Les meves veritats

JO NO CELEBRO EL JALOGÜIN...

2011-10-27T14:30:00.003+02:00

Som a un país petitet, de vegades una mica extrany, però això sí, farcit de tradicions arreu i, com no, tota tradició l'acompanyem del plat o plats corresponents (no fós cas!).

Per això, que, els Sants Valentins de torn (patrocinats pel Corte Inglés); Jalogüins i Pares (vés a saber de qui) NOELS i collonades diverses, a casa no les celebrem.

Per això que en aquestes dates, castanyes, panellets, vi ranci, rovellons (si no són massa cars) i deixem-nos d'invasions ianquis que no van enlloc.

Salut!

QUE COM ESTIC?... DE PUTA MARE!

2011-08-03T12:27:00.006+02:00

Fa uns mesos, em va arribar un “pobre point”, que em va fer pensar. Es tractava de un repàs de les coses més immediates que tenim al nostre voltant, i que, molt sovint, no li donem la importància que cal.

Per exemple, una de les frases deia: “si tens més de 30 anys i encara tens el pare i la mare vius, et pots donar per satisfet; perquè més del X% de la població mundial (ara no recordo exactament el tant per cent), no pot dir el mateix”; una altre frase deia alguna cosa semblant a: “si quan tens mal de cap, obres la farmaciola de casa teva i et prens una pastilla, pensa que X% de la població mundial, no pot fer el mateix ni ho podrà fer mai a la seva vida”... i frases per l’estil relacionades amb el nostre dia a dia: poder tenir aigua corrent, llum, casa... etc, etc.

Això, jo que sóc un sensiblero de collons, em va fer pensar i molt. De fet, cada dia trobo un moment per reflexionar sobre el tema...

Tinc salut, tinc una dona encantadora, dos fills que “ni te cuen”; tinc el privilegi de poder aixecar el telèfon i poder parlar amb el meu pare i la meva mare, o, en un cop de pedra els puc anar a veure personalment; tinc 2 germans, un germà i una germana, que problemes laborals a banda, estan bé; tinc uns sogres encantadors; tinc feina i per tant, com a derivada d’això, em puc pagar la hipoteca, el col·legi dels nens, el menjar, les despeses de la casa, i algun capritxet de tant en tant... això si, a final de mes el compte sembla el desert del Sahara.

D’altre banda, em considero un afortunat tenint els amics i amigues que tinc. No tinc un duro, però sóc tremendament ric en amics i amigues... aquest és el meu verdader patrimoni!. Només m’entristeix pensar en aquells amics i amigues, que, per circumstàncies diverses ja no hi són entre nosaltres.
En definitiva, que no em puc queixar de res!!.

Per això quan veig algun amic pel carrer i em pregunta: “qué, com va tot, com estàs??”, jo sempre contesto: que com estic?, de puta mare! ... i amb la que està caient, encara més.

Roger Hodgson, que gran que ets…

2011-07-13T13:48:00.005+02:00

Ahir a la nit, vaig anar al concert que feia el ex-membre (i ànima mater) de la banda anglesa Supertramp, Roger Hodgson, al Camp de Mart.

En la seva gira mundial, ha fet 3 parades a terres catalanes: el 31 de març va actuar a Barcelona (al Palau de la Música); ahir aquí a Tarragona i l’1 d’agost actuarà a Palafrugell.

Una vegada més, li tinc que agraïr a la meva dona, la Roser, la seva paciència alhora de fer la cua corresponent per poder adquirir una entrada perquè jo pogués anar al concert. Això és amor, i el demés són punyetes. La llista de motius pels quals me la estimo tant, seria inacabable.

La nit va començar molt ennuvolada i amb amenaça de pluja. Sort que la carpa del Camp de Mart (que tant i tant havia criticat jo en el seu moment), va salvar a la concurrència del gran aigüat que va caure a meitat de concert.

Amb puntualitat britànica, com no podia ser d’una altre manera, va aparèixer damunt de l’escenari un Roger Hodgson habitllat amb una camisa que recordava la seva època “hippy”. En un tres i no res, va anar fer feina i va arrencar el concert amb la cançó “Take de long way home”.

Pels que som una mica malalts, i que quan anem a concerts ens agrada que el concert sóni com al LP o d’una manera bastant aproximada, he de dir que, pel meu gust, la banda no desmereixia gens ni gota als “Supertramps” originals. Jo faria esment a dos, dels 4 músics que acompanyaven a Hodgson; el bateria del grup: Bryan head i a Aaron Mac Donald (Teclats, saxo, clarinet i veus). També acompanyaven al “mestre”, Kevin Adamson i Ian Stewart. Entre els 5, van aconseguir sonar a Supertramp d’una manera genuïna.

Va seguir el repertori amb “School” i després va afegir unes cançons de la seva època en solitari. El públic, però, demanava cançons de Supertramp i va ser quan va arrencar dels seients als qui erem allà presents quan va cantar “Breakfast in America”. Li va seguir “The logical song”... i aquí, fa una parada.

D’una manera solemne, i sense treure’s la guitarra de sobre, se senta davant del piano, i explica que fa poc dies, havia estat a Liverpool. I que la següent cançó que cantaria era un homenatge als Beatles, però que, més concretament, era un homenatge al desaparegut John Lennon. Entre llàgrimes, vaig cantar amb el “mestre” Hodgson “Across the universe”.

Aquí em va tocar la fibra i bé!. suposo que van ser masses emocions juntes en tant poca estona.
Jo, que sóc de llàgrima fàcil, i que a més a més, sóc un fan incondicional del John Lennon... doncs això!.

Després de tocar una cançó de la seva època en solitari, “The Awakening”, va tornar al repertori Supertramp amb “Don’t leave me now” (de l’elepé “Famous Last Words), l’últim treball de Supertramp amb Roger Hodgson. Després, com diria aquell, avall que fa baixada: “Dreamer” i “Fool’s overture”. Després d’un apoteòsic final, en Hudgson i la seva banda, van marxar de l’escenari.

Anaven arriats aquests músics si es pensaven que marxarien així per les bones. Tot l’auditori en peus, va estar aplaudint de manera incansable fins que van tornar a sortir (perquè, tot s’ha de dir, van trigar bastant menys a tornar a l’escenari que un cantautor català, molt trascendent ell, que es pensa que és no se qué.. o no sé quí), per acabar la vetllada amb 3 cançons: “Two of us”, “Give a little bit” (en aquest moment el Camp de Mart ja era una disbauxa, i de mica en mica, la gent es va anar apropant a l’escenari ballant i saltant) i, quan la pluja era més intensa sobre la carpa del Camp de Mart, va cloure amb el clàssic “It’s raining again”...

Un concert, que no oblidaré mentre visqui...

Com en un somni, vaig tenir a Roger Hodgson a pocs metres, tocant-me un repertori força digne de cançons de Supertramp... malauradament, cap somni és infinit i, al final, va sonar el despertador. Llàstima...

La Roser, la meva dona.

2011-07-12T11:45:00.003+02:00

Sovint, quan ens referim a personatges famosos que ens agraden, tirem d’adjectius qualificatius i els deixem, als famosos, a l’alçada dels Déus de l’Olimp.
Avui, però, no parlaré del “famoseo”; avui vull parlar d’aquelles persones que en el seu dia a dia, d’una manera més o menys anónima, també aporten el seu talent i la seva vàlua a la societat.

Una d’aquestes persones, és sense cap mena de dubte, la meva dona. La Roser.
El que a mi em costa una mica d’esforç, com per exemple, posar-me davant de la pantalla de l’ordinador i fer un article d’opinió o una entrada al meu bloc com ara aquesta que esteu llegint, ella ho fa en pocs minuts. Es posa davant el teclat, i en un tres i no res, ja t’ha fotut la parrafada (entenedora i sense faltes), que ocupa gairebé dos folis. I es queda tant ample la tia..., i no contenta amb això et diu alló de: “Bah, no té importància, per a mi això és molt fàcil...”.

Sí, és clar, és molt fàcil... és fàcil per aquells o aquelles que els hi va aquest rotllo o que, d’alguna manera o altre, ténen facilitat per expressar-se per escrit. I aquest, no és el meu cas. Jo sóc dels que els hi agrada parlar, gesticular, veure els ulls del meu interlocutor, etc. I si, a més a més, hi ha una taula, una birra o un Chartreuse, no fa calor i l’entorn és tranquil i la companyia és l’adequada, la sensació és propera a la felicitat.

No marxem, però, del tema que vull parlar. Deia, que la Roser, dintre de la multitud de facultats que té (i que per això em vaig casar amb ella), hi ha una que m’atrau especialment, i, és, com us deia, aquesta facilitat per redactar. No contenta amb això, ha recuperat una vocació que tenia una mica olvidada: la de periodista. Ha treballat en ràdio, televisió, premsa escrita.. i des de fa uns mesos, col•labora en el diari digital de referència a Tarragona: el Tarragona 21.com En aquestes col•laboracions, realitza entrevistes de primer nivell. Perquè, això sí, la Roser no és de les que es moca amb mitja màniga, al contrari. Ella tira alt... sempre estem a temps de baixar el llistó. De moment, ja ha publicat 24 entrevistes, i els entrevistats, molt diversos per altre banda, molt interessants; aquí va la relació: Jorge Wagensberg, Joan Rigol, Feliu Formosa, Josep-Lluís Carod-Rovira, Pitxi Alonso, Tortell Poltrona, Bonaventura Clotet, Benedetta Tagliabue, Jordi Basté, Salva Racero, Marcel Gorgori, Lluís Claret, Màrius Serra, Francesc Sanuy, Fermí Puig, Roger Alier, Eduard Estivill, Pepa Plana, Miquel Àngel Essomba, Lax’n’Busto, Pere Arquillué, Jordi Carbonell, El mag Lari, Muriel Casals.

Té altres encants, bastants més, però, és impagable la careta que fa quan arriba a casa després d’haver fet la entrevista corresponent. Aquells ullets brillants que posa quan t’està explicant la darrera entrevista, no té preu.

Us deixo l’enllaç on hi trobareu totes les entrevistes publicades fins el moment... passareu uns bons moments, sense cap mena de dubte.

10 anys sense Jordi Vendrell

2011-07-08T14:39:00.003+02:00

Avui fa deu anys que ens va deixar en Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 – Barcelona, 2001). El Jordi, segons els amics de Vilaweb era productor de músics i cantants; Va començar en això de la ràdio a Ràdio Joventut (com tants i tants d’altres) i Ràdio Club 25. Juntament amb Ramon Barnils i Quim Monzó, va protagonitzar programa a Catalunya Ràdio anomenat “El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico”. Era l’any 1983.

A mi, però, el Jordi Vendrell “em neix”, tot just arribo del meu segrest legal (hi ha qui li diu servei militar), al setembre de l’any 1987 on protagonitzava una tertúlia d’actualitat a Catalunya Ràdio, anomenada “l’Orquestra”, que s’emetia de 3 a 4 de la tarda. Fins que la van censurar, just abans dels jocs de l’any 1992, no hi havia dia que no l’escoltés. Passés el que passés, sempre trobava el moment per posar-me els auriculars i escoltar al Jordi Vendrell i els seus “músics” amb la seva “orquestra”.

Recordo, que m’apuntava en un full de paper els convidats que anava portant al programa. Tenia els col•laboradors habituals entre els que destacaven: Jaume Lorés, Vidal Vidal... i després els convidats del dia a dia. Hi havia que repetien presència més (Trias Fargas per exemple).

En aquestes tertúlies hi vaig aprendre moltíssimes coses. Era un autèntic luxe escoltar-les. No exagero gens ni mica si dic que hi vaig aprendre més coses durant els anys que vaig escoltar l’orquestra, que en tots els anys que vaig anar tant al col•legi com a d’institut després.

Vagi doncs el meu petit homenatge, i el AGRAÏMENT a un dels grans periodistes que ha donat aquest país.

Una abraçada Jordi i moltes gràcies per tot.

Més de 1000 persones unides per Tarragona 2017

2011-03-24T20:04:00.001+01:00

Un nou pas per arribar a l'octubre amb totes les forces i totes les il·lusions... som-hi!!!!

http://www.tarragona2017.org/noticias.php?id=241

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM

2010-07-23T08:56:00.002+02:00

Diuen que qui té un amic té un tresor. Doncs bé, si ens guiem per aquests paràmetres, crec que estic en condicions d’afirmar que podria encapçalar la llista de les persones més riques del món, o si més no, figurar-hi en un lloc destacat. I això, sense comptar els coneguts i els saludats perquè llavors sí, la llista és estratosfèrica. Aquest és un dels motius pels quals, em sento molt afortunat i molt feliç.

En aquest gran llistat d’amics i col•legues n’hi ha un en concret, el Carles Micó, que m’envia setmanalment un compendi de correus electrònics incommensurable. Fins i tot tinc una carpeta a l’Outlook amb el seu nom, on hi reservo tot el que m’envia. Després, al vespre i amb més calma, em miro el contingut del que m’ha enviat.

En aquest compendi de correus electrònics, com us podeu imaginar, hi ha absolutament de tot: paisatges idíl•lics i paradisíacs, ciutats del món, fotos curioses, animals, plantes...; també sovint, m’envia videos, arxius sonors de tot tipus, fotografies... En fi, que és un xollo aquest Carles!!

Ahir al matí, i dintre de la “tongada” del dia, em va enviar una foto, que us adjunto amb aquesta nota d’opinió, que em va fer pensar, en una primera reacció, i emprenyar després. La foto, de l’any 1932 és d’una vigència absoluta. O sigui, 78 anys després estem igual des del punt de vista estatutari. Dissabte passat, quan sentia les diferents declaracions i reaccions de la manifestació celebrada el 10-J, vaig escoltar al Lluís Llach que deia: “estic fins els collons, que el que vaig escriure fa 30 anys encara tingui vigència”. Més clar, impossible. Tota manera, aquí caldria afegir cançons d’altres grups i cantants com per exemple La Trinca, l’Ovidi Montllor, el Quico Pi de la Serra, etc.

Si deixem de banda els 40 anys del dictador, observarem que en 30 anys i escaig hem esgotat la via autonomista i paral•lelament, lentament però sense pausa, la paciència de la gent. Tot i que sóc de la opinió que als anys 70 el discurs independentista era gairebé residual i propi de quatre nostàlgics, en l’actualitat, a banda de ser un discurs transversal (on hi cap tothom siguin d’esquerres o de dretes, nascuts o no aquí, etc, etc), està del tot en vigor. Ens calen, des del meu punt de vista, uns polítics valents, amb decisió i amb les idees clares. Cal sortir dels despatxos, posar el peu pla al carrer i fer pedagogia. La independència de Catalunya no vindrà o no serà, donant l’esquena al Baix Llobregat o a alguns barris de Tarragona – per citar uns exemples -, on això de la independència sona a concepte estratosfèric. Cal doncs, vèncer els prejudicis i “vendre” les excel•lències d’un país lliure dins el marc de la Unió Europea: al cap i a la fí, aquesta és la seva feina. Els votem per això i per això cobren. Cal fer un full de ruta i amb terminis. Cal copsar la opinió de tots i cadascun dels estaments de la nostra societat. Cal saber la opinió dels nostres empresaris, dels sindicats, de tothom.

Què passaria, ara mateix, si es declarés la independència de Catalunya?; per quins llocs grinyolaria?, què passaria amb el deute extern?, quin encaix s’hauria de tenir amb Espanya?, i amb la Unió Europea?... cal plantejar totes aquestes preguntes, posar-les damunt la taula i fer, no només el que s’ha de fer, sinó tot el que calgui, el que sigui prioritat i anant fent camí. Aquesta hauria de ser, en definitiva, una transció pacífica i democràtica cap a la independència nacional.

La legitimitat del poble català està per damunt de la legalitat espanyola. Una legalitat feta a la mida d’ells, dels espanyols, perquè els beneficiï només a ells. Ja se la poden quedar, la seva legalitat: nosaltres tenim la legitimitat, la força de la gent, el poder dels vots, el vigor de la democràcia. Només avançarem si nosaltres volem i dissabte passat va ser un bon punt de sortida.

El Senat dóna suport a Tarragona 2017

2010-03-02T22:36:00.004+01:00

Un altre pas endevant. La setamana passada, el Senat espanyol va aprovar per unanimitat una moció presentada per l'Entesa Catalana de Progrés, i més concretament del senador d'ERC Pere Muñoz, en la qual es donava recolzament a la Candidatura dels Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017. Moltes gràcies a tots i cadascún dels grups parlamentaris i als seus portaveus per les seves intervencions. Van ser moments molt emocionants.

I que vagin passant...

Primera reunió del Comitè de Candidatura de Tarragona 2017

2010-01-15T20:31:00.003+01:00

El màxim òrgan institucional de la Candidatura de Tarragona als XVIII Jocs Mediterranis de 2017 s'ha reunit avui per primera vegada a Tarragona per preparar un projecte guanyador que porti a la ciutat a ser proclamada seu de la competició l'any que ve Tots els integrants del Comitè de Candidatura de Tarragona 2017, constituït aquest matí oficialment a Tarragona, han assistit a la primera reunió de treball que ha tingut lloc a l'Hotel Husa Imperial Tarraco de la ciutat. En ella s'ha aprovat el pla de treball d’enguany que centrarà tots els esforços en la promoció internacional de la candidatura tarragonina, la redacció del dossier organitzatiu que es lliurarà al Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis abans del mes de juny i en la preparació de la visita d'una comissió d'avaluació del CIJM a la ciutat després de l'estiu.

Durant la trobada, els representants de les cinc institucions que formen part del Comitè de Candidatura -Comitè Olímpic Espanyol, Consell Superior d'Esports, Ajuntament de Tarragona, Generalitat de Catalunya i Diputació de Tarragona- han aprovat el lema internacional de Tarragona 2017, que es presentarà oficialment el pròxim 11 de febrer a la ciutat. Així mateix, han acordat sol·licitar als parlaments de les Comunitats Autònomes riberenques de la Mediterrània (Balears, València, Múrcia i Andalusia) l'aprovació d'un document de suport a la candidatura tarragonina.

El Comitè de Candidatura tornarà a reunir-se a l'abril i comptarà amb un nou integrant, la Secretària General de l’Esport de la Generalitat, Anna Pruna, que s'incorpora com a vocal del màxim òrgan de decisió de la Candidatura.

Abans de l'inici de la reunió, els màxims representants del Comitè de Candidatura han posat en una foto simbòlica del compromís de les cinc institucions per lluitar per l'èxit del projecte olímpic de Tarragona. El president del Comitè de Candidatura de Tarragona 2017 i alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, ha qualificat el dia d'avui "d'històric per a la ciutat" i el vicepresident primer de Tarragona 2017 i president del COE, Alejandro Blanco, ha definit la candidatura de "projecte guanyador" i ha explicat que ja han mantingut contactes amb els comitès olímpics dels Jocs Mediterranis per traslladar-los la "força de la nostra candidatura".

(Text i foto Maria Blanco)

AVUI ÉS UN DIA HISTÒRIC

2009-11-26T12:19:00.003+01:00

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Tarragona 2017 presenta el seu projecte al Senat de la ciutat

2009-09-09T09:52:00.002+02:00

La presentació de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis del 2017 al Senat de Tarragona s’ha centrat en la contextualització del projecte que, amb la designació del COE a finals d’abril, ha entrat en fase internacional.
Acompanyat per una representació de la Candidatura, Rigau ha desgranat les prioritats de Tarragona 2017 per a l’any 2010, que venen marcades pel calendari del propi Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) i que passen per la presentació de la proposta organitzativa a aquest organisme, i per la posterior visita d’una comissió d’avaluació a Tarragona.

Així mateix, Rigau va ressaltar que la nova etapa de la Candidatura requereix, “ara més que mai, que tanquem files al voltant de Tarragona 2017 perquè, de la mateixa manera que nosaltres observem a les altres possibles candidates, les ciutats interessades en optar a l’organització dels Jocs també ens estan observant amb lupa”.
Després de la presentació, els senadors tarragonins han realitzat diverses aportacions als integrants de Tarragona 2017, així com a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, màxim responsable de la Candidatura, de cara a aconseguir la màxima implicació de tota la societat en el projecte.
Els 38 integrants del Senat, un òrgan consultiu creat per assessorar l’alcalde en tots els àmbits que beneficien la projecció i el futur de la ciutat, han donat suport a Tarragona 2017.

(Maria Blanco)

Millor prevenir...

2009-08-28T08:11:00.001+02:00

D'aquesta manera no hi haurà cap contagi. Segur!!!

PERQUÈ JO NO HAGUÉS RENOVAT A CÉSAR FERRANDO

2009-08-13T12:30:00.001+02:00

Fa setmanes que volia fer aquest article, però mai trobava el moment i el que és més important, l’estat d’ànim. Quan encara faltaven algunes jornades per acabar la temporada passada, vaig crear un grup al Facebook, mig en broma mig en serio, que ho deixava ben clar: “volem que Ferrando foti el camp!”. Aquest grup, que ara està format per 67 membres, potser no està passant un dels seus millors moments, però no el penso donar de baixa fins que “l’inclito” marxi; i si de passada, s’emporta al Salvadó, millor que millor.

Perquè vull que marxi Cesar Ferrando?, passo a enumerar els meus motius:

1.- Perquè va ser ell qui va fer fora al preparador físic (DE LA CASA), Xavi Bartolo; i això em va emprenyar i molt.

2.- Perquè va ser ell qui va pressionar per treure atribucions al Director General del Nàstic, Antoni Pinilla, i deixar el càrrec més descafeinat que un carajillo de Vichi.

3.- Perquè fa i desfà dins de l’organigrama del club com si fos casa seva. Això si, perquè l’altre “crack”, Salvadó, li deixa, evidentment.

4.- Perquè no confia en la pedrera del Nàstic. Tenim un juvenil que acaba de pujar a la màxima categoria i no compta amb ell per a res. Surrealista!

5.- Perquè al pas que anem, fitxarem a Botubot, Kempes, Carrete, Saura... Tenim una plantilla que sembla l’INSERSO. M’han dit que potser recuperem a Parejo i Santi Coch... que per les bandes, anem fluixos!. I ténen la barra de dir que al Moisés no li van renovar el contracte perquè “era gran”.

6.- Perquè Ferrando, ja està de tornada de tot. No té il·lusió per res. Se li nota en la seva actitud, en les seves declaracions. Potser farem bo al Paco Flores!!.

Li reconec que fa dues temporades ens va salvar de baixar a segona B. (Moisés també tindria alguna cosa a dir). Però la temporada passar, vam avorrir a les ostres!!, i francament, molt em temo que aquesta temporada ens passarà el mateix. Tant de bo no es mengi ni els panellets.

L'"AMIC" CAMPS

2009-08-12T22:00:00.002+02:00

Ho trobo genial...

La vida al revés

2009-08-10T11:07:00.005+02:00

MOU-TE PER… (L’ALCALDIA DE) TARRAGONA

2009-08-05T11:02:00.003+02:00

Des de fa unes setmanes, ha sorgit a Tarragona una plataforma que s’anomena “Mou-te per Tarragona”. D’entrada, em sobta la “casualitat” dels colors corporatius que utilitza la plataforma en qüestió, perquè són idèntics als que fa servir Convergència Democràtica de Catalunya. Però ja dic, serà qüestió de “casualitats”. Tampoc cal ser malpensats. Tot i així, també “em sobta” que al capdavant de la plataforma hi hagi algunes persones de l’orbita convergent o pseudoconvergent. Curiós tot plegat.

També em crida l’atenció i trobo una mica surrealista, que l’esmentada plataforma demani, entre d’altres coses, un by-pass perquè el tren d’alta velocitat passi per Tarragona. On estava aquesta “plataforma” quan es va decidir que l’estació de l’AVE havia d’anar a La Secuita?; quins dirigents polítics, i amb els seus partits corresponents al darrera, van fer aquesta proposta?; ara que tenim instal·lada l’estació a La Secuita, voleu dir que ens faran massa cas?, voleu dir que no ens pendran per “tontos” i veuran que no sabem el que volem?. El temps en el qual es podien prendre algunes decisions al respecte ja ha passat ja molt de temps i a hores d’ara, amb l’estació de La Secuita construïda, funcionant i consolidada entre els viatgers, sincerament, em sembla un tema una mica pelegrí per iniciar el moviment d’aquesta plataforma que, sospito, no és més una mena de trampolí perquè Convergència intenti recuperar la pistonada que va perdre, juntament amb les darreres eleccions municipals. I com cou tot plegat, encara... Sospito que al darrera d’aquest “Mou-te per” els responsables de la plataforma han elidit el que jo afageixo entre parèntesi (l’alcaldia) de Tarragona.

Una altra qüestió: aquesta “plataforma-tapadora” s’ha fet força popular entre el públic tarragoní posant a la venda en una parada a la Rambla Nova, unes samarretes (Txatxi txamarretes en diuen), algunes de les quals porten estampats lemes d’un gust més que dubtós. Al costat d’algunes frases enginyoses, n’hi ha d’altres, especialment un, que deixa molt a desitjar, perquè a hores d’ara un “Reus is not Tarragona. Encara li falta molt”, deixa ben clar que no busca complicitats amb la ciutat veïna, sinó que més aviat atia el foc de la rivalitat i l’odi destructiu que alguns sectors d’ambdues ciutats s’han proclamat obertament de l’una envers l’altra. Voleu dir que cal tornar a avivar aquest malestar? Jo penso que no.

Em sap greu per la gent, per la bona gent d’aquesta ciutat, que n’hi ha i molta, que és susceptible de deixar-se enredar d’aquesta manera i que actua de bona fe. Però això, com tot, ja veurem com acaba. Serà el temps qui ens dirà el què i el perquè de tot plegat, com sempre, un cop “la comedia è finitta”.

RECEPTES

2009-07-23T07:18:00.002+02:00

A més d'un/a, li convindria fer cas d'aquesta metgessa. Al món hi hauria menys gilipolles, i en general, viuriem molt millor.

HOMENATGE

2009-07-22T13:43:00.002+02:00

Quatre ratlles per retre el meu homenatge particular als quatre bombers que han mort a l'incendi d'Horta de Sant Joan. El meu condol a les seves famílies i amics. També desitjo una ràpida recuperació dels altres dos bombers ferits i que estan ingressats a la Vall d'Hebron.

El meu reconeixement i admiració cap a unes persones que vetllen per nosaltres en multitud de situacions, pels nostres boscos i el nostre medi ambient.

Moltes gràcies!

INFORMACIÓ SOBRE TELEFONIA

2009-07-17T07:16:00.005+02:00

Fa uns dies, un bon amic em va enviar aquest correu. Com que el vaig veure interessant, us el passo... per si de cas. (és en castellà).

Diu:

MUY INTERESANTE

Habrás visto anuncios en televisión y otros medios, de Telefónica y de otras compañías. En concreto, el número de Telefónica es el 11888 y llamar al mismo tiene un coste de 1 EURO por llamada. Pues bien, la opinión pública debe saber que, por ley, Telefónica está obligada a dar ese mismo servicio a través del 11818 por sólo 0,35 euros, como lo daban antes en el 1003. Naturalmente, se cuidan muy mucho de no publicitarlo.

Apunta: 11818 ( para memorizar : 1-18-18 ).

Tú mismo puedes comprobarlo llamando a ambos números y escuchando la grabación con el coste de llamada que dan al principio. Díselo a todo el mundo en tu empresa, haz pegatinas o lo que quieras. Pero, sobre todo, divulga este mensaje. Nota: Lo más curioso de todo es que el 11818 es gratuito si llamas desde una cabina telefónica. Si no, haced la prueba.( Memorízalo así : 1-18-18 )

Noticias interesantes sobre los números 901 y los 902: Con esta nota espero daros una buena noticia y, siguiendo unos pequeños pasos, os ahorrareis una 'pasta' en la factura telefónica. Os voy a comentar algo interesante sobre llamadas a teléfonos que empiezan por 901 y 902, que como sabréis, cada vez son más usuales y tu operador te facturará aparte, aunque tengas contratada una tarifa plana para llamadas a FIJOS nacionales (comprobadlo en tus facturas). Más información :La 4ª cifra indica el nivel de la tarifa.Así un 901 0xx xxx indica la tarifa más barata y ( apenas tiene unos céntimos de sobrecoste ) un 901 9zz zzz indica la tarifa más alta. ( Que puede tener un sobrecoste de 3 € ó más ).

Lo mismo sirve para un 901, 902, 903, 904, 905, 906, 907, 908, 909 etc.., 801, 802, 803, 804, 805, 806, 807, 808, 809 etc., excepto para los que comienzan por 900 que son números telefónicos de llamada gratuita. Cualquier entidad que haya contratado una línea 901 ó 902 ha tenido que abonarse previamente a un número de teléfono normal, que habitualmente empieza por el código de la provincia, hasta completar 9 dígitos y al cual se vincula el servicio 901 ó 902 .

