4 de març 2008

TRIO D’ASOS (Abel Buades, Pinilla i Moisés)







Volia fer un “post” sobre el debat d’ahir entre el Zapatero i el Rajoy. El que passa es que no vaig aguantar fins al final. Em va semblar d’un nivell barroer. No és de rebut que quatre anys després encara es parlés dels atemptats de l’11 de març, de la guerra d’Irak, que si el català amunt que si el català avall, que jo la tinc més llarga que tu... o sigui, un insult a d’intel·ligència. Crec que si s'ho haguéssin proposat, haurien arribat a parlar de l'atemtat de Carrero Blanco... o al 18 de juliol del 36. Vergonyós.
Total, que vaig canviar de canal per que m’avorria i per que tenia que donar un biberó al meu fill, el Marcel, i per que tinc altres coses més importants que veure. Reconec que em van decebre. Volia escoltar propostes de futur i que em fessin “trempar” una mica.
Per tant, escriuré d’una altre cosa més banal, però que per mi és molt important i que, sense cap mena de dubte, forma part de la meva vida. El meu Nàstic.
Diumenge vam guanyar a un rival directe com era Las Palmas. En una primera part més avorrida que un míting de la Carme Chacón, en la qual no hi va haver ni un sol xut a porta per part dels dos equips. O sigui, dit d’una altre manera, hi ha per gravar-la i ensenyar-la als equips inferiors del Nàstic per que aprenguin com NO s’ha de jugar al futbol. Decepcionant.
A la segona part, però, van entrar al camp el trio d’asos. Això del trio d’asos no només és patrimoni del Barça, aquí també en tenim d’asos i, a més, sense “molèsties”. Al començar la segona part va entrar Abel Buades en substitució de David Sánchez (que no va tenir la seva tarda), i Moisés en substitució de Adriàn. Més tard Pinilla substituïa a Calle (que va provocar el penalty a favor del Nàstic). Amb aquests tres “fieras” al camp, l’equip va tenir una altre cara. Més ambiciós, amb més idees, més ordenat. I la reacció va ser imminent. Vam tancar al Las Palmas al seu camp i es palpava a l’ambient que el gol vindria a no molt trigar. Efectivament en una internada del Nàstic per la banda, la intenta controlar Calle dintre de l’àrea i és objecte d’una una entrada que el fa caure a terra. Penalty que ningú protesta. És de manual. El tira Jandro i gol. A partir d’aquí, l’equip es llença a l’atac i veiem un Nàstic confiat de les seves possibilitats, molt segur, i que no tenia prou amb un gol. Mica en mica, però, els minuts van passant i sembla que planeja pel Nou Estadi el fantasma de l’empat. L’equip es comença a bloquejar, comencen a aparèixer els nervis. I, com no podia ser d’una altre manera aquesta temporada, faltava l’instant de patiment, l’instant de d’infart. Era el minut 90 quan Nauzet es treu un xut de la màniga que de manera providencial Roberto desvia, la pilota toca el pal i acaba sortint per la línea de fons. El silenci i les cagarrines feien acte de presència a l’estadi. Proposo que, de la mateixa manera que sota dels seients dels avions hi ha les màscares d’oxigen, sota de les cadires de l’estadi, hi hagi desfibril·ladors... per que xiquet, qualsevol dia ho sentirem a dir!!!.

Quan estàvem en els minuts de descompte, una mala cessió d’un defensa de Las Palmas, concretament David Garcia, al seu porter, ho aprofita Moisés que en el més pur estil de davanter “murri”, toca la pilota just per fer-la entrar dins la porteria. Tornem a tirar de desfibril·ladors...

11 comentaris:

zel ha dit...

Visca el Nàstic, nano!

Enhorabona, que ja tocava...

Petonassos!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
mossèn ha dit...

ho sento, però el buades ... quita, quita !!! ... salut tio bo !!!

Salvador Guinart ha dit...

Mossèn, no t'agrada el Buades???, doncs considero que és de lo milloret que tenim a l'equip... si no el millor!... ara que contra gustos...
Petonets tiu bo!!!!

Salvador Guinart ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Salvador Guinart ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Salvador Guinart ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.