9 de des. 2007

JAVI, POSA'T LES PILES!!!!


Fa uns mesos, concretament a l’octubre, li dedicava un “post” a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.

Porto 30 i pico anys veient futbol. M’he “xupat” partits d’infantils, de juvenils, de regional (per diferents categories), de tercera, de segona B, segona A, i de primera divisió. Hi ha hagut anys en els que els diumenges em podria “empassar” fins a 3 partits, amb aquella alegria. Primer el Sant Pere i Sant Pau que jugava a les 11’45h. Primera Regional. Després de dinar, al Nàstic (normalment a segona B... si no a tercera), i quan tornàvem cap a casa, tot sopant, el partit de la “tele” que feien al vespre. Vull dir que he vist molt de futbol, de diverses categories, molts jugadors, molts entrenadors... i espero veure’n molts més.

La qüestió, però, és que estic veient que aquest Javi López no sap utilitzar el que té a les seves mans. El juguet se li ha fet gran. És com regalar-li a un nadó una joguina pensada per nens i nenes de 6 a 8 anys. O sigui, que no sabrà ni com posar-s’hi. No és normal que li deixem el millor equip que ha tingut mai el Nàstic (almenys pel que a pressupost es refereix), a un entrenador que encara no ha demostrat res... ni ell ni qui el va portar, l’ínclit Ricardo Resta, Director Esportiu del Club. I si anem pujant, ens trobem amb un Consell d’Administració dividit, i un President “titella”, en Xavier Salvadó, que fa uns anys li havien d’explicar què era això del Nàstic perquè no tenia ni puta idea. Total, que tenim un problema, que no és el 3% famós que deia el President Maragall. Em fot, perquè no és una cosa qualsevol. És el meu equip en mans d’irresponsables que tant se’ls hi en fot. Si baixem, el Javi farà les maletes i amb ell, els jugadors que vulguin i com diu aquell “aquí paz y mañana gloria”. A l’afició que la bombin, com sempre.
Això si, gent que valia la pena, i que havia “currat” pel club, ens la fem petar amb aquella alegria. Luís César per exemple. No, si al final haurem de rescatar els jugadors “dolents” que vam deixar marxar i fer jugar als que no juguen!!. Trobo a faltar a Miguel Ángel Llera, a Manolo Martínez, a Bolo, a David García, a Marco, a Ruz... aquests “mindundis” a qui no coneixia ningú i que són els que ens van pujar a primera i, com a mínim MÉS SOVINT que els que hi ha ara, és deixaven els collons al camp.

Resumint: Javi posa’t les piles que amb una mica de sort (tant de bó), no et menjaràs els torrons a Tarragona, company. Que torni Luís César, encara que sigui “d’utilleru”.

Salut i visca el Nàstic.

13 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

que et milloris i guarda la pedra pel metxero

salut

lola ha dit...

ja veig que estas millorant,tota la raó amb el nastic , però deien "manque pierda" visca el nastic

mossèn ha dit...

aviat ... demanarem futbol femení !!! ... oh, síiiiiii ... millora´t tio bo ... salut

Anònim ha dit...

estic content de saber-te recuperat i bé.

cuida't molt per què aquest nàstic ens farà patir (com sempre) i cal que quan tornem a les catacumbes els "de sempre" sí que hi siguem

una abraçada
ricardo santiago

per cert, què ha dit la teua dona de que t'hagis posat una 110 de pit??? ha colat lo de la pedra al ronyó?? ;)

Salvador Guinart ha dit...

Té la mà maria: Moltes gràcies amic... "estoy en ello". La pedra la guardo en un potet que em van donar a l'hospital. Sembla mentida que el cos humà pugui generar aquestes coses, no??

Salvador Guinart ha dit...

Lola: Manque pierda si, que faci el ridícul, no. Oi que m'entens??. Una abraçada.

Salvador Guinart ha dit...

Mossèn: vos sempre tant calent... de pensaments. Moltes gràcies pels seus desitjos. De moment, no faran falta els seus serveis.

Salvador Guinart ha dit...

Ricardo Santiago (Anònim Il·lustre): Moltes gràcies pels teus desitjos. És veritat que si fem figa, caldrà apretar els "matxos". La meva dona, com és un encant de criatura, s'ha fet la dissimulada i ha pensat: "si ell és feliç així...", i mira, qui dia passa any empeny.
Una abraçada txon!!.

zel ha dit...

Nano, jo tinc un fill de 21 anyets que segons diuen és un porteràs i està desaprofitat en una merdeta d'equip de 2a regional, o sigui que a veure si fem tractes! La veritat és que jo també sóc futbolera i em fa ràbia que el Nàstic perdi pistonades, però és llei del futbol, si pugen tothom es fot les festes, si baixen tothom abandona el "barcu", com ratas, ja t'ho dic...Petons

Sindicat ASEMIT ha dit...

Benvolgut Salvi-rojillo, com ja saps tan sols la perseverança en el llarg camí del moviment sindical ens pot dur a fer realitat valors com la pau, la solidaritat, la concòrdia, la prosperitat,...

Des del bloc del sindicat ASEMIT, volem desitjar-te a tu i a tots els nostres lectors i lectores, que passeun Feliç Nadal 2007 i que gaudiu d'un Pròsper Any 2008, amb salut, pau i... un Bon Acord de Condicions de Treball!

Amb els millors desitjos dels xicots i xicotes del sindicat ASEMIT

Salvador Guinart ha dit...

Benvolguda Zel, estàs trigant per portar al teu fill a provar amb el Nàstic. Almenys, li posarà ganes i no com algun "CARCAMAL" que tenim. Tinc 41 anys i porto 30 i pico anant al Nàstic i aniré sempre mentre la salut i les peles m'ho permetin...El Nàstic forma part de la meva vida; però es que enguany, m'han fet perdre la il·lusió.

Petonets i molta sort al teu fill!
;-)

Salvador Guinart ha dit...

Ei sindicaleros!!!, moltíssimes gràcies i els desitjos són a la recíproca, evidentment que si.

Una abraçada ben forta a totes i a tots!!.

Salut!

Sindicat ASEMIT ha dit...

ASEMIT et lliura el PREMI tió xerraire que tracta de distingir blocs que, d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, expressen idees i opinions lliurement, amb absolut respecte dels drets i llibertats dels altres.