30 de jul. 2007

La Lola.

Diuen que la jubilació és aquella fase de la vida en la qual fas allò que realment vols i et ve de gust. No hi ha horaris, no hi ha presses... i per descomptat, no hi ha estrés. De jubilats hi ha, com tot a la vida, de molts tipus. Hi ha qui prefereix asseure’s en un banc de la Rambla cap allà a quarts de deu, i cap allà a les dues (l’hora de dinar), baixar “txino txano” cap a casa, després de fer petar la xerrada amb els amics o amigues. (amb tanta estona xerrant, diria que el món està més que arreglat). Hi ha el jubilat que no es perd cap viatge de l’IMSERSO. Tot allò que no van viatjar de “joves” ho fan ara. Et porten fotografies de tot arreu. No han acabat de desfer la maleta, que ja tornen a fer-la per tornar a fotre al camp. Impressionant!. Hi ha qui s’apunta a tots els cursets del món mundial; i hi ha com la Lola. La Lola, és una mica de barreja de tot el que he comentat fins ara, i a més és una internauta empedernida. La Lola, és la meva veïna del quart.

Quan surto per la porta de casa al matí per portar a la meva filla al col·legi, tot sovint la trobo. Ja està al dia de tot. S’ha connectat a internet i ja s’ha llegit el Vilaweb, el diari de Tarragona, el Punt i ves tu a saber quins d’altres!. Surt un moment a comprar, o va a passejar amb les seves amigues (creieu-me que si mai s’enfonsa el pis, a ella no l’agafarà!), i després toca la tongada de lectura dels blogs que ella previament ha triat per posar-se al dia del que passa a la ciutat que ella hi viu i estima. Ha estat per ella que jo conec planes web que parlen de Tarragona!... és una crack.

Dies després d’haver creat aquest bloc que esteu llegint, em va al darrera per que no l’actualitzo massa alhora. “Tens el bloc una mica descuidat”, em diu. Però cony!, es que jo tinc uns horaris i també responsabilitats familiars...i francament, quan arribes al vespre a casa, del que tens ganes és d’estar amb la teva família i fer de pare i de marit.

Vagi doncs, aquest escrit per a ella i per a jubilats tant trempats i tant al dia. Els envejo.

Per cert, ara la Lola deu estar estenent la roba. I com ho se?, doncs per que la Lola no acaba d’escórrer la roba que estén i cauen les gotetes d’aigua sobre l’habitació on tinc l’ordinador, i la sento. Amb aquesta calor, preferiria que les gotes fossin d’aigua... però no, és la Lola que estén la roba. Que hi farem!, ja arribarà la tardor i amb ella espero que forces pluges que l'aigua ens convé molt!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tota la raó del món... fa poc en el meu fotolog vaig fer un escrit semblant sobre ella i acabacva dient que és d'aquella mena de persones que si una cosa la motiva no l'atura ningú. A vegades, fins i tot, pot arribar a estressar. I ho sé del cert, que sóc el seu nét!!

Anònim ha dit...

procurare estendra la roba sense gotes gracies

Sindicat ASEMIT ha dit...

SALVI, ENS VEIEM AL SETEMBRE !
Benvolgut Salvi, lector assidu del bloc del sindicat ASEMIT, ens anem de vacances per a recarregar les piles i tornar amb noves idees i nous posts per al bloc. Que tinguis bon estiu i ens veiem al setembre!

Salvador Guinart ha dit...

Ei amics de l'ASEMIT, que tingueu unes bones vacances!!.

Al setembre "Tour nem'hi!"

Una abraçada.