18 d’abr. 2009

PER FÍ, ARA SI!!










Volia deixar passar unes hores, per fer una valoració més mesurada i no fruit de la eufòria del moment, per escriure quatre ratlles sobre “l’acord d’entente” al que han arribat els companys de partit Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. Era un tema pendent i que, a mi particularment, em feia patir i em sentia una mica disgustat. I dic que em feia patir per dos motius: pel personal i pel polític. Segurament parlar de temes personals en l’àmbit polític, és un error; i fins i tot greu. Però jo sóc així. Valoro a les persones, independentment de les seves aptituts, pel que són, com pensen, etc. I em sabia greu veure com companys que fa molts anys que conec i que hem treballat i treballarem junts, tenien serioses discrepàncies en el si del partit i de la manera d’enfocar les coses.

Fa molts anys que conec a “les parts implicades”, i tots ténen el mateix denominador comú: s’estimen el partit. El que passa, es que la visió de com s’han de fer les coses és diferent, hi ha matitzos, però vull deixar molt clar que persones com, i cito només a tall d'exemple: el Josep-Lluís Carod, el Joan Puigcercós, l’Ernest Benach, el Josep Bargalló, el Xavier Vendrell, el Lluís Aragonés, el Sergi de los Rios, etc, etc..., que per a mi són els meus referents dins el partit, son persones que porten molts anys dintre d’ERC i són gent responsable i que saben que es porten entre mans.

En tot col·lectiu, el debat és bo, és sa. El que estava passant a ERC darrerament, era una altre cosa. Per sort, sembla ser que li hem posat fre a tots aquests desajustos, i, de mica en mica tornarem a ser allà on erem i ens deixarem de sectors i mandangues diverses, que l’únic que fan és deixar que aflorin frikis i dropos, que no han fotut xapa en sa vida, i que ara van de salvadors de la pàtria. Quina por!!. “Menos samba i més treballar”, que deia aquell.
A banda, de que darrerament (sobre tot els últims mesos), i al meu entendre, haviem aconseguit avorrir fins i tot a les pedres i es començava a notar un cert desencant entre la militància i el votant, la gent del carrer.

És evident que ara caldrà acabar d’ajustar algunes peces. Però crec que la nau torna a estar ben encarrilada, i que tornem a portar un bon rumb. Això és un partit polític, per tant hi ha d’haver disciplina, ordre i llealtat. I tots aquells i aquelles que es pensin o es creguin que estan en una plataforma per reivindicar no se qué, i tornar a la posició d’ERC dels començaments dels 90 s’han equivocat de casa.

Ahir, veient les notícies, una sensació de felicitat em va recórrer per tot el cos.
Ara sí, ara tornem a ser l’ERC de sempre. A treballar!

7 comentaris:

zel ha dit...

perdona'm l'acudit, però el que m'ha vingut al cap és 2així sigui" i m'he guardat l'amèn... ja saps quin coi de bestiota sóc dient certes coses, però tanta tonteria em feia emprenyar i molt...

petons!

Salvador Guinart ha dit...

Tu, estàs perdonada. Amén.
De tota manera, no entenc massa bé el teu comentari...
Petonets guapa!.

Salvador Guinart ha dit...

Anònim, he eliminat el teu comentari per impresentable... tal i com dic a lloc on es deixen els comentaris. A La Riojana reparteixen partides de neixement...més que res que ho sàpigues.

feliu ha dit...

Txon, fins ara no deies això, bé ja era hora que sortigués el que es pensa honradament. Jo una cosa que dius que m'ha fet pensar i molt, dius : "estimem al partit", no creus que els sacrifis i les ganes de dirigir un partit, es perque s'estimen el pais que els escull, que primer es la nació i despres el partit, com en una memorable conferencia va afirmar en Jordi Pujol i que pensa que va se el motiu de arraconar a CiU i casae-se amb el PSC?.
Espero no t'emprenyis i reflexionis i si vols contestem.
adeu Salvi

Salvador Guinart ha dit...

Bona nit Feliu; i gràcies per passar per aquí i dir la teva. Efectivament, vaig dir que "s'estimen el partit", perquè d'altres no només no se l'estimen, si no que ni tant sols el respecten ni respecten la militància. D'altre banda, i contestant a la teva pregunta, t'haig de dir que, efectivament, abans que el partit hi ha el país. Això és IN-DIS-CU-TI-BLE. Així, doncs, estic d'acord amb tu i amb la teva reflexió. Ah!, per cert, si fas comentaris com els que fas, i amb el to que ho fas, és impossible que un s'emprenyi. Com a molt, podem tenir opinions diferents, i per tant discrepar de coses. Crec que el debat és sa, sempre i quan vagi per uns conductes de correcció i educació com ha estat el teu cas.
Bona nit i una abraçada.

feliu ha dit...

Salvi, l'honradeça t'honora. Continua així, a ERC encara sé que quedan gent sana, tú ets un exemple, una mica enfadadot, amb rauxa, però sincer.
Espero que ERC junt amb els que de veritat estimem el pais, el treiem del sotract que estem i exigim el que en pertany, per llei i justicia.

salutacions txon.

Salvador Guinart ha dit...

Bona tarda Feliu; gràcies per tornar a passar i dir la teva. Gràcies pels teus elogis. Tots tenim coses bones i coses menys bones... som així, no?
Rep una abraçada cordial i que tinguis un bon cap de setmana (que pel que diuen, sembla que ploura!)