Fa uns mesos, em va arribar un “pobre point”, que em va fer pensar. Es tractava de un repàs de les coses més immediates que tenim al nostre voltant, i que, molt sovint, no li donem la importància que cal.Per exemple, una de les frases deia: “si tens més de 30 anys i encara tens el pare i la mare vius, et pots donar per satisfet; perquè més del X% de la població mundial (ara no recordo exactament el tant per cent), no pot dir el mateix”; una altre frase deia alguna cosa semblant a: “si quan tens mal de cap, obres la farmaciola de casa teva i et prens una pastilla, pensa que X% de la població mundial, no pot fer el mateix ni ho podrà fer mai a la seva vida”... i frases per l’estil relacionades amb el nostre dia a dia: poder tenir aigua corrent, llum, casa... etc, etc.
Això, jo que sóc un sensiblero de collons, em va fer pensar i molt. De fet, cada dia trobo un moment per reflexionar sobre el tema...
Tinc salut, tinc una dona encantadora, dos fills que “ni te cuen”; tinc el privilegi de poder aixecar el telèfon i poder parlar amb el meu pare i la meva mare, o, en un cop de pedra els puc anar a veure personalment; tinc 2 germans, un germà i una germana, que problemes laborals a banda, estan bé; tinc uns sogres encantadors; tinc feina i per tant, com a derivada d’això, em puc pagar la hipoteca, el col·legi dels nens, el menjar, les despeses de la casa, i algun capritxet de tant en tant... això si, a final de mes el compte sembla el desert del Sahara.
D’altre banda, em considero un afortunat tenint els amics i amigues que tinc. No tinc un duro, però sóc tremendament ric en amics i amigues... aquest és el meu verdader patrimoni!. Només m’entristeix pensar en aquells amics i amigues, que, per circumstàncies diverses ja no hi són entre nosaltres.
En definitiva, que no em puc queixar de res!!.
Per això quan veig algun amic pel carrer i em pregunta: “qué, com va tot, com estàs??”, jo sempre contesto: que com estic?, de puta mare! ... i amb la que està caient, encara més.
6 comentaris:
Gran Salvador!!! Però tal com dius amb la que está caient dius que estás de puta mare i la gent et fot mala cara, jo estic com tu,vaig perdre la mare i tinc el pare,les 7 germanes, el germá,els bons amics i la meva estimada Tarragona a 200 km. però estic de PUTA MARE!!!!!!!!! ;-)
Xavier Sabat i Achon
Celebro que estiguis tant bé, amic. Tinc molt clar que són 4 dies i que dos els passem dormint. Una abraçada xatomeu!!! :-D
Hola Xon!!
Quanta raó tens, amic meu, diuen que qui té un amic té un tresor, i jo gràcies a Déu (i no sóc creÏent) tinc el meu petit tresor. Amb els anys m'he adonat que més val tenir pocs, però bons amics, d'aquests que potser no veus cada dia, però saps que si els necessites estan allà, com jo per a ells. Ara mateix, no estic en un dels meus millors moment, doncs m'he divorciat (una altra vegada ... és el meu destí), m'he quedat sense feina,el meu pare no està molt fí . . ... però saps que et dic que sóc feliç, tinc els meus tres fills que em donen suport en tot, i això també m'ha servit per saber qui és el meu amic de veritat. He fet una mica de neteja i ara tinc: Amics, coneguts i saludats, i ja està. I tal com dius a viure que són 4 dies i 2 plou i 2 està ennubolat.
Una abraçada amic meu!!!!
Silvia Font.
Ostres Silvia... moltes gràcies pel teu missatge. No sabia massa cosa de tu... i em sap greu, cony!. De tota manera, la bona gent, la que lluita, sovint se n'en surt. Jo opino el mateix que tu. Vaig estar a l'atur, problemes a l'antiga feina, tota la merda la portava a casa, en fí, tot plegat bastant patètic. Mica en mica, les coses van canviant, el temps ens col·loca allà on ens pertany, i amb el pas dels dies, setmanes i mesos tot va patint una evolució. També t'haig de dir que sense, sobretot la meva família, però immediatament després els meus amics, de tot el que t'he dit res de res. Em considero una persona mooooolt afortunada, però molt. No tinc un duro, però xiqueta, de bons amics no m'en falten. I això, que vols que et digui, però és més important que qualsevol altre cosa.
Espero que el temps et sigui favorable... Va ser poc temps però intens; i jo guardo molts bons records de tu. Petonets!!
Gràcies a tu Salvi, pels teus comentaris que sempre són acertats.
Jo també em considero afortunada i molt positiva, i a les persones que som així, això ens ajuda molt a tirar endavant.Jo també guardo molts bons records d'aquella epoca, que vam treballar junts, vam riure molt tu, el Pardillos i jo,jajaja.
Bé Salvi, aqui tens una amiga pel que et faci falta, i si estàs de puta mare és perqué ets un tio de puta mare jejeje.
Petons i no canviïs mai!!!!
Petonets de tornada carinyo... i tu tampoc canviïs mai!!! :-)
Publica un comentari a l'entrada