Quan sento parlar als dirigents de ciudadanos, adreçant-se des del seu escó al Parlament, d'intol·lerància i rucades per l'estil quan es refereixen a sentiments nacionals catalans, és quan l'estòmag em dóna un tomb, i em vénen ganes de vomitar.
Quan, per exemple, fets com els d'ahir, fan que una esportista de la selecció espanyola de waterpolo, concretament Roser Tarragó, ha de tancar el seu perfil de Twuiter perquè llueix una estel·lada, i ha rebut tota mena d'insults i d'amenaces, es quan em ve al cap aquesta xarrameca dels Cañas, Riberas i companyia.
Aquests Lerrouxistes-filo feixistes, encara han de sortir a defensar la democràcia que tant prediquen i condemnar fets com aquests. Però no, és clar, com és una persona independentista que es foti, ja s'ho farà... ja hi haurà d'altres que sortiran a defensar-la.
Aquests filo-feixistes, fan que si no estàs amb ells, estàs en contra d'ells; ells són els defensors de tot el que es mogui. Amb ells, podràs veure imatges d'una escola on es feien treballs manuals per a la manifestació de l'11 de setembre passat, i on hi havien estel·lades i d'altres simbols independentistes, i ells, sense ecomanar-se ni a deu ni a sa mare, fan servir la imatge per abocar merda a la llei de normalització lingüística, i deixan perles com que "de esta manera se educan a los niños en Cataluña". Ells ja han abocat la merda... ara ja t'aclariràs tu en netejar-la... i és clar, aquest discurs alguns tarons d'espanya ho compren.
"En política hi ha els adversaris, que són els polítics dels altres partits; i els enemics, que són els del teu propi partit", bromejava un destacat líder polític català. I jo afegiria que ha nascut una nova espècie: els enemics del pais, i aquests són ciudadanos.
Jo avui també sóc Roser Tarragó. Ja veurem quantes medalles guanya espanya el dia que siguem independents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada