10 de nov. 2007

DISSABTE


Ja fa més de 15 anys, que els dissabtes els destino a una de les coses que m’agrada més: esmorzar amb els amics. L’esmorzar no és allò tant “tiquis miquis” de: “un mini de pernil, amb un cafè amb llet”. Amb això no anem enlloc. Com podem afrontar un dia amb tant poca substància al cos??. Així volem aconseguir la independència d’aquest país??? Amb un mini de pernil i un cafè amb llet???. Un esmorzar, un bon esmorzar de dissabte és de forquilla i ganivet. D’aquells que t’entaules a les 8’30 i acabes a quarts d’onze. Con un par!. I que es menja en aquests esmorzars?. No res, quatre cosetes mal contades. Pots demanar arengades, peus de porc, xai al forn, llangonissa amb fessols, estofat de cua de toro, una sepieta a la planxa... no res, coses amb poc colesterol.
Un bon vinet de la terra, un cafetó, la copeta de Chartreuse (o de qualsevol altre “mejunje” que vosaltres volgueu), i la farieta que no falti. Això amb els teus amics a l’entorn d’una taula. És un moment màgic. Jo m’hi sento molt bé. A més a més, a cada moment has d’anar saludant a altres amics o coneguts, que, o bé s’afegeixen a la teva taula o entren al bar a fer el mateix paper que fem tots en aquell moment: El cràpula.

Des de fa prop d’un any, que vaig a l’Avi Tòful. Anteriorment haviem anat al Tòful, però per coses que ara no vénen al cas, vam deixar d’anar-hi. L’Avi Tòful, és una mica diferent, però la gent que hi ha al darrera de la barra, els verdaders hereus del Tòful, són els que li dónen l’encant a tot plegat. El Txema i el Rafael són dues persones encantadores, i que sempre són on s’ha d’estar. Estic encantadíssim amb aquests dissabtes.

Cap allà a les 7 del matí m’aixeco, faig 4 coses a l’ordinador (com ara, que estic fent aquest comentari), faig una mica de papa i de marit (sempre procurant no despertar a la familia), m’arreglo (vull dir que em vesteixo i em rento, per que de pentinar-me no gaire, com si diguéssim), i au!, cap a l’Avi Tòful.

O sigui, justament el que faré ara mateix.

Salut amics!!!

6 comentaris:

mossèn ha dit...

em feu enveja ... vos atipant-vos com un cardenal i un servidor imaginant-vos gaudint d'aquest plaer ... rodejat de "hermosas damiselas" ... lleugeretes de roba ... i amb un "ímpetu sexual" que desitjaria el mateix onasis ... ah, que només hi van tios ??? ... home, haguèssiu començat per ací !!! ... aleshores ja no me feu enveja !!! ... salut

Salvador Guinart ha dit...

Tira, tira, que hi ha moments per tot mossèn. Vos esteu acostumat (o no), a certes restriccions corporals. Però els pecadors com jo, necessitem d'aquests moments per estar amb els amics... Les amigues les veiem més tard. Ja m'enteneu, oi? ;-)
Salut!!

Jobove - Reus ha dit...

quina enveja mes sana al avi Tòful amb un ezmorzar ( a les terres de l'Ebre diuen amosar ) de forquilla

salut

Anònim ha dit...

Plats de tripa i morro, de llengua i pota, una copeta de Chartreuse i una farieta. Ai Mare de Déu, ja m'hi trobo!!

Unknown ha dit...

Què més es pot demanar?

No tinc resposta...

Salvador Guinart ha dit...

Te la ma Maria. Jo, sovint, també dic mig en broma mig en serio "amossar"... per cert, a veure si ens veiem un dia home!, i així ens coneixem.

Salut!

++++++++++++++++++++++++++++++
Rene Flûtes: doncs ja saps, vine un dia home!... els peuets, el vinet, el cafetó, el Chartreuse... els amics, les xerrades...

++++++++++++++++++++++++++++++

Tondo, no et puc dir ara i aquí, que més es pot demanar. Però com ets una persona intel·ligent, suposo que t'ho imagines. ;-)

Salut!