30 d’abr. 2009

ACABEM DE JUGAR LA PRIMERA PART DEL PARTIT













Fotos: Maria Blanco.


… I ara cal jugar la segona part. Ahir dimecres el COE ens va designar com a Candidatura Oficial i ara comença la cursa fins al 2011 on serà el CIJM (Comité Internacional dels Jocs del Mediterrani), qui designi quina ciutat organitzarà els Jocs del 2017. De moment, però, cal seguir treballant tant o més com fins ara. Tarragona s’ho mereix, la seva gent s’ho mereix. Val la pena!!.

7 comentaris:

zel ha dit...

I tant, que val la pena, us ho mereixeu, t'ho mereixes, ets un lluitador! petons, maco!

feliu ha dit...

El Pep, el Xavi, el Marius, quins personatges!, no sé, com anirà, però jo no donaria un "duro" per la designació final, i em sembla que es un mal "negoci" per Tarragona.
Sñe que hi poses tota la bona voluntad, però això serà una decisió política i ni m'agraden les decisions polítiques (es compren o es paguen) ni les coses que no estan clares amb un "Debe y Haber" i aquí sí que no m'en fio.
Salut

Salvador Guinart ha dit...

Zel, moltes gràcies per passar i dir la teva. Gràcies també pels teus elogis. Ara bé la part més complicada i en la qual cal treballar de valent.
Petonets guapa!!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot una abraçada
després informar-te que Té la mà Maria
ha creat un altre blog anomenat:
http://trucadors.blogspot.com
sobre el trucadors de porta (picaportes)
que et vas troban a llarg del viatges i
la seva artesenia, si pots dona-li un
cop d'ull, gràcies.

Anònim ha dit...

pas a pas anem avançant...me n'alegro i si al final guanyem, estaré content per tarragona.
ens fa falta un tema com aquest per donar-li el tomb a la ciutat.

respecte als cometaris sobre el mal negoci que és o no, només es podrà parlar amb posterioritat, la gent no acostuma a "barallar-se" per aconseguir una cosa dolenta, i aquí, durant el procés, hi participen unes quantes ciutats...per alguna cosa serà...

i la vida és política.
quan la gent em diu que no li agrada sempre pregunto, però et preocupa el dia a dia?
tot és política, per què totes les queixes que tenim hi acaben venint a petar (vull més escoles, més hospitals, més neteja, més....etc) tot és política, per què tot hi juga...

i amb polítics, persones com tu o com jo, que l'únic que han fet (i és molt!!) és posar-se davant d'una llista i guanyar unes eleccions, garantia absoluta cap ni una, però ni en polítics ni en electricistes ni en futbolistes....

lladres a tot arreu, amb melenes i amb corbata, d'esquerres i de dretes, presidents d'estats i de comunitats de veïns....

si només vols un món pur i sà, dona't el tomb i segueix dormint.

salutacions

Ricardo Santiago

Salvador Guinart ha dit...

Té,
Juntament amb el Ricardo Santiago i 6 ó 7 persones més, et considero un luxe que passis pel meu bloc i diguis la teva.
Dit això, dona't per abraçat tu també.
Sobre el que em dius del teu nou blog, desconeixia que ho haguéssis fet, però et vaig seguint pel Facebook (quan et deixen! ;-))
Que lo sepassssss. I per cert, tota una troballa que m'agrada moltíssim això dels trucadors.
Enhorabona amic.
Ja hi pots comptar que m'aniré passant.
Una abraçada i...
Salut!!

Salvador Guinart ha dit...

Ricardo,
li acabo de dir al Té, que és de les persones (encara que no ens coneguem personalment... o això és el que penso), que més aprecio d'això que diuen "blogosfera". Els teus comentaris sempre són ben rebuts. Siguin breus, llargs, reflexius, esbojarrats..., però sempre ben rebuts.
Sobre el que em comentes de la Candidatura, estic d'acord. Crec que és una oportunitat, que en el cas de que poguem organitzar els jocs, li donarem una embranzida a la ciutat important.
El procés que s'enceta a partir d'ara, serà costós però apassionant. Cal treballar de valent. Cal "vendre" la ciutat de Tarragona portes en fora, però sense oblidar-se de portes endins. No oblidem que és un esdevenimet que implica al territori i que hem d'anar tots junts.
Sobre les teves reflexions polítiques i no tant polítiques... tu has anat a unes llistes?; osti, no ho sabia!. Si vols, em podem parlar.
Reflexió final: llegint l'últim paràgref de la teva intervenció, no hi puc estar més d'acord. Manguis hi ha a tot arreu. Jo crec que és la condició humana i que, ara com ara, no tenim remei...
Una abraçada cordial.