El Capità Tarragona ha dit...

Hola Salvador, ja he llegit el comantari que m'has deixat al Saló dels Penjats i la veritat és que t'honra que reconeguis el no estar "especialment orgullós" del teu últim post.

Els comentaris anònims moltes vegades ens poden ofendre, o ens poden fer perdre els estreps, però nosaltres diem qui som i diem que pensem sense amagar-nos.

Això comporta que siguem criticats per uns i albats per uns altres, i el sque em de saber fer és no fer cas ningú i seguir "treballant" com sempre.

Et poso un link al meu Bloc, així t'aniré seugint més d'aprop.

Salutacions cordials company

mossèn ha dit...

els teus escrits recitats amb la meva varonil veu són manà per les oïdes de qui ens envolten !!! ... salut ... per cert, que sexy estaves el dia de sant magí en topless al balcó !!!

Salvador Guinart ha dit...

Otia... qué intrigant, mossèn...
Ara no recordo qui pots ser, encara que signant mossèn... potser algú que abans es feia dir "Germà"???... No sé, són especulacions meves, no em facis cas. ;-)

Salut!

mossèn ha dit...

sou l'amor dels meus somnis !!! ... ets un crack !!! ... salut ;)