Quatre ratlles per retre el meu homenatge particular als quatre bombers que han mort a l'incendi d'Horta de Sant Joan. El meu condol a les seves famílies i amics. També desitjo una ràpida recuperació dels altres dos bombers ferits i que estan ingressats a la Vall d'Hebron.
El meu reconeixement i admiració cap a unes persones que vetllen per nosaltres en multitud de situacions, pels nostres boscos i el nostre medi ambient.
Moltes gràcies!
3 comentaris:
Salvi m'afegeixo al teu record i reconeixement a aquests homes dels quals s'en parla molt poc i que fan una feina encomiable, els BOMBERS, un record entranyable per tot ells..
Gràcies Toni. T'agraeixo que passis per aquí. Petonets!
hi ha moments en que la realitat se'ns fa present amb violència.
amb cruesa, i d'una manera totalment despiatada.
els bombers, tios forts que protagonitzen calendaris de poca roba amb fins humanitaris, que tenen un munt de dies de festa, i que fan curses i d'altres esports per passar l'estona... i de sobte ens adonem de que la feina de bomber és molt més.
i sí, em diràs que ja ho sabiem això, doncs no... per què a vegades oblidem que tot té una contraprestració i que els "xollos" no existeixen....
un bomber ha d'estar en forma per què quan ha de fer la seua feina s'hi juga la vida, sona bèstia, però és real... i a vegades la perd.
a vegades els herois ho són per misticisme, d'altres ho són per què els hi toca, i qui aposta la vida no sempre té sort.
en un món on tot el risc sembla controlat ens costa veure que no, que de controlat res, que quan hi ha risc vol dir que hi ha perill, que pujar el K2 mola però t'hi pots quedar, que ser mosso d'esquadra està bé però algun penjat et pot fotre un tret en un atracament, que fer castells és guai però les caigudes hi són (tot i que en aquest cas el perill és molt espectacular i per sort poc generador de problemes, hi ha més traumatismes amb canalla que li ha caigut la porteria de futbol sala a sobre per exemple)...
en resum els riscos hi són, els volem controlar, els volem minimitzar...però només fem això.
lo risc zero no existeix.
per això és tant d'agrair que hi hagi gent disposada a quedar-s'hi per tal que la casa del meu poble no es cremi....
una abraçada a les famílies.
Publica un comentari a l'entrada