Encara que els mitjans de comunicació (tots), s’entestin sempre en pintar-nos les coses des del punt de vista negatiu (per exemple, ara estan amb això de la crisi bastant bastant pesats), i quan no, mires una estona l’informatiu d’Antena 3 i sembla l’antic i desaparescut diari “El Caso”..., Patètic. I quan no, surten els de sempre amb manifestos de pa sucat amb oli... com diu el meu pare: “nen, pets amb merda...”
A la vida hi ha de tot. I també, evidentment, hi ha molt bones notícies.
Aquesta me la envia un amic meu, el Fernando, amb un correu que realment és un exemple de superació i tenacitat brutal.
El vídeo correspon a l’història d’un pare d’Australia que realitza cada any una competició anomenada “Iron-man d’Australia”, i la seva més gran il·lusió era la de competir al costat del seu fill que va néixer amb paràlisi cerebral. Per aquest pare exemplar, mai va veure la situació del seu fill com un obstacle, al contrari, va entrenar durament al costat del seu fill durant uns quants anys fins que va arribar l’hora. Aquest pare te aproximadament 60 anys i va inscriure al seu fill i a ell mateix a la prova.
Per que us feu una idea, la prova està dividida en tres parts i comença de matinada.
1.- Nedar – o bé al mar o bé en un llac – un recorregut de 4 km.
2.- Un cop acabes de nedar, agafen una bicicleta i fan un recorregut de 180 km. Ininterrumpudament.
3.- I per acabar, (i per si això no fos suficient), corren una marató de 42.5 Km.
M’explica el Fernando que els campions del món realitzen la prova en 8 hores i 15 minuts (aproximadament). El pare del qual us parlo, va acabar la prova en un temps de 17 hores.
Estic segur que el video no us deixarà indiferents; porta per títol "CAN" (puc)
A la vida hi ha de tot. I també, evidentment, hi ha molt bones notícies.
Aquesta me la envia un amic meu, el Fernando, amb un correu que realment és un exemple de superació i tenacitat brutal.
El vídeo correspon a l’història d’un pare d’Australia que realitza cada any una competició anomenada “Iron-man d’Australia”, i la seva més gran il·lusió era la de competir al costat del seu fill que va néixer amb paràlisi cerebral. Per aquest pare exemplar, mai va veure la situació del seu fill com un obstacle, al contrari, va entrenar durament al costat del seu fill durant uns quants anys fins que va arribar l’hora. Aquest pare te aproximadament 60 anys i va inscriure al seu fill i a ell mateix a la prova.
Per que us feu una idea, la prova està dividida en tres parts i comença de matinada.
1.- Nedar – o bé al mar o bé en un llac – un recorregut de 4 km.
2.- Un cop acabes de nedar, agafen una bicicleta i fan un recorregut de 180 km. Ininterrumpudament.
3.- I per acabar, (i per si això no fos suficient), corren una marató de 42.5 Km.
M’explica el Fernando que els campions del món realitzen la prova en 8 hores i 15 minuts (aproximadament). El pare del qual us parlo, va acabar la prova en un temps de 17 hores.
Estic segur que el video no us deixarà indiferents; porta per títol "CAN" (puc)
De vegades penso si tenim, o no, dret a queixar-nos de segons que...
1 comentari:
Jo el vaig veure fa un temps i vaig quedar meravellada, i vaig plorar, hauria de ser de visionat obligat segons on...
Publica un comentari a l'entrada