Pues bien, tú puedes llamar al 901 xxx xxx ó 902 xxx xxx , que se te facturará aparte cada vez que llames, o bien marcas el teléfono vinculado, que te va a atender EXACTAMENTE igual que el otro, pero si tienes contratadas las llamadas locales, provinciales y nacionales gratis (tarifa plana), esta llamada NO se te facturará aparte. LO HAS ENTENDIDO, ¿VERDAD? Toma nota de esta dirección: http://www.nomasnumeros900.com/ Una vez dentro, en la parte de abajo hay unos campos de enlaces, pincha en: ADSL o LLAMAR GRATIS .

Vete a la izquierda de la pantalla y pincha en el grupo al que esté vinculada la entidad a la que quieres llamar. Verás que aparece el número 901 xxx xxx ó 902 xxx xxx al que quieres llamar y justo al lado te aparece el número vinculado... ¡que es el que tienes que marcar! Está más que probado, y funciona perfectamente. Ahí van los teléfonos de algunas entidades 'importantes':

ADSL TELEFONICA (902 357 000) 91 707 74 60

MERCADONA: (902.350.200) 963. 883328

EL CORTE INGLÉS: (901.122.122) 91..7243699

RENAULT: (902.350.200) 93.4883727

ING: (901.105.115) 91.6349222

LA CAIXA : (902.334.334) 93.4953998

UNICAJA: (902.246.246) 952.076263

BANCO SANTANDER: (902.242.424) 91..7098520

CAJA MADRID: (902.102.010) 91.3349300

LÍNEA DIRECTA: (902.321.321) 91.8072000

MAPFRE: (902.136.524) 91.5816300

ZURICH: (902.330.533) 93.2671020

TELE 2: (902.998.877) 800.760770

MOTOROLA: (902.202.302) 91.4138993

(INSISTO: en color rojo, ¡NO LLAMAR!)

Puigcercós: 'Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d’euros i arribar al 105 del rànquing per càpita'

2009-07-12T20:23:00.002+02:00

‘Després de llargues negociacions, Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d’euros i arribar al 105 del rànquing per càpita. Vam dir 3.800 milions d’euros, perquè aquests més els que aporta la disposició addicional tercera sumen 5.000 milions d’euros, que representen la reducció de la tercera part del dèficit discal català.

Hem arribat, doncs, per primera vegada a la història, als 3.855 milions d’euros i al 105.6 en l’any de consolidació del rànquing per càpita. I també hem aconseguit que tots els tributs cedits quedin íntegres a Catalunya. Aquesta és, doncs, una decisió presa sense pensar en el Govern ni tampoc en el partit, sinó en el país. Avui l’Executiva Nacional d’Esquerra ha decidit avalar l’acord definitiu del nou sistema de finançament, a què aquest matí han arribat el govern català i l’espanyol. La fermesa i l’empenta d’Esquerra ha fet possible aquest acord. Esquerra Republicana, un partit de 10.000 militants, un partit independentista, ha estat capaç d’aguantar i resistir l’embat.

Com a president del partit, era conscient que estava arriscant. He arriscat i he guanyat. És evident que els 3.400milions d’euros que ens oferien tenien més valor que els 3.800 que reclamava la Cambra de Comerç fa 2 anys. La crisi i la caiguda dels ingressos els hi donen més valor, però nosaltres hem aconseguit superar 3.800 milions d’euros, que en la situació actual encara tenen més valor.Aquest acord s’ha produït després de dues negatives consecutives per part del Govern de Catalunya a les propostes del govern espanyol, perquè eren insuficients. No en tinguin cap dubte que la nostra actitud, la d’Esquerra, va ser crucial per no acceptar aquestes propostes.Aquest fet ha dilatat extraordinàriament el temps de negociació i entenc que per a molts ha estat extenuant. Estic convençut que el govern espanyol ha jugat també amb l’extenuació dels catalans i catalanes, per arribar a un acord, cansar-nos i fer-nos baixar l’expectativa.Algú podrà retreure’ns que no s’assoleix en els 3 anys previstos per l’Estatut, és veritat , però, no és menys veritat que partíem d’un Estatut ple de paranys, ambigüitats i contradiccions. No és aquest Estatut el nostre, com bé saben.

Vam ser nosaltres qui varem impulsar, el 30 de setembre de l’any 2005, un Estatut molt més ambiciós en l’àmbit del finançament. Però va quedar un Estatut retallat i Esquerra va dir que no. I ens va costar l’expulsió del Govern. Varem ser coherent perquè aquell Estatut no ens reportaria un salt qualitatiu que ens pogués situar a l’alçada de les comunitats autònomes amb règim foral, amb concert econòmic. Varem acceptar la decisió del poble de Catalunya en referèndum i vam dir que defensaríem aquest Estatut retallat amb ungles i dents. És el que hem fet durant un any. Esquerra porta un any treballant i pressionant al Govern de Catalunya, al Congrés de diputats i al Senat per arribar a aquests acord. Som conscients que el bon acord al què avui donem suport no és la solució definitiva al dèficit fiscal que pateix Catalunya. Només el dia que esdevinguem un Estat, és a dir, que tinguem una majoria per proclamar la independència o declarar que els impostos que paguen famílies i empreses catalanes romanen a Catalunya, podrem afirmar que s’ha acabat aquest problema.

Tanmateix és un bon acord pel país perquè aconseguim retallar una tercera part del dèficit fiscal, sumant aquest acord i els resultats de la Disposició Addicional Tercera.És un acord just perquè del total dels nous recursos addicionals Catalunya se n’endurà un 27,7%, molt per sobre del 16% que s’aplica en el sistema de finançament ja consolidat. És un acord exigent, perquè hem assolit un anivellament parcial del 75/25. Això implica en l’any de consolidació, amb el fons de competitivitat, el rendiment íntegre de tots els impostos cedits i la cistella. Avui, doncs, és un dia històric, hem aconseguit una cosa molt important, hem assolit una molt bon acord de finançament i avui marca un punt d’inflexió en la vida política. La gent avui pot veure que si es treballa, s’és constant i s’arrisca, la política és útil. Hem plantat cara a l’Estat i hem guanyat. I això és bo, però el nostre horitzó és el Concert Econòmic i la independència del nostre país i això ens obre portes a la Catalunya ambiciosa, deixem enrere la Catalunya que no confia en sí mateixa.

Caldrà també esperar el text definitiu de l’acord i de la LOFCA, l’acord estarà doncs condicionat a l’articulació d’aquest text. I no oblidin que amb 4 senadors i 3 diputats Esquerra és decisiva. Aquest és el límit al que podríem arribar amb l’Estat. Ara, però, ens caldrà sumar a més gent per anar més enllà. Comencem una etapa nova. Hem tancat el capítol del finançament, però no hem superat la constitució espanyola ni hem superat un Estatut retallat. Hem aconseguit un acord ambiciós en matèria de finançament’.

EL FUTUR ÉS JOVE!!!

2009-06-10T15:38:00.003+02:00

Dia 13 de Juny, a la Rambla Nova, a la coca central davant de l’OMAC, a partir de les 10,30h

“El futur és jove” (Acte del 30è aniversari de la Colla JOVE)

En els actes de 30è aniversari de la Colla Jove no hi pot faltar una referència clara als components més importants d’un castell: la canalla.

La Colla ofereix a la Ciutat i especialment als seus joves, la possibilitat d’aproximar-se als valors i maneres de fer de la seva cultura autòctona. Sense cap més intenció que gaudir d’una jornada embolcallada de diversió però amb objectius de coneixement i formació personal.

MATI:
(10,30h – 13,30h)

10.30h: Cercavila, Tallers, Inflables, Rocòdrom, Tirolina i Jocs lúdics
12.00h: Demostració de Castells
12.30h: Espectacle de màgia amb el Grup STRUCTARDA:

TARDA:
(17.00h – 19,30h)

17.00h: Tallers, Inflables, Rocòdrom, Tirolina i Jocs
18.00h: Coca amb Xocolata
18:30h: Cloenda amb el Grup d’Animació “Roger Canals”

Us hi esperem!

L'Oriol Junqueras anirà a Brusel·les!

2009-06-08T19:04:00.000+02:00

El CSD es marca com a objectiu que Tarragona organitzi els Jocs Mediterranis

2009-06-05T12:59:00.002+02:00

(Foto Maria Blanco)

Seguim caminant...

JA N’ESTIC FINS ELS COLLONS!

2009-06-04T11:08:00.007+02:00

Si, ja ho sé, potser no és la millor manera – ni la més educada – de començar un comentari al bloc. Però es que ja els tinc plens. Aquests peperos es pensen que ens poden atacar cada cop que els hi convé i quedar-se tant amples. Això a les espanyes ven i hi ha catetos que compren. Qui collons que ténen!. L’Alejo carregant-se la convivència i els pactes de la transició. Troba a faltar al seu Caudillo. L’intel·ligent del Mayor Oreja dient bajenades sobre la nostra nació durant tota la campanya. I ahir, l’amic Aznar dient que haurem d’anar a Albacete a aprendre castellà, per què, és clar, amb dues hores a la setmana de castellà a les escoles, els nostres fills sortiran del cole que ni entendran ni sabran parlar castellà. Aquest “pajaro” és el mateix que va dir alló de: “tu me tienes que decir a mi lo que tengo que beber cuando tengo de conducir?”; aquest mega-crack ha estat president del govern espanyol senyors!!. Sort en tenim que aquí, a Tarragona, el Alejandro li dóna més nivell a tot plegat... Quina tropa. Anem bé amb aquests.

Deixeu en pau a la gent que vol fer la seva, i no toqueu més alló que no sona!

Jo, JUNQUERAS!!!!!!!

2009-05-29T12:58:00.004+02:00

Copa, lliga i champions. El triplet a la butxaca

2009-05-28T17:39:00.005+02:00

ACTE ELECTORAL A TARRAGONA AMB L'ORIOL JUNQUERAS

2009-05-25T17:38:00.001+02:00

CAMPIONS!

2009-05-14T06:45:00.008+02:00

Al final, el futbol... el bon futbol, es va imposar al patadot i amunt. El joc - per dir-ho d'alguna manera-, de l'Athlètic, em recorda al del Chelsea. Tu intentes jugar a futbol, i ells no saps a que juguen. Et cusen a faltes, "por que ellos són chicarrones del norte", i ja t'ho faràs. Vaig patir una mica quan veia l'Alves o el Messi per terra per que un jugador de l'Athlètic li havia fet falta. Ja ho va advertir Caparrós un dia abans de la final: "saldremos a hacer el futbol que sabemos". O sigui, a trencar les cames del personal... collonut!!!, si senyor!.

Paper a banda, l'afició de l'Athlètic; va saber respondre i es va desplaçar massivament a València i el seu comportament al llarg de tot el partit va ser exemplar. Fins i tot en el moment en que un malparit va llençar una llauna de refresc al cap de Dani Alves; va ser la mateixa afició qui va dir a la policia qui havia sigut.

L'afició del Barça?.. com sempre; al costat del seu equip i animant-lo en tot moment.

Els gols els van marcar Touré ('31), Messi ('55), Bojan ('57) i Xavi ('64).

Vull felicitar a tots els culers, però molt especialment al Xavi i a la Laura de Barcelona.

2 - 6. "No hase falta dessir nada mass". Va per tu Guti.

2009-05-07T20:09:00.005+02:00

Van dos catalans, un francés i un argentí... no ho pilles?, Doncs la defensa del Madrid tampoc.

ACABEM DE JUGAR LA PRIMERA PART DEL PARTIT

2009-04-30T13:21:00.016+02:00

Fotos: Maria Blanco.

… I ara cal jugar la segona part. Ahir dimecres el COE ens va designar com a Candidatura Oficial i ara comença la cursa fins al 2011 on serà el CIJM (Comité Internacional dels Jocs del Mediterrani), qui designi quina ciutat organitzarà els Jocs del 2017. De moment, però, cal seguir treballant tant o més com fins ara. Tarragona s’ho mereix, la seva gent s’ho mereix. Val la pena!!.

SANT JORDI

2009-04-23T06:50:00.003+02:00

Bona Diada de Sant Jordi a tothom!

PER FÍ, ARA SI!!

2009-04-18T07:55:00.009+02:00

Volia deixar passar unes hores, per fer una valoració més mesurada i no fruit de la eufòria del moment, per escriure quatre ratlles sobre “l’acord d’entente” al que han arribat els companys de partit Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. Era un tema pendent i que, a mi particularment, em feia patir i em sentia una mica disgustat. I dic que em feia patir per dos motius: pel personal i pel polític. Segurament parlar de temes personals en l’àmbit polític, és un error; i fins i tot greu. Però jo sóc així. Valoro a les persones, independentment de les seves aptituts, pel que són, com pensen, etc. I em sabia greu veure com companys que fa molts anys que conec i que hem treballat i treballarem junts, tenien serioses discrepàncies en el si del partit i de la manera d’enfocar les coses.

Fa molts anys que conec a “les parts implicades”, i tots ténen el mateix denominador comú: s’estimen el partit. El que passa, es que la visió de com s’han de fer les coses és diferent, hi ha matitzos, però vull deixar molt clar que persones com, i cito només a tall d'exemple: el Josep-Lluís Carod, el Joan Puigcercós, l’Ernest Benach, el Josep Bargalló, el Xavier Vendrell, el Lluís Aragonés, el Sergi de los Rios, etc, etc..., que per a mi són els meus referents dins el partit, son persones que porten molts anys dintre d’ERC i són gent responsable i que saben que es porten entre mans.

En tot col·lectiu, el debat és bo, és sa. El que estava passant a ERC darrerament, era una altre cosa. Per sort, sembla ser que li hem posat fre a tots aquests desajustos, i, de mica en mica tornarem a ser allà on erem i ens deixarem de sectors i mandangues diverses, que l’únic que fan és deixar que aflorin frikis i dropos, que no han fotut xapa en sa vida, i que ara van de salvadors de la pàtria. Quina por!!. “Menos samba i més treballar”, que deia aquell.
A banda, de que darrerament (sobre tot els últims mesos), i al meu entendre, haviem aconseguit avorrir fins i tot a les pedres i es començava a notar un cert desencant entre la militància i el votant, la gent del carrer.

És evident que ara caldrà acabar d’ajustar algunes peces. Però crec que la nau torna a estar ben encarrilada, i que tornem a portar un bon rumb. Això és un partit polític, per tant hi ha d’haver disciplina, ordre i llealtat. I tots aquells i aquelles que es pensin o es creguin que estan en una plataforma per reivindicar no se qué, i tornar a la posició d’ERC dels començaments dels 90 s’han equivocat de casa.

Ahir, veient les notícies, una sensació de felicitat em va recórrer per tot el cos.
Ara sí, ara tornem a ser l’ERC de sempre. A treballar!

El Parlament de Catalunya, dóna suport a la Candidatura de Tarragona 2017

2009-04-16T10:53:00.001+02:00

Ahir vaig tenir l’honor d’assistir al Ple del Parlament de Catalunya on es va aprovar, per unanimitat de tots els Grups Parlamentaris, una Declaració Institucional que dóna suport a la Candidatura de Tarragona 2017. Va ser un dia molt intens i emocionant. Primer, un cop vam arribar al Parlament, i ens vam acreditar, ens va venir a rebre el Diputat i amic Sergi de los Rios, que ens va fer de guia molt amablement. Posteriorment, en vam dirigir cap a el menjador del Parlament, (era l’hora de dinar). Al dinar hi havia un diputat de cada grup parlamentari: per part del Grup Parlamentari de Ciutadans: Sr. Antonio Robles; Partit Popular de Catalunya: Sr. Rafael Luna; Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa: Sr. Daniel Pi; Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Sergi de los Rios; Socialistes-Ciutadans pel Canvi: Sr. Josep Casajuana i Convergència i Unió: Sr. Carles Sala. A banda també hi va ser present l’Alcalde de Tarragona, el Sr. Josep F. Ballesteros; el Tinent d’Alcalde i Coordinador de l’Àrea de Territori el Sr. Xavier Tarrés; el Cap de Gabinet de l’Alcaldia el Sr. Gustavo Cuadrado; així com una delegació de la Candidatura de Tarragona 2017 encapçalada pel Vicepresident primer Sr. Pere Valls, el Secretari de la Candidatura Sr. Miquel Pérez, la Cap de Premsa Sra. Maria Blanco i jo mateix com a Vicepresident segon.

Un cop vam acabar de dinar, ens va rebre en audiència el President del Parlament el Molt Honorable Sr. Ernest Benach, acompanyat del Vicepresident Primer de la Mesa el Sr. Higini Clotas i pel Secretari Quart de la Mesa Sr. Rafael Luna. En aquesta reunió, breu però intensa, l’Alcalde de Tarragona li va lliurar un exemplar del dossier de la Candidatura al President del Parlament.

Posteriorment, vam anar al Saló de Sesions. Pel camí vaig trovar-me amb diputats del meu partit com l’amic Xavier Vendrell al qual vaig saludar de manera molt efusiva, ja que feia temps que no el veia. Un cop asseguts a les nostres cadires a la llotja, ens va venir a saludar Vicepresident de la Generalitat de Catalunya l’Honorable Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira. Tot plegat, va provocar que, jo que sóc una persona bastant sentida, estigués com flotant en un núvol. Notava, i sentia que estàvem fent història, que estàvem vivint un moment històric. Va començar la sesió, el President Benach ens va donar la benvinguda, i posteriorment li va passar la paraula al Sr. Rafael Luna per què llegís la Declaració Institucional en la qual el Parlament de Catalunya, dona suport a la Candidatura de Tarragona 2017. Un cop la va acabar de llegir, aplaudiments dels diputats a la llotja de convidats, i, evidentment, nosaltres els hi vam tornar. Moment sublim, pujada de adranalina i emoció continguda...

Moltes gràcies a totes i a tots els Diputats, als Grups Parlamentaris i als membres de la Mesa del Parlament. Entre tots, ho farem possible. Aquesta ciutat s’ho mereix.

Avui hem presentat el Dossier de la Candidatura Tarragona 2017

2009-04-02T20:29:00.001+02:00

Foto: Maria Blanco

Tarragona 2017 ha rebut l’aval de la Generalitat de Catalunya que ha aprovat en Consell de Govern donar suport a la Candidatura de Tarragona

2009-03-31T07:02:00.003+02:00

El suport formal de la Generalitat al projecte que pretén fer de Tarragona la seu dels XVIII Jocs Mediterranis s’ha produït aquest matí en la reunió setmanal del Consell de Govern, que ha acordat donar el seu recolzament a la ciutat perquè esdevingui la candidata del Comitè Olímpic Espanyol (COE) a organitzar l’esdeveniment esportiu l’any 2017.
La decisió del Govern és, en paraules del president de Tarragona 2017, Mario Rigau, “molt important de cara a l’Assemblea Ordinària del COE, que tindrà lloc el 29 d’abril vinent i de la qual podria sortir una candidatura espanyola als Jocs”. Segons Rigau, “el recolzament de la Generalitat reforça definitivament la nostra proposta, basada en garantir una bona organització de l’esdeveniment amb la implicació directa de les institucions”.
Mitjançant l’acord, la Generalitat es compromet a impulsar la Candidatura, i a contribuir a que Tarragona consolidi el millor projecte esportiu, d’infraestructures i d’organització per poder acollir la competició. Aquest compromís ratifica la voluntat de col·laboració expressada en el seu dia pel president del Govern català, José Montilla, i pel vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira. A hores d’ara, algunes ciutats com Esmirna (Turquía) han declarat també la seva intenció d’aspirar a organitzar la divuitena edició dels Jocs, però no serà fins el 2011 quan el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis en decideixi la seu oficial.
El Rei d’Espanya, Juan Carlos I; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el president d’honor del COI, Juan Antonio Samaranch, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, són algunes de les personalitats que ja han mostrat també el seu recolzament a la candidatura tarragonina.

BOLUDA, NO M’AGRADA DEL PAL QUE VAS

2009-03-11T20:32:00.002+01:00

Qué el futbol és pervers, ja ho sabem tots. Qué sovint es fa un gra massa, també ho sabem. Qué, com a la vida, cal tenir respecte pels demés... això hi ha algún “il·luminat” en la foscor que ho oblida o es que simplement és un “bocas”. Això va pel navier valencià, president interí del Real Madrid, el Sr. Vicente Boluda. A mí el Real Madrid em poc caure millor o pitjor; però tinc molt clar que és un dels grans del món futbolístic, i que si no existís s’hauria d’inventar. Dit això, vull que perdi fins als entrenaments, com, evidentment, hi ha merenguillos que volen que el Barça perdi allà on jugui.
Ara bé, que l’interí abans esmentat, s’atreveixi a dir que: “le vamos a dar un chorreo al Liverpool”, o una de dos, o no té ni p.... idea (opció 1), o es que realment té un problema (opció 2). Menysprear d’aquesta manera i PÚBLICAMENT a tot un Liverpool a pocs dies del primer partit de l’eliminatoria, a banda de tenir un gust dubtós, és mostrar una cultura futbolística de vol gallinaci. En el total de l’eliminatoria resultat contundent, xato, 5 a 0. 0-1 al Santiago Bernabéu i 4-0 ahir a Anfield. Resultat indiscutible i que ha de servir de lliçó tant al Sr. Boluda com a la brunete mediàtica de Madrid... que, per cert, abans de veure’s eliminats de la Champions tot eren elogis cap a el president madridista.... (a banda del cagómetro famós fent referència al Barça quan estàven a 4 punts). Ara tot això se li ha girat en contra, fins i tot amb la premsa catalana.
Anfield és Anfield (queda molt “claritu” quan encares la gespa des de els vestuaris de l’estadi) i el Liverpool és el Liverpool... que per cert, encara NO HA PERDUT CAP PARTIT en aquesta lliga de la Champions.
Espero el Cracòvia de dilluns en candeletes...
You'll never walk alone... balan bam bú!

PEPE, QUE FOTS?!!

2009-03-02T18:31:00.004+01:00

Ahir la meva dona, la Roser, em va preguntar: “saps si li ha passat alguna cosa al Rubianes?”. La meva resposta va ser: “jo sé que tenia càncer..., per què?; i em va dir que havia vist pel Facebook un amic seu que havia escrit: “orfes de l’humor del Pepe Rubianes”.
Merda!, vaig pensar... a que aquest paio ha fotut al camp sense avisar?, jugat’hi alguna cosa!. Ràpidament vam mirar pel google a veure si hi havia alguna notícia i, efectivament, les nostres pors es van confirmar. No havia pogut vèncer el càncer de pulmó que patia. Toca’t els collons!.
Un cop més, el destí em dona la raó. Els que haurien de marxar més tard, marxen més d’hora.
Ens quedem, efectivament, orfes d’un tipus d’humor únic. Humoristes en aquest país – que diuen que és tant “soso” i que no tenim sentit de l’humor – hi ha i de molt bons, però com el Pepe Rubianes crec que no hi ha relleu. El seu humor era un humor sarcàstic, irreverent i sobretot lliure. Deia el que li donava la real gana... com ha de ser.
Vagi doncs aquest escrit per retre-li el meu homenatge, senzill, però sentit. M’havia fet riure com pocs.
Pepe, siguis on siguis, comporta’t i siguis un nen educat... i sobretot no diguis “tacos” ni et facis cap “pajilla”, que ens coneixem. De mentre, nosaltres, aquí, ens seguirem aixecant pel matí, contents per anar a “practicar el noble arte de TRABAJAAAAAR”
i dient allò de: “donde vais con esa marcha matinera?..... a TRAAAABAAAAAJAAAAAR”.
En fí...

60 ANYS, FELICITATS MESTRE, FELICITATS POETA.

2009-02-12T13:58:00.003+01:00

Avui celebra el seu aniversari un dels cantants que m’agrada més, Joaquin Sabina. Personalment, el vaig descobrir cap allà l’any 1986. Estava a bord del vaixell on em va tocar fer la puta mili. Un company, el Manolo de Córdoba, que sabia que m’agradava molt la música, es va apropar i em va dir: “escucha esto, y ya me dirás que te parece”. Era el “cassett doble”, d’un tal Joaquin Sabina. Era un concert amb “Viceversa”, que es va grabar entre els dies 14 i 15 de febrer del 1986. Hi havia, si no recordo malament, alguns músics convidats: Luís Eduardo Aute, Javier Krahe i el Javier Gurruchaga.

El repertori, que per a mí aleshores era bastant desconegut, era força potent: Ocupen su localidad; Cuando era más joven; Princesa; Hay mujeres; Zumo de neón; El joven aprendiz de pintor; Como decirte, como contarte; Tratado de impaciencia nº 11; Que demasiao; Juana la Loca; Calle melancolía; Pongamos que hablo de Joaquín; Caballo de cartón; Cuevo ingenuo; Whisky sin soda; Rebajas de enero; Adios, adios; Pisa el acelerador; Pongamos que hablo de Madrid; Eh Sabina; Despedida.

De totes les cançons que vaig escoltar, la que em va frapar, va ser “Pongamos que hablo de Madrid”. Vull saber més coses d’aquest paio, vaig pensar. Un cop va acabar el meu segrest legal, i vaig tornar a Tarragona ciutat de la qual no hagués tingut que marxar mai, me n’entero que l’amic Sabina, havia tret un disc nou: “Hotel, dulce hotel”. El vaig comprar, amb una mica de reserves i, com tot a la vida, amb certa por al desconegut. Els dubtes per la nova adquisició es van esvaïr ràpidament. Gran disc, si senyor!. Repertori força interessant: Así estoy yo son ti; Pacto entre caballeros; Que se llama Soledad;Besos de Judas; Oiga, doctor; Amores eternos; Mónica; Cuernos; Hotel, dulce hotel.

A partir d’aquí passa el que passa. Que de mica en mica em vaig anar fent amb la seva discografia. Actualment a casa la tenim tota. I tinc la sort, que a la Roser també li agrada, i per tant, tant si anem el dissabte a El Vendrell, com si estem fent feina per casa, sovint (no sempre, tampoc estem tant malalts) de fons ens acompanya el poeta d’Ubeda.

Vagi des d’aquí doncs, la meva felicitació i admiració. Per cert, no se on vaig llegir que està a punt de treure un disc nou.

El Joventut de Badalona s’uneix a la Candidatura

2009-02-11T20:50:00.005+01:00

El Club Joventut de Badalona s’ha adherit a la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis en un acte que va tenir lloc ahir al Pavelló Olímpic de Badalona, on els jugadors del primer equip van rebre el carnet de voluntaris de Tarragona 2017
El DKV Joventut fa costat a les aspiracions de Tarragona d’organitzar els XVIII Jocs Mediterranis i per això ha entrat a formar part del Consell d’Entitats de la Candidatura. Per tal de plasmar l’acord, el primer equip del club verd-i-negre va posar ahir en una foto de grup a la pista del Pavelló Olímpic de Badalona amb una pancarta de suport als Jocs. Prèviament, els jugadors van rebre de mans del coordinador general de Tarragona 2017, Emili Rivelles, el carnet que els acredita com a voluntaris de la Candidatura. Alguns d’ells, com ara Pere Tomàs, Pau Ribas o l’aler Simas Jasaitis també van vestir la samarreta de la Candidatura. Per la seva banda, el base Ricky Rubio va destacar la importància que tindria per a la ciutat de Tarragona acollir un esdeveniment d’aquest tipus.

Fa un any que l’Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona treballa amb l’objectiu d’oferir la millor proposta possible de cara a organitzar els Jocs l’any 2017. Enguany, el Comitè Olímpic Espanyol designarà la seva ciutat candidata –Tarragona ja ha rebut el suport al projecte per part del president del COE, Alejandro Blanco, en una visita a la ciutat-, i l’any 2011 el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis designarà la seu organitzadora de la competició poliesportiva més important de la Mediterrània.

Tarragona 2017 es promociona a Fitur

2009-01-29T13:22:00.002+01:00

Coincidint amb el tret de sortida de la XXIX edició de la Fira Internacional de Turisme, Tarragona 2017 ha volgut ser-hi present per donar a conèixer la candidatura de la ciutat als Jocs Mediterranis. Durant la primera jornada, dos voluntaris de Tarragona 2017 a Madrid han visitat els estands de les oficines nacionals de turisme dels països que participen als Jocs Mediterranis.

Concepción Torralba i Estéfano Obregón han estat els dos joves encarregats d’entregar durant tota la jornada inaugural una bossa amb un obsequi i material informatiu de la Candidatura als representants dels països participants als Jocs Mediterranis que aquests dies es promocionen a Fitur –un total de 20 països dels 23 que van als Jocs han acudit enguany a Fitur–.
Vestits amb la imatge de la Candidatura, els dos voluntaris han visitat els diferents pavellons amb l’objectiu de presentar les aspiracions de la ciutat a organitzar aquesta competició l’any 2017. El vicepresident de la Candidatura, Pere Valls, ha assistit a l’acte d’obertura del Saló de Turisme presidit pels Prínceps d’Astúries i ha acompanyat els dos joves durant una part del seu recorregut.
La iniciativa de Tarragona 2017 ha volgut fer una aturada en el seu recorregut per la Fira al seu pas per l’estand d’Almeria, que l’any 2005 va organitzar els XV Jocs Mediterranis, per informar els seus representants al Saló sobre l’evolució del projecte de Tarragona.

ABSTENCIÓ

2009-01-27T19:04:00.002+01:00

Avui, al Plenari de l’Ajuntament de Tarragona el PP s’ha quedat sol. Com no podia ser d’una altre manera. S’ha acordat iniciar l’expedient per retirar la medalla d’or de la ciutat al dictador Franco.
Argumentant no se qué del procediment, o sigui excuses per fer marejar la perdiu, el Politòleg - Portaveu, s’ha abstingut en la votació. El to utilitzat: ranci, ranci... i els motius, impropis d’una persona que, malgrat la seva edat, es permet donar lliçons als demés malgrat que les canes comencen a fer acte de presència.
En fi, tot plegat un joc de despropósits per part d’aquest senyor. Ha estat interessant la reflexió que ha fet el Sr. Aregio respecte als antics regidors, sobretot els que en el seu dia van otorgar la medalla al dictador d’infausta memòria. Han perdut una ocasió per no fer el ridícul, però no, embolica que fa fort.
Enhorabona doncs, al Grup Municipal de CiU (avui especialment finet); al Grup Municipal del PSC i al Grup Municipal d’ERC.

El President del Parlament de Catalunya rep una delegació de TGN 2017

2009-01-15T20:11:00.002+01:00

El president del Parlament de Catalunya, M.H. Sr. Ernest Benach i Pascual, ha rebut aquest matí en audiència una delegació de Tarragona 2017 a la seu del Parlament per conèixer l’actualitat de la Candidatura als Jocs Mediterranis.
Acompanyat pel tinent alcalde de Territori, Xavier Tarrés, i pels integrants de la Candidatura, Pere Valls, Salvador Guinart i Miquel Pérez, el president de Tarragona 2017, Mario Rigau, ha exposat Benach les aspiracions de Tarragona d’acollir els XVIII Jocs Mediterranis i les actuacions que s’estan portant a terme per tal d’aconseguir l’organització d’aquest esdeveniment.
Rigau ha destacat que es tracta “d’un projecte de territori, que aportarà beneficis importants més enllà de la ciutat de Tarragona”, indicant que la proposta de Tarragona 2017 preveu, per exemple, que Barcelona i Castelldefels acullin competicions durant els Jocs. El conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrès, ha definit el projecte com el “plus que dinamitzarà la ciutat pel que fa a creació de llocs de treball i construcció d’infraestructures”.
El president del Parlament, juntament amb el diputat i secretari de la Mesa del Parlament, Rafael Luna, s’han compromès a presentar una proposta de resolució a favor de la Candidatura als Jocs.
Al final de l’audiència, Rigau ha fet entrega a Benach d’un àmfora, símbol dels Jocs Mediterranis i li ha posat un pin de plata de Tarragona 2017.

BONES FESTES A TOTHOM

2008-12-25T11:16:00.003+01:00

M'estalviaré tot el ceremonial de bons desitjos. Però, si que us vull desitjar a totes i a tots unes bones festes. I si potser "en companyia", millor.

Au!, feu bondat, eh? ;-)

Salut!

LAS CHICAS DE LA CLINICA MONEGAL

2008-12-18T10:33:00.004+01:00

Hi ha una pel·lícula espanyola, concretament de l’any 1958, en la qual intervenen Toni Leblanc, Concha Velasco, Manuel Gómez Bur, Arturo Fernández, etc... És una comedieta molt pròpia d’aquells anys i que pel repartiment que us acabo d’enumerar, ja us podeu més o menys imaginar de quin tipus de pel·lícula es tracta.

Avui, però, no us vull parlar d’aquesta pel·lícula (ni espero haver-ho de fer mai). Avui us vull parlar de “Las chicas de la Clínica Monegal”. Encara que soni una mica a “Los Ángeles de Charlie”, tampoc és el cas. Hi ha força menys acció – per no dir que és nul·la – (tant física com mental) – i les “noies”, diguem-ne que no són ben bé el mateix. Es tracta de les recepcionistes que trobes un cop entres a la part de les consultes de l’esmentada clínica. Allà, al darrera del seu búnquer-mostrador (jo he pensat sempre que les van posar de petites i amb els anys han anat creixent allà dintre), t’estan esperant, mirant de reüll, com si anéssis a perpetrar un atracament.

D’entrada, ja et pots anar oblidant d’un “bon dia” o d’una “bona tarda”... és que acabes d’interrompre la seva conversa sobre sostenidors i calces, home!!!. Si et diuen “Qué?”, ja et pots donar mooooolt per satisfet; però això sí, dona’t manya a seguir la conversa, perquè un segon, (dos com a molt) després et diuen la paraula màgica i per la qual han estat dúrament entrenades: “LA TARJETA DE LA MÚTUA”. Això sí xiquet, el cobrar que no falti!!!; ho diuen amb una rapidesa que fa feredat. De fet, jo pateixo quan m’ho diuen... no sé, les veig com a neguitoses i això em fa patir, de veritat. Penso que algun dia els hi agafarà un cubriment de cor.

Un cop arribats a aquest punt, no se t’acudeixi fer-els-hi cap consulta (guió pregunta) addicional del tipus: “sap si trigarà molt el doctor?”; “sap si hi ha molta gent davant meu?”... perquè, llavors et posen aquella cara de rot de calçotada, en pla “m’estàs tocant els collons”.. i tu, acollonit, naturalment, fas cap, sense dir ni piu, a la sala d’espera que t’han indicat amb un to de “menyspreu”: a la sala 2!!!.

I és que no tothom serveix per estar al darrera d’un mostrador. S’ha de saber tractar amb la gent i aquestes tipes no tenen ni la més remota idea del que vol dir això. Bé de fet, per no tenir, no tenen el primer que s’ha de tenir: educació. I més, si parlem d’una clínica on no només es tracta amb les persones que van a fer consultes, sinó que a més son pacients que no estan allà per gust i menys encara per aguantar les insolències i malcarades d'unes recepcionistes que estan evidentment fartes i cansades de mantenir la seva feina. Sembla que hagin triat expressament a les “estupendes” de Tarragona, en plan “Supremas de Mostoles”

Ahir, l’incident el va tenir la meva dona, la Roser; sort en van tenir aquesta “quadrilla” de que no hi fos jo. De tota manera, quan hi tornem, faré una queixa formal. No sé si servirà de massa cosa, però com a mínim, que aquesta clínica tingui constància de que els pacients no som rucs ni ens mamem el dit i que exigim i precisem allò que crec que és just: un tracte correcte.

QUE ET PENGIN A TU, FRANQUISTA DECRÈPIT!!!!

2008-12-14T11:39:00.008+01:00

Potser aquest post no estarà escrit amb en un lenguatge massa elegant; potser podria quedar millor, però és el que hi ha. No en sé més. Mai ha estat el meu fort la redacció... ni quan ens ho feien fer al cole!.

El que tinc molt clar, però, és que la forma d’expressió dels demòcrates és la paraula i la dels feixistes com el Manuel Fraga, és una altra cosa. Ara, al babós aquest, no se li acut altra cosa que dir que als nacionalistes se’ls hauria de penjar “d’algun lloc”. Hem de suposar que no es referia als nacionalistes espanyols, no, no, per descomptat: es referia als nacionalistes catalans, vascos i gallecs... Perquè, és clar, no hi ha nacionalisme espanyol.

Ja tinc l’ouera una mica plena. Quan més gran em faig més clar ho tinc.

Un amic em deia: “és que l’home ja és gran i repapieja”. Sí, i uns collons!, aquest paio ja ha demostrat amb la seva “trajectòria” política el que és. Recordeu sinó, els fets de Vitòria del 3 de març del 1976, on la policia – aleshores “capitanejada per Fraga – va matar a trets a 5 joves, només per fer un esment que serveixi d’exemple de la seva “gestió”.

Per culpa de gentussa com aquesta, que no van acceptar els resultats d’unes urnes, i que es van revelar contra la Republica, milers i milers de nens i nenes van perdre les seves famílies. Per culpa de gent com aquesta, el meu pare, amb tres anys, va perdre al seu i la meva mare, amb cinc anys, va quedar orfe i de retruc, jo no he conegut als meus avis.

L’única esperança que em queda, un cop la palmi, és prendre’m una ampolla de cava a la seva salut. De moment, ja la tinc a la nevera.

Tarragona 2017 arriba a les escoles

2008-12-03T11:51:00.002+01:00

L’ex gimnasta Bito Fuster i el responsable del Comitè de Voluntariat, Emili Rivelles, seran els encarregats d’impartir les classes informatives en un total de 60 centres durant els pròxims mesos. Amb aquesta iniciativa preveuen arribar de forma directa a uns 5.000 alumnes i, gràcies a la col·laboració dels professors d’Educació Física, fins a un total de 12.000 estudiants del Camp.
Els estudiants de primer de Batxillerat de Las Teresianas han estat els primers en conèixer més de prop la candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis, gràcies a la xerrada informativa que la secretària tècnica del Consell Assessor de Tarragona 2017, Bito Fuster, ha realitzat aquest matí a la sala d’actes de l’escola.
Era la primera presa de contacte amb els centres educatius en el marc d’una iniciativa que vol arribar els pròxims mesos als estudiants de 60 escoles del Camp de Tarragona, ja sigui de forma directa mitjançant les classes didàctiques, ja sigui a través del propi personal docent.
Després de l’exposició davant uns 50 estudiants, Fuster ha explicat que “es tracta de difondre el projecte entre els joves, que són el motor del futur de la ciutat i una peça cabdal en l’èxit de Tarragona 2017”.
La xerrada centra el seu contingut en aclarir què són els Jocs i la seva dimensió, quina importància tindria per a Tarragona organitzar aquesta competició i quin paper pot jugar el ciutadà per aconseguir la seu d’aquest esdeveniment l’any 2017. En aquest sentit, el responsable del Comitè de Voluntariat, Emili Rivelles, ha exposat als joves, la importància del voluntari per fer de Tarragona 2017 un projecte guanyador.
Fuster ha valorat aquesta primera experiència de “molt positiva perquè hem aconseguit transmetre el missatge, que tots ells surtin d’aquí sabent què són els Jocs i que la seva repercussió va molt més enllà de la d’un esdeveniment esportiu”.

Servindustria QMA patrocina Tarragona 2017

2008-12-02T10:27:00.001+01:00

Una altra empresa de Tarragona confia en el projecte de candidatura als Jocs Mediterranis. Servindustria QMA s’ha incorporat al patrocini de Tarragona 2017 després d’haver firmat aquest matí un conveni de col·laboració amb l’Associació per a la Promoció de la Candidatura.

El sector empresarial continua donant mostres de suport a la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis. Servindustria QMA i Tarragona 2017 han tancat aquest matí un acord de col·laboració per un import de 25.000 euros. L’administrador de l’empresa, Matías Jiménez, i el president de Tarragona 2017, Mario Rigau, han firmat el conveni de patrocini segons el qual l’empresa de muntatge i manteniment de bastides industrials entra en el tercer nivell de patrocini, el Club Podium 2017.

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA: UN PROBLEMA DE TOTES I TOTS

2008-11-25T12:13:00.004+01:00

MANIFEST:

Avui, Dia Internacional contra la violència envers les dones, les institucions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, volem expressar el nostre condol per la mort de Rebeca, Sanae, Rosa, Fostine Marine, Fàtima, Federica, Diana Gisela, Fuensanta i una nena de 6 anys.
Víctimes de la violència masclista a Catalunya aquest any 2008. Una violència que, a més d’atemptar contra els drets fonamentals de les dones, la seva autonomia i llibertat, constitueix un atac frontal contra els fonaments de qualsevol societat, i minva la integritat individual i col·lectiva de totes les persones que la integren.
Volem, també, renovar públicament el nostre compromís quotidià en l’eradicació d’aquesta violència, al mateix temps que volem transmetre un alè d’esperança atès que, malgrat la persistència de la violència en la nostra societat i en la vida de les dones, avui gaudim de noves eines que els reconeixen més drets i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica.
L’aprovació per unanimitat per part del Parlament de Catalunya, el passat mes d’abril, de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, una llei integral sorgida de la participació i experiència de les mateixes dones que han viscut situacions de violència, així com dels grups de dones, partits polítics i agents socials implicats en aquest greu problema social, representa un importantíssim pas endavant en el seu abordatge.

Per tot això, les institucions públiques de Catalunya continuem expressant :
- La nostra condemna a totes les manifestacions de la violència masclista, ja que es tracta d’un atemptat contra els drets humans i, com a tal, ha de ser considerat socialment intolerable.
- Els nostres esforços vers la sensibilització i detecció de qualsevol situació de violència contra les dones. En aquest sentit, resulta essencial continuar generant estratègies educatives allunyades dels estereotips sexistes, treballar en la prevenció de la problemàtica, de manera especial, amb la població jove, així com potenciar el paper pedagògic dels mitjans de comunicació social.
- La necessitat de continuar avançant en la implantació de la perspectiva de gènere i de les dones per tal que aquestes puguin gaudir plenament dels seus drets de ciutadania, tot avançant en el foment de la seva participació en les polítiques públiques.
- La prioritat de seguir treballant per atendre totes les dones que pateixen violència i els seus fills i filles, esmerçant tots els recursos necessaris.
- La importància de millorar els mecanismes de coordinació, col·laboració i cooperació entre tots els àmbits públics i privats competents i responsables respecte l’abordatge de la violència contra les dones.

Finalment, encoratgem a totes les dones que es trobin en qualsevol situació de violència masclista que reclamin tot l’ajut que necessitin. Demanem a tota la societat la tolerància zero davant de qualsevol manifestació d’aquesta violència. És un problema de totes i tots.

El Nàstic s’apunta a Tarragona 2017

2008-11-25T07:10:00.004+01:00

El Nàstic ha posat aquest matí per a una foto molt especial. Vestits amb el polo de Tarragona 2017, els jugadors i el cos tècnic han volgut escenificar el suport del club grana a la candidatura de la ciutat als Jocs Mediterranis prestant la seva imatge per a un pòster d'edició limitada.
Acompanyada del director general del Nàstic, Antoni Pinilla, la plantilla al complet ha fet de model per una estona abans de tornar als entrenaments. Posteriorment, tots els jugadors s’han inscrit com a voluntaris de la Candidatura a la Unitat Mòbil de Tarragona 2017 instal·lada aquest matí a les instal·lacions del Club.
El Club Gimnàstic i Tarragona 2017 van firmar un conveni de col·laboració el passat mes d’agost per promocionar el projecte que vol fer de Tarragona la seu dels XVIII Jocs Mediterranis.

CATALUNYA HO ESTAVA ESPERANT

2008-11-14T18:42:00.002+01:00

Doncs si, Catalunya en general i el món blocaire en particular, està d'enhorabona. L'amic, i il·lustre comentarista de blocs, Ricardo Santiago, ja té el seu propi bloc.

Us recomano la seva lectura.

Enhorabona i benvingut al món blocaire, Ricardo Santiago!

Frustrat

2008-11-14T13:42:00.004+01:00

Navegant per la web de La Vanguardia, vaig fer cap a la hemeroteca on ténen tots els exemplars digitalitzats des del número 1. Innocent de mi, vaig voler saber que és el que passava al món el dia que vaig néixer. I, cony!, apareix la portada que us reprodueixo en aquest escrit. Mira que hi podien passar coses per aquella època al món, doncs no, toca't els collons!.

En fí...

I ara el Real Irún

2008-11-12T06:40:00.007+01:00

Li veig un futur una mica "txungo" al Bernardo. Ahir el Madrid va ser eliminat de la copa del rei per un segona b: Real Madrid 4 - Real Unión 3 (al partit d'anada van quedar 3-2 a favor del Real Unión)...

A veure que fa avui el Barça amb el Benidorm... Però "buenu", l'alegria d'avui no me la treu ningú!!.

Per cert, "Bernardo", em pots dir "de dónde era el árbitro???". Au, que et bombin bocamoll!

Gràcies Del Piero!!!

2008-11-06T10:40:00.003+01:00

Alejandro Blanco: “Tarragona és una candidatura guanyadora”

2008-10-31T07:06:00.003+01:00

El president del COE ha donat tot el seu suport a les aspiracions de Tarragona d’acollir la divuitena edició dels Jocs Mediterranis. “Tenim candidatura guanyadora i això és el més important. No tinc ni el més mínim dubte que Tarragona tindrà els Jocs del Mediterrani perquè treballa en equip i ha implicat a tota la ciutat”.

Tarragona pretén acollir la competició més important de la Mediterrània l’any 2017 i el seu alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha volgut mostrar al Comitè Olímpic Espanyol el compromís ferm de la ciutat de treballar per assolir aquest repte. Per aquest motiu, Ballesteros ha ofert aquest matí a l’Ajuntament una recepció oficial al president del COE, Alejandro Blanco, i al secretari general, Víctor Sánchez.

Davant d’una àmplia representació institucional, social i empresarial del Camp de Tarragona, Alejandro Blanco ha valorat de forma molt positiva la candidatura de la ciutat als Jocs Mediterranis afirmant que “és una candidatura guanyadora”. Després de felicitar l’Ajuntament i l’equip de la candidatura per la feina realitzada fins al moment, el president del Comitè Olímpic Espanyol ha explicat que “només es poden aconseguir els Jocs treballant en equip i implicant la ciutadania”. Amb aquests paràmetres, ha continuat, “serà molt difícil que no aconseguim els Jocs l’any 2017”.

Per la seva banda, l’alcalde Ballesteros ha agraït el suport del COE i ha subratllat que “anem en bona direcció i més comptant amb l’aval del Comitè Olímpic. Comptem amb el suport del teixit econòmic, social i esportiu. És un projecte de ciutat i el suport i el coneixement de la candidatura que té el president Blanco ho demostra”.

Després de la recepció, en la qual Alejandro Blanco ha estat obsequiat amb un àmfora símbol dels Jocs Mediterranis i un pin d’or de Tarragona 2017, el president i el secretari general del COE han visitat l’Oficina del Voluntariat de la candidatura. “No coneixia in situ el projecte però ara puc dir que el suport del COE no serà res comparat amb la feina de l’Ajuntament i de l’equip de la Candidatura per aconseguir que Tarragona organitzi els Jocs Mediterranis”, ha conclòs el president del Comitè Olímpic.

Vicsan patrocinarà la Candidatura

2008-10-25T08:10:00.002+02:00

Vicsan s’implica en la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis en creure que és “un gran projecte per a la ciutat i per a tot el territori”. El director general de la constructora i el president de Tarragona 2017, Mario Rigau, han formalitzat aquest matí un acord de patrocini per valor de 150.000 euros.

“A Vicsan pensem que les empreses tenim l’obligació de reinvertir una part dels nostres beneficis en iniciatives del territori i aquest és un gran projecte”. Aquest és, segons el seu director general, Jordi Virgili, el motiu principal de l’entrada de la constructora torrenca en el patrocini de Tarragona 2017. L’empresa ha signat aquest matí un acord de col·laboració amb l’Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis que la situa al grup dels grans patrocinadors, el Club Tarraco 2017.

Virgili ha explicat que sempre ha estat voluntat de Vicsan participar en iniciatives relacionades amb el seu àmbit d’actuació empresarial i que, en el cas del projecte que vol portar els XVIII Jocs Mediterranis a Tarragona, hi volen estar “molt implicats”.

Els olímpics tarragonins de Pequín es fan voluntaris

2008-10-23T21:18:00.001+02:00

Laia Forcadell, Irache Quintanal, Natalia Rodríguez, Berta Castells i David Llauradó ja formen part del Voluntariat de la Candidatura als Jocs Mediterranis. Aprofitant l’acte de reconeixement de la Delegació del Govern i Tarragona 2017 a la seva participació en les Olimpíades de Pequín, els esportistes no han dubtat a l’hora de fer-se el carnet que els acredita com a voluntaris de la Candidatura.

L’Oficina del Voluntariat de Tarragona 2017 ha estat escenari de l’homenatge conjunt que la Delegació Territorial del Govern a Tarragona i l’Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als XVIII Jocs Mediterranis han volgut realitzar als esportistes de la demarcació que han participat en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Pequín. El delegat del Govern, Xavier Sabaté, ha ressaltat “l’esforç i constància de tots ells” i ha afirmat que “els valors de l’esport haurien de estar, ara més que mai, presents en la societat”. Per la seva part, el president de Tarragona 2017, Mario Rigau, ha lloat el seu destacat paper com a difusors de l’esport tarragoní.

A l’acte, presentat pel periodista i autor del llibre 'Olímpics tarragonins', Francesc Joan, han assistit Laia Forcadell (400 metres tanques); Irache Quintanal (llançament de pes); Natalia Rodríguez (1.500 metres); Berta Castells (llançament de martell) i el ciclista David Llauradó (contrarellotge i persecució en pista als Jocs Paralímpics), que han rebut un àmfora símbol dels Jocs Mediterranis de la mà del delegat del Govern, Xavier Sabaté, del president de Tarragona 2017, Mario Rigau, del delegat territorial d’esports de la Generalitat, Francesc Xavier Aguiló, i del responsable de promoció esportiva de Tarragona 2017, Rafa Pintado.

El delegat de la Federació Catalana de Natació a Tarragona, Joan Maria Marsillach, ha estat l’encarregat de recollir l’obsequi en representació de la integrant de l’equip espanyol de natació sincronitzada, Andrea Fuentes, de la medalla de bronze als Jocs Paralímpics Deborah Font, i del seu germà Omar Font, també participant als Jocs Paralímpics, que no han pogut assistir a l’acte.

Així mateix, el president del Club de Tir Esportiu de Barcelona, Julián García, ha rebut el guardó en nom de la tiradora de Tortosa, Sonia Franquet, metre que el president del Club ISS L’Hospitalet, Josep Maria Piqueras, va rebre l’àmfora en representació de l’atleta de Flix, Raül Sabaté (medalla de bronze com a guia de Xavier Porras).
En nom de tots els olímpics tarragonins que han competit a Pequín, Natalia Rodríguez ha agraït l’homenatge i, en relació a la candidatura als Jocs Mediterranis, ha indicat que “Tarragona té capacitat per acollir un esdeveniment que seria molt beneficiós per a l’esport tarragoní”.

L’esport de Reus aposta per Tarragona 2017

2008-10-22T11:43:00.002+02:00

Les tres entitats esportives han signat aquesta tarda al Pavelló Olímpic de Reus un conveni d’adhesió a Tarragona 2017 ampliant així el llistat de clubs esportius que ja han mostrat el seu suport a la Candidatura.

El president del Club Tennis Monterols, Antoni Cuadrada, el vicepresident del Club Reus Ploms, Jordi Cervera, i el president del Reus Deportiu, Joan Sabater, han volgut transmetre la seva voluntat de contribuir a l’èxit de Tarragona 2017, adherint-se al Consell d’Entitats de la Candidatura. Tots tres s’han reunit aquesta tarda al Pavelló Olímpic de Reus per signar un conveni d’adhesió a la Candidatura i han coincidit en la necessitat que aquest projecte tiri endavant.

En presència del tècnic d’Esports de l’Ajuntament de Reus, Jordi Bros, els representants dels clubs reusencs han traslladat al president de Tarragona 2017, Mario Rigau, el compromís de treballar perquè Tarragona organitzi els Jocs i han afirmat que la ciutat, adherida a la Candidatura, s’implicarà en l’èxit d’una iniciativa molt positiva per a tot el territori.

Tarragona 2017 recorre en bicicleta les ciutats adherides a la Candidatura

2008-10-21T12:48:00.001+02:00

275 ciclistes de tot Catalunya han participat aquest matí en el Ciclotour Tarragona 2017, una iniciativa amb un objectiu molt particular: promocionar la candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis a través dels municipis de la demarcació adherits al projecte.

A primera hora del matí, els participants han sortit del Moll de Costa del Port de Tarragona uniformats amb un mallot de suport a Tarragona 2017 i amb la intenció de recórrer els 130 quilòmetres de la ruta traçada pels organitzadors, el Club Ciclista Camp Clar en col·laboració amb la Federació Catalana de Ciclisme. El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, José Cosano, ha assistit al tret de sortida de la marxa.

Entre el pilot que ha omplert de color les carreteres tarragonines, hi havia cares conegudes del món del ciclisme com ara Xavier Florencio, l’exciclista professional, Miguel Ángel Iglesias, i David Llauradó, medalla d’or en crono tàndem i medalla d’argent en persecució en pista als Jocs Paralímpics de Beijing ’08.

La Candidatura ha volgut agrair a cop de pedal el recolzament dels ajuntaments a un projecte que vol convertir Tarragona en seu dels Jocs Mediterranis, igual que ho va ser Almeria l’any 2005. El resultat ha estat una peculiar marxa que ha portat la il·lusió de Tarragona 2017 a tot el Camp de Tarragona.

Els ciclistes han pedalejat a través dels municipis d’Altafulla, Torredembarra, Calafell, El Vendrell, Valls, Alcover, La Selva del Camp, El Morell, La Pobla de Mafumet, Constantí, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca fins arribar de nou al Port de Tarragona. Tot per promocionar la candidatura tarragonina, que l’any vinent pot ser la ciutat designada pel COE per optar a nivell internacional a l’organització dels XVIII Jocs Mediterranis.

Per finalitzar la jornada, el delegat territorial d’esports de la Generalitat, Francesc Xavier Aguiló, ha estat l’encarregat de lliurar unes àmfores commemoratives al Club Ciclista Camp Clar, la Federació Catalana de Ciclisme, l’Autoritat Portuària de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i al patrocinador de la iniciativa, el Grup Vicsan.

Presentació del Club Tarraco 2017

2008-10-18T06:59:00.002+02:00

Les empreses que integren el Club Tarraco 2017, el màxim nivell de patrocini de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis s’han reunit aquest matí a la Plaça de la Font per fer-se una foto de família amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el president de Tarragona 2017, Mario Rigau i el responsable de Promoció Econòmica, Juan Carlos Hernández.

Caixa Tarragona, Trumes, Gulinves, Vicsan, El Corte Inglés, Pai, Mondo, Cadena SER, FCC i Técnicas Reunidas. Són les empreses que ja formen part del Club Tarraco 2017 com a patrocinadores de les aspiracions de Tarragona a organitzar els XVIII Jocs Mediterranis. Aquest matí s’han reunit per primera vegada amb l’objectiu de plasmar el seu compromís amb la Candidatura en una imatge de grup.

Les escales de l’Ajuntament han estat l’escenari triat per a la presentació oficial del Club Tarraco 2017, on els representants de les empreses patrocinadores s’han aplegat al voltant d’una gran pancarta amb el lema ‘Tarragona imagina 2017’.

Via T, Mercat de Tarragona i Cor de Tarragona entren en el Consell d’Entitats

2008-10-17T06:53:00.002+02:00

Com a representants del comerç de la ciutat, l’Associació de Comerciants de La Via T, l’Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona i la Federació de Comerç Cor de Tarragona han volgut adherir-se a la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis. A partir d’ara, les tres entitats participaran de forma activa en la promoció del projecte des del seu sector.

El president de l’Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona i de la Federació de Comerç Cor de Tarragona, Albert Ribot, i el president de La Via-T, Joan Antòn i Fàbregas, han firmat aquesta tarda a l’Oficina del Voluntariat el conveni d’adhesió a la Candidatura segons els qual passen a integrar-se en el Consell d’Entitats de Tarragona 2017.

Fàbregas i Ribot han coincidit a l’hora de destacar la repercussió positiva que tindria per a la ciutat l’organització dels Jocs i tots dos han remarcat també el compromís de col·laboració del sector del comerç en “un projecte tant interessant i il·lusionador per a Tarragona”. De fet, La Via T ja ha dedicat a la Candidatura una pàgina de l’últim número de ‘Tarragona Shopping’ –la revista de l’associació de la qual s’editen fins a 55.000 exemplars en quatre idiomes amb una gran difusió exterior a través del Patronat de Turisme de Tarragona–, i preveu incloure el logotip de Tarragona 2017 en els panells promocionals que l’entitat té instal·lats en el perímetre de la seva àrea comercial.

ELS SOPARS DEL FÒRUM

2008-10-10T07:48:00.009+02:00

Des de fa 12 anys, concretament des del febrer de 1996, que organitzo uns sopars mensuals amb una colla d’amics. La finalitat d’aquests sopars, a banda de veuren’s i xerrar una estona, és la d’aprendre coses noves. Convidem a una persona per que ens faci una xerrada, i després s’obre un torn obert de paraules, en el qual la gent expresa la seva opinió i adreça preguntes al ponent.

Com us podreu imaginar, durant aquests dotze anys, em tractat un grapat de temes, tots ells molt interessants. Hem parlat de patrimoni, de la reforma de l’ensenyament, del futur de l’avellana, de cooperació, del Sahara Occidental, de la setmana santa de Tarragona, de les sectes, de la comunitat gitana de Tarragona, de seguretat ciutadana, de la cova urbana, de l’Euro, de la Tarragona franquista, de la integració de l’indústria química a Tarragona, de la llei d’estrangeria, de la Maçoneria, de la objecció fiscal, del laicisme, del Carlisme, dels reptes de l’esglèsia al segle XXI, del procès de pau a Euzkadi, del dopping a l’esport, de la problemàtica de l’aigua, dels 10 anys de Tarraco Viva... i un llarg etcètera de temes. Com veieu intento alternar temes locals amb temes de caràcter més general.

Els ponents que han passat per aquests sopars, fan que haguem tingut autèntics luxes, i que li hagin donat a les trobades un prestigi i prestança. A tall d’exemple us enumero uns quants: Joan Menchón, Rosa Gairal, Antoni Terceño, Josep M. Salvadó, Enric Seritjol, Enric Pujol, Joan Prat, Xavier Abelló, Joan M. Basora, Josep-Lluís Carod-Rovira, Miquel Blay, Josep Sánchez-Cervelló, Joan Maria maixé, Josep Maria Solé i Sabaté, Jordi Jaria i Manzano, Josep M. Yago, Santiago J. Castellà, Bernat López, Jordi Piqué, Jaume Pujol (Arquebisbe de Tarragona), Joan Miquel Nadal, Antoni Batista, Joan Maria Abelló, Carles Cortés, Josep F. Ballesteros, Josep Bargalló, Antoni Jordà, Mario Rigau, Magí Seritjol..., em deixo molts, però es que la llista és bastant llarga.
Encara que la mitjana d’assistència és de 16-20 persones, crec que és un format ideal per poder portar un sopar en condicions, han passat per aquest sopar (almenys una vegada) 153 persones, que es diu aviat.

Ahir, vam tenir un altre sopar, i aquest cop el ponent convidat era l’Alcalde de la ciutat, el Sr. Josep Fèlix Ballesteros. Era la segona vegada que venia, va venir tot just ara fa un any i un mes, ja que es va comprometre a tornar i explicar com havien quedat els temes pendents d’ara fa un any, com de temes nous que s’enceten en aquest nou curs polític.

A banda de que com a persona és encantador, ens va explicar temes ciutadans molt interessants. Vam tractar per exemple temes relacionats amb el POUM (la seva total renovació, l’anella verda, el consens amb els veïns, etc); de patrimoni i de promoció económica; de planificació de ciutat (fins ara una cosa inèdita); de llars d’infants (hi ha 4 en cartera); dels consells de participació; de la posada en marxa de l’Agenda 21; dels pressupostos municipals (refinançament del deute, augment de les inversions i el ritme de les obres públiques...); de cultura, de benestar, d’habitatge públic; de l’EMT i de la mobilitat per Tarragona; dels centres cívics... o sigui, que vam fer una radiografia de la ciutat molt interessant amb un ponent de luxe. Un privilegi per a tots els assistents saber de primera ma, per part de la primera autoritat de la ciutat, quines propostes hi ha en cartera, i el que és també molt important: en un ambient sensacional.
Les fotos són del sopar d’ahir.

Cinc clubs de la ciutat se sumen a Tarragona 2017

2008-10-09T20:21:00.002+02:00

El Club Tennis Tarragona, el Club Esportiu Tarragona Fondistes, el Club Golf Costa Daurada, el Club Ciclista Camp Clar i el Club Natació Tarraco s’han adherit aquesta tarda a la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis en un acte conjunt que ha tingut lloc a l’Oficina del Voluntariat. Tarragona 2017 amplia així el llistat d’entitats esportives que han subscrit un conveni de col·laboració amb la Candidatura i del qual ja formen part el Nàstic, el CBT i el Vòlei Sant Pere i Sant Pau.

Contribuir a la consolidació de la candidatura de Tarragona a la celebració dels XVIII Jocs Mediterranis de 2017 i posar a la seva disposició aquells recursos humans i tècnics que poden consolidar-la com a aspirant a organitzar aquest esdeveniment. Aquests són dos dels punts que inclou el conveni d’adhesió que han signat aquesta tarda a l’Oficina del Voluntariat els responsables de cinc entitats esportives de la ciutat. El Club Tennis Tarragona, el Club Esportiu Tarragona Fondistes, el Club Golf Costa Daurada, el Club Ciclista Camp Clar i el Club Natació Tarraco participaran a partir d’ara en la promoció de la Candidatura, la qual cosa passa també per promoure el moviment voluntari de Tarragona 2017 entre els integrants de la seva organització.

Així mateix, amb la formalització del conveni d’adhesió a la Candidatura, les cinc entitats queden integrades al Consell d’Entitats de l’Associació Tarragona 2017.

Viatges Berga patrocina Tarragona 2017

2008-10-08T18:32:00.003+02:00

L’agència de viatges Berga Lufthansa City Center és la nova integrant del Club Podium 2017, el tercer nivell de patrocini de Tarragona 2017, després de l’acord que ha formalitzat aquest matí amb l’Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis.

Els gerents de l’empresa, Eduard i Miquel Berga, i el president de Tarragona 2017, Mario Rigau, han signat a l’Oficina de la Candidatura un conveni per un import total de 25.000 euros que converteix l’agència en patrocinadora del projecte. “Com a tarragonins ens va entusiasmar la idea des del primer moment i vam pensar que havíem d’ajudar a tirar endavant aquesta fita”, ha explicat Miquel Berga. Per la seva banda, Eduard Berga ha manifestat que la voluntat de l’agència és col·laborar de forma activa amb la Candidatura “perquè entenem que seria molt important que Tarragona fos la seu dels Jocs igual que ho va ser per a altres ciutats”.

Per aquest motiu, l’empresa ha proposat ja diverses iniciatives que es concretaran al llarg dels propers mesos i entre les quals destaca la incorporació del logotip de Tarragona 2017 a la imatge de l’empresa, la confecció d’ofertes de viatges que incorporin com a destinacions algunes de les ciutats que han estat seu dels Jocs Mediterranis o la convocatòria d’un concurs fotogràfic amb imatges de viatgers que incloguin el logotip de la Candidatura.

Els germans Seritjol

2008-10-04T07:50:00.011+02:00

Són bessons, divertits, intel•ligents, compromesos, senzills, sense pretensions, viuen i deixen viure, i el que per a mi és el més important: són bona gent.
Al Magí el coneixia quan estava a cultura a l’Ajuntament de Tarragona. I a l’Enric me’l va presentar un amic, un bon amic, que tenim en comú, el Jordi Tortosa, cap allà l’any 1996. Des de llavors, i de mica en mica, s’ha anat forjant una gran amistat. És d’aquelles amistats del primer cercle, i que com deia en un comentari de fa uns dies, ha valgut la pena aterrar a aquest món si del que es tractava, entre d’altres coses, era de gaudir de la seva amistat.
Amb ells he aprés moltíssimes coses. I espero aprendre moltes més. Són la universitat de carrer personificada. Difícilment els exampes amb un renúncio. Sempre la claven. Van de cara.
Els hi agrada sentar-se en una bona taula i gaudir tant del menjar com de la companyia.
Aquestes fotos, són fetes per l’amic Rafael López-Monné el dia 23 de setembre (Santa Tecla gloriosa), en un carrer de la Part Alta i que m’estalvio dir el nom per que si no l’any que ve hi haurà “oberbooking” i tampoc cal com si diguéssim. Per que ja em temo el pitjor, si aquest comentari ho llegeix segons qui, ja em veig sortint al programa de les festes de Santa Tecla de l’any 2009, i tampoc és això.
Doncs com us deia, les fotos són d’aquest esmorzar que fem el dia 23 al matí. Tot just quan estem acabant d’esmorzar, comença a pujar el Seguici Popular, per anar a l’Ofici. És un lloc i un moment màgic... i el millor de tot, estar gaudint de la companyia d’aquests germans.
Moltes gràcies amics, sou molt grans!

Això corria per les espanyes l'any 1932

2008-10-03T12:09:00.000+02:00

Sense comentaris.

El ciclotour Tarragona 2017 recorrerà els municipis adherits a la Candidatura

2008-10-01T18:55:00.003+02:00

A les 8 del matí del dia 19 d’octubre i des de el Moll de Costa del Port de Tarragona es donarà el tret de sortida al Ciclotour Tarragona 2017, que recorrerà 130quilòmetres a través de municipis adherits a la Candidatura als Jocs Mediterranis. Organitzat pel Club Ciclista Camp Clar per, segons el seu president, Diego Boss, “mostrar el nostre suport a la candidatura de Tarragona als Jocs de la millor manera que sabem fer-ho, és a dir, sobre la bicicleta”, la marxa cicloturista compta amb la participació de la Federació Catalana de Ciclisme i de l’Autoritat Portuària de Tarragona i està patrocinada pel Grup Vicsan.

Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Calafell, El Vendrell, Valls, Alcover, La Selva del Camp, El Morell, La Pobla de Mafumet, Constantí, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca i de nou Tarragona. Aquesta serà la ruta que hauran de cobrir els participants, un màxim de 200 tal com especifica el reglament establert per l’organització, entre els quals destaca David Llauradó, medalla d’or en crono tàndem i medalla d’argent en persecució en pista als Jocs Paralímpics de Beijing ’08 ; David de la Fuente i l’exciclista professional Miguel Ángel Iglesias. Tots ells pedalejaran amb el mallot de Tarragona 2017 per promocionar la Candidatura.

Llauradó i Iglesias han assistit aquest matí a la presentació de la iniciativa que ha comptat amb la presència del regidor d’esports de l’Ajuntament de Tarragona, José Cosano, del delegat territorial d’esports de la Generalitat, Francesc Xavier Aguiló, del delegat territorial de la Federació Catalana de Ciclisme, Claudio Cattarin, i del representant del Grup Vicsan, Miquel Montserrat.

El president de Tarragona 2017, Mario Rigau, ha aprofitat l’ocasió per anunciar que el Ciclotour “marca l’inici d’un ampli calendari d’activitats esportives que es desenvoluparan durant els propers mesos per reforçar la Candidatura i demostrar la nostra capacitat organitzativa”.

El Xavi i la Laura

2008-09-30T11:47:00.003+02:00

Corria el mes de juny del 1986, en ple segrest legal de l’exèrcit espanyol.
Escuela de Suboficiales, (a San Fernando – Cádiz - ). Haviem de començar el curs de caporal (de segona, no us penseu res estrany ara... l’últim que passava pel meu cap era quedar-me allà un dia més del que fos estrictament necessari), ... feia calor, molta calor; estàvem tots els "pelonets" fent-nos ordenadament les lliteres, jo pensant a qué collons fotia allà tenint la meva vida a Tarragona.
De sobte, em dóna per xiular l’himne del Barça, i un paio que tenia al costat em diu: ets català? (crec que va anar així), i li contesto que si: de Tarragona.
El que va ser un intercanvi tímid d’impressions, amb els dies es va convertir en una amistat. Una amistat que en un lloc com aquell, s’agraeix molt i fa molta falta.
Anàvem junts a tot arreu. Fins al punt de que com ell és ros i jo moreno, ens deien “Zipi i Zape”. Posteriorment, i quan van donar els destins de cadascú, ell es va quedar a Cádiz (a capitania), i jo vaig anar embarcat en un vaixell (per dir-ho d’alguna manera) anomenat “El Conde del Venadito”. Tot i que estàvem lluny l’un de l’altre, algun cop quedàvem i ens veiem.
Han passat els anys, i encara ens veiem regularment. L’última vegada aquest dissabte passat que és quan ens vam fer aquestes fotos.
Un dels secrets de tot plegat, però, és la seva dona la Laura. Durant uns mesos, masses mesos, no vam saber res l’un de l’altre ni l’altre de l’un i va ser ella qui va dir: “truca al Salvi i quedem” (la Laura, quan s’hi posa, s’hi posa....i pobre de tu que no creguis, xaval!!). I així va ser.
Han passat els anys, i em vist com les nostres vides han anat canviant; el primer pis; els respectius casaments; els naixements dels nostres fills i filles... que ens hem fet grans, vaja!.
Ell (el Xavi), és de Sants i ella (la Laura) de Gràcia (barreja explosiva!), i són d’aquell primeríssim cercle d’amistats que faries el que fos per ells. Son molt bona gent, i s’ho mereixen sobradament. És un luxe tenir-los com amics!.

GRÀCIES A TOTS I A TOTES

2008-09-26T07:33:00.007+02:00

Tot i que ja han passat uns dies del congrés comarcal en el qual vaig deixar el càrrec de president, vull agraïr a la comissió organitzadora (el Carles i el Gaspar) la feina feta; a la mesa del congrés el seu alt nivell (l'Eudald, la Montse i el Miquel); a tots i cadascun dels assistents, ja que un dissabte a la tarda, i que a més a més juga el Nàstic (sort que encara va guanyar!), cal ser un patriota per anar a un congrés.
I per últim, agraïr molt especialment l'assistència del President del partit, en Joan Puigcercós. Em feia gràcia que el dia del meu comiat, ell hi fos present. El vaig convidar a venir, i gustosament va acceptar l'invitació.

També vull agraïr a la resta d'assistents la seva presència i el seu comportament... ah!!, i a l'Ivan Rodón per les fotografies, i per la bona feina alhora de cobrir l'esdeveniment com alhora de donar-li difussió i atenent als mitjans. Gràcies txon!

Ara, et toca a tu Pau. Que tinguis una bona feina!

BONA SANTA TECLA A TOTHOM

2008-09-23T07:48:00.002+02:00

TOCA PERÓN!!!!!!

La Candidatura obre les 24 Hores del Club Natació Tàrraco

2008-09-23T07:35:00.002+02:00

La piscina exterior del Club Natació Tàrraco s'ha vestit de festa per acollir aquest cap de setmana la XXII edició de les '24 Hores de Natació' que enguany ha comptat amb la presència de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis. El responsable de Promoció Esportiva de Tarragona 2017, Rafa Pintado, ha assistit juntament amb l'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, el delegat d'esports de la Generalitat, Francesc Aguiló, el regidor d'esports, José Cosano, [tots ells en la imatge de l'esquerra acompanyant al president de l'entitat, Pere Pau Mallafrè] a l'acte d' obertura de la celebració que inclou la XXXV Diada del Club, el reconeixement d'esportistes i socis de l'entitat.

L'organització ha dissenyat un complet programa d'activitats que es portaran a terme durant tot el cap de setmana en les instal·lacions del club. Els tornejos d'esquaix i de tennis de taula i la competició per relleus de natació es combinaran amb els jocs infantils, un sopar, una sardinada i un desfilada de roba esportiva.
El president del Club, Pere Pau Mallafrè, ha ressaltat que les 24 Hores són una activitat d'elevada participació ciudadana i, per això, està inclosa en el programa oficial de la Festa Mayor de Santa Tecla.

'Robin': dels boscos als bancs

2008-09-17T12:34:00.005+02:00

M'he quedat, com diria aquell, "de pasta de moniatu".

Us passo una notícia que he llegit al Diari Avui, la qual m'ha fet pensar i molt.

És com a mínim curiosa... i l'Enric molt valent!!

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Un activista de 32 anys anuncia que ha estafat 39 bancs amb la contractació de 68 crèdits per obtenir 492.000 euros i sufragar lluites socials. Seguint l'esperit de les 'expropiacions' anarquistes, Enric Duran afirma haver falsificat documents per obtenir crèdits que no pensa tornar i demostrar la feblesa del sistema bancari. Hores després d'haver abandonat el país, ho explica en la publicació gratuïta 'Crisi', distribuïda en 150 punts de Catalunya

"He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat". És la declaració amb què arrenca el relat d'un nou Robin, el lladre que robava als rics per donar-ho als pobres. El nou Robin ha canviat els boscos pels bancs. Ell mateix explica la seva història en les planes centrals de la publicació Crisi, revista gratuïta de 20 planes i un únic número distribuïda aquest dimecres en 150 punts dels carrers de Catalunya. La publicació, de la qual se n'han repartit 200.000 exemplars, conté diversos reportatges sobre el paper dels bancs en la crisi econòmica i financera. A la portada s'hi pot llegir: "Creus que els bancs et roben? Descobreix com ho fan i com donar-hi la volta".
Segons explica el mateix Robin dels bancs, té 32 anys i va començar a treballar en el seu pla fa dos anys. En el mateix text anuncia que la seva identitat sortirà a la llum en el web http://www.17-s.info/. Fonts properes al personatge avancen que té pensat penjar-hi un vídeo en el qual es presenta i reivindica l'acció amb el seu nom real, Enric Duran.
De moment, el relat escrit recull amb detall els mecanismes que li ha calgut utilitzar per aconseguir 68 crèdits en 39 bancs sense cap avalador ni cap propietat com a garantia. Entre els trucs utilitzats hi ha la falsificació de nòmines i tota mena de documents i la creació d'empreses pantalla, que no tenen cap activitat però consten en el registre i, encara que siguin unipersonals, faciliten l'obtenció de préstecs, segons el protagonista de la història. El mateix reportatge inclou un quadre en què es detalla quants diners s'han aconseguit en cada entitat bancària afectada.
Robin dels bancs ha lliurat els diners a diversos col·lectius socials per a "lluites" i la "construcció d'alternatives". Amb una part dels diners s'ha pagat la publicació de Crisi. Dels crèdits no se'n tornarà ni un euro als bancs, i l'activista sap que seria acusat de diversos delictes. Per aquesta raó ahir a la tarda va marxar del país.
Dues tradicions activistes, les expropiacions anarquistes –atracaments a bancs per aconseguir diners per a lluites obreres autogestionades i la difusió de literatura d'agitació, practicades per personatges com Durruti, Quico Sabaté i Salvador Puig Antich, amb el MIL– i la desobediència civil –com la que es va utilitzar per aconseguir l'abolició del servei militar obligatori– inspiren l'actuació del protagonista de la història, que convida tothom a rebel·lar-se i deixar de pagar crèdits i deutes. "El sistema financer necessita que cada vegada es signin més crèdits per poder crear cada cop més diners. És una roda que no s'aturarà fins que col·lapsi el sistema", sentencia.

CONGRÉS COMARCAL ERC TARRAGONÈS

2008-09-14T11:38:00.002+02:00

Després de quatre anys de President Comarcal del Tarragonès, he deixat el càrrec per donar pas a altres companys del partit.

Han estat quatre anys bastant intensos i en els quals, el nostre principal objectiu ha estat implantar el partit amb noves seccions locals a la comarca.

Hem creat 10 seccions locals noves, i així garantir la presència d'ERC a més ajuntaments de la comarca.

Amb la tranquil·litat i l'orgull de la feina ben feta, ahir dissabte vaig passar el relleu al company Pau Ricomà. De ben segur, ell i el seu equip de militants, sabran continuar aquesta feina i portar a ERC el més amunt possible.

Molta sort Pau, i bona feina!

Tarragona 2017 celebra la Diada a la ciutat

2008-09-12T21:37:00.003+02:00

Tarragona 2017 ha estat present aquest matí en l'acte central de la celebració de l'onze de setembre a la ciutat. El president de l'Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis, Mario Rigau, i dos vicepresidents de l'entitat, Pere Valls i Salvador Guinart han dipositat un ram en l'ofrena institucional al monument a Rafael Casanovas.Després del discurs de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, les diferents entitats socials, polítiques i culturals de la ciutat han realitzat la tradicional ofrena al monòlit i Tarragona 2017 s'ha sumat per primera vegada a la commemoració.

FCC ja forma part de Tarragona 2017

2008-09-05T07:49:00.003+02:00

L’Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als XVIII Jocs Mediterranis i Fomento de Construcciones y Contratas, SA han signat aquest matí a Madrid l’acord segons el qual l’empresa patrocinarà el projecte que pretén organitzar els Jocs l’any 2017 a la ciutat.

L’acte que fa oficial l’entrada de FCC en la Candidatura ha tingut lloc aquest migdia a la seu central de l’empresa a Madrid, situada a la Torre Picasso de la capital espanyola. En ell, el president de Tarragona 2017, Mario Rigau, i el president de FCC Espanya i conseller delegat, Baldomero Falcones Jaquotot, han signat un conveni de col•laboració per valor de 150.000 euros, una quantitat que permet a la companyia ingressar en el Club Tarraco 2017, el màxim nivell de patrocini que té la Candidatura en la seva fase actual.

L’alcalde de Tarragona i president d’honor de Tarragona 2017, Josep Fèlix Ballesteros, ha estat present en la firma de l’acord, juntament amb el president de FCC Medi Ambient, José Luis de la Torre, el director general de FCC Medi Ambient, Agustín García Gila, i el director delegat de Tarragona de FCC Medi Ambient, Jesús Padullés.

Posteriorment, ha tingut lloc un esmorzar de treball on els representants de l’empresa especialitzada en els sectors de la construcció, els serveis i el ciment, ha intercanviat impressions amb els màxims responsables de l’entitat sobre el projecte i les possibilitats de Tarragona per acollir els Jocs Mediterranis.

Madrid, quina gran ciutat!

2008-08-29T12:02:00.009+02:00

Dissabte passat, la meva sogra feia 60 anys, i, com a regal d'aniversari, vam anar a passar un dia a Madrid. Jo havia estat en un parell d'ocasions, però no havia tingut massa temps per dedicar l'atenció que Madrid es mereix. És evident, que amb un dia tampoc tens temps a fer masses coses (ni tant sols amb una ciutat com Tarragona), però, vam fer una immersió pel Madrid antic i, realment, és una sensació apassionant.

De la estació de Atocha, vam seguir per la calle Atocha fins arribar a la Plaza Mayor. Simplement espectacular... Després d'endissar-nos per carrers plens d'encant i, tal i com sóc jo badoc de mena, plens de cases amb una arquitectura esplèndida. Quina enveja!. Quan la gana va fer acte de presència, vam anar a dinar al Restaurante Los Galayos. Un local que data de l'any 1894, ple d'encant, amb uns plats deliciosos, un tracte professional magnífic, i, el que també és molt important, un preu força raonable.

Quan vam acabar de dinar, vam anar passejant xino-xano, cap a la Puerta del Sol, Gran Via, Cibeles, Puerta de Alacalá... per finalitzar al Parque del Retiro.

Ben entrat el vespre, vam tornar cap a Atocha per agafar l'AVE de tornada cap a Tarragona, amb la sensació d'haver passat un gran dia, però amb el compromís de tornar-hi per que Madrid s'ho val... i molt.

Us deixo amb una canço del meu Joaquin Sabina "Yo me bajo en Atocha", que descriu força bé - i, evidentment molt millor que jo, aquest Madrid del qual us parlava.

*********************************************************

YO ME BAJO EN ATOCHA

Con su boina calada, con sus guantes de seda,

su sirena varada, sus fiestas de guardar,

su vuelva usted mañana, su salvese quien pueda,.

Su partidita de mus, su fulanita de tal.

Con su todo es ahora, con su nada es eterno,

con su rap y su chotis, con su okupa y su skin,

aunque muera el verano y tenga prisa el invierno

la primavera sabe que la espero en Madrid.

Con su otoño Velázquez, con su Torre Picasso,

su santo y su torero, su Atleti, su Borbón,

sus gordas de Botero, sus hoteles de paso,

Su taleguito de hash, sus abuelitos al sol.

Con su hoguera de nieve, su verbena y su duelo,

su dieciocho de julio, su catorce de abril.

A mitad de camino entre el infierno y el cielo...

yo me bajo en Atocha, yo me quedo en Madrid.

Aunque la noche delire como un pájaro en llamas,

aunque no dé a la gloria la Puerta de Alcalá,

aunque la maja desnuda cobre quince y la cama,

aunque la maja vestida no se deje besar,

"Pasarelas Cibeles", cárcel de Yeserías,

Puente de los Franceses, tascas de Chamberí,

ya no sueña aquel niño que soñó que escribía,

Corazón de María, no me dejes así...

Corte de los Milagros, Virgen de la Almudena,

chabolas de uralita, Palacio de Cristal,

con su "no pasarán" con sus "vivan las caenas",

su cementerio civil, su banda municipal.

He llorado en Venecia, me he perdido en Manhattan,

he crecido en La Habana, he sido un paria en París,

México me atormenta, Buenos Aires me mata,

pero siempre hay un tren que desemboca en Madrid.

Pero siempre hay un niño que envejece en Madrid,

pero siempre hay un coche que derrapa en Madrid,

pero siempre hay un fuego que se enciende en Madrid,

pero siempre hay un barco que naufraga en Madrid,

pero siempre hay un sueño que despierta en Madrid,

pero siempre hay un vuelo de regreso a Madrid.

Romà Cuyàs afirma que Tarragona té tots els mèrits per ser seu dels Jocs

2008-08-29T07:49:00.003+02:00

El president de la Federació Catalana d’Atletisme ha visitat avui Tarragona per reunir-se en un dinar de treball amb el representant territorial de l’esport a la demarcació, Francesc Aguiló, i amb una delegació de la Candidatura als Jocs Mediterranis encapçalada pel seu president executiu, Mario Rigau.
Durant la trobada, l’expresident del Comitè Olímpic Espanyol ha estat informat de l’evolució del projecte de Tarragona i ha assegurat que l’organització d’un esdeveniment d’aquest tipus “pot ser un instrument fonamental per al desenvolupament de l’esport, no només de la ciutat sinó també del Camp de Tarragona”. Després de visitar l’Oficina de la Candidatura, Cuyàs ha indicat que optar a acollir la competició “és una responsabilitat”, tot i que ha precisat que “representa una bona oportunitat que traspassa la ciutat i abasta tota l’àrea del Camp de Tarragona”.

Respecte a les possibilitats que el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) designi al 2011 Tarragona com a seu oficial, Cuyàs ha explicat des de la seva experiència de deu anys al Comitè Internacional que “el més important és complir amb tots els requisits que exigeix aquest organisme i oferir les màximes garanties pel que fa a la capacitat organitzativa de la proposta tarragonina”. Si la Candidatura treballa en aquesta línia, el president de la Federació Catalana d’Atletisme considera que la ciutat tindria “tots els mèrits per poder ser seu dels Jocs Mediterranis”.

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau incorpora la imatge de Tarragona 2017

2008-08-26T07:52:00.002+02:00

El president del Club Voleibol St. Pere i St. Pau de Tarragona, Dionisio Camacho, i el president de Tarragona 2017, Mario Rigau, han firmat aquesta tarda el conveni d'adhesió a la candidatura de la ciutat als Jocs Mediterranis. L’acord permet, en opinió de Rigau, comptar amb “una forta projecció a l’òrbita del club, no només al primer equip”. Per la seva banda, Camacho ha indicat que el conveni representa “un pas més en la nostra implicació amb la Candidatura i amb la ciutat de Tarragona” i ha recordat que “el club va ser un dels primers en promocionar la Candidatura quan, el passat mes de maig, l’equip juvenil va competir amb la samarreta de Tarragona 2017 a Almeria”.
Del contingut del conveni, a partir del qual el club passa a formar part del Consell d’Entitats de la Candidatura, Rigau ha volgut destacar, per exemple, l’organització del Torneig de Vòlei Platja Tarragona 2017 per Sant Magí 2009 i ha incidit en la importància d’un esport que “cada cop té més pes als Jocs Mediterranis”.

L’espai que el club de voleibol cedeix a la imatge de la Candidatura inclou, entre d’altres, sobreimpressions en pantalla del logotip durant els partits televisats, presentació dels equips amb la bandera de Tarragona 2017 en tots els partits que es disputin a casa o la incorporació del logotip a la xarxa de joc.

Els submarinistes amb Tarragona 2017

2008-08-21T00:11:00.002+02:00

La processó submarina i la tradicional entrada del sant a la cova amb motiu de la festivitat de Sant Magí n'han comptat aquest any amb la participació de tres integrants de la Candidatura Tarragona 2017 (el president executiu, Mario Rigau, el vicepresident segon, Salvador Guinart, i el responsable de l'Àrea de Promoció Esportiva, Rafa Pintado) que han acompanyat aquest migdia a l'equip de la Societat d'Exploracions Submarines (SES) de Tarragona en la seva immersió posterior a la missa de Sant Magí del Mar. Abans d'entrar el sant a la cova, els submarinistes han desplegat sobre l'aigua una pancarta on tot el públic concentrat a prop del mar ha pogut llegir 'Des de la Mediterrània en visqui Tarragona 2017'.La jornada festiva s'havia iniciat amb la firma del conveni d'adhesió de la SES a la Candidatura per part del president de l'entitat, Joan Bonfill, i del president de Tarragona 2017, Mario Rigau. L'acte ha tingut lloc en l'interior de la unitat mòbil instal·lada a la zona del Mare Internum (entre la platja del Miracle i la Platja de l'Arrabassada) amb l'objectiu de donar informació als presents sobre la candidatura als Jocs Mediterranis i el moviment voluntari.L'acte ha comptat amb la presència de la regidora de l'Ajuntament de Tarragona Sandra