2 d’oct. 2013

BEATIFICACIONS

Qui em coneix, sap perfectament que jo en això de les religions, les creences, etc, no sóc gens dogmàtic, i per tant, mentre a mi em deixin viure en pau, cadascú que faci el que vulgui. Jo, per exemple, no he batejat a cap dels meus dos fills. Que siguin ells els que decideixen que volen ser quan siguin grans... Ja fa setmanes que se sap que el proper diumenge 13 d’octubre hi ha una macro beatificació al complex educatiu de Tarragona, o sigui, el que coneixem tots com La Laboral. Això, que hauria de ser un acte normal dins dels paràmetres de la església, resulta que té una repercussió social que va més enllà de lo estrictament religiós.

I perquè?. D’entrada perquè han aparegut entitats, pintades, cartells, adhesius, etc, de col·lectius que hi estan en contra. Cadascú amb els seus arguments, cal dir que alguns més treballats que d’altres, tots legítims, evidentment.







També he vist per la xarxa, entitats i/o col·lectius que van desde l’ultradreta més reaccionaria, fins entitats tipus “Pro-vida” i coses per l’estil que també faran cap a la Laboral. Embolica que fa fort.

Quan surten situacions com aquesta, me n’adono de que encara segueix existint alló que diuen de les dues Espanyes. I pel  que sembla irreconciliables.
Jo crec que hi ha un error de concepte. Si l’església vol beatificar a germans seus (en aquest cas diaques i capellans morts durant la guerra civil), està en el seu dret de fer-ho.

He vist algun adhesiu anarquista que diu: “Uns els pugen al cel, els altres continuen a les cunetes”. Efectivament, això és injust... però no és un problema de la església (entenc jo), si no que és un problema “polític”, i que cal anar als ajuntaments que toquin, i reclamar que les persones que són mortes dins els el seu terme municipal tinguin un enterrament digne, per això hi ha la Llei de memòria històrica.

Jo crec que l’error és de concepte; no culpem a la església de les beatificacions, exigim als nostres polítics un reconeixement digne per a totes aquelles persones que encara estan per les nostres carreteres o camins enterrats de qualsevol manera.

I, per acabar, tampoc cal que ens estranyem tant de l’actitud del arquebisbe. A lo tonto a lo tonto, ens ha anat colant gols. Amb la excusa de que és una persona propera (que ho és), que és bona persona (que ho és), que escolta (que ho fa), etc, etc, etc,.... ens agafa amb les defenses baixes, i au!, beatificacions per un tubo!. I que us esperàveu???; que és de l’OPUS xatus!!!, i aquests no estan per rucades!, aquests van per feina!!


I per no parlar de gent com Asociación Cruz de San Andrés (per citar només un exemple), entreu a la seva pàgina i veureu el “planning” que porten pel cap de setmana “completo” del 12 i 13 d’octubre.

Cap comentari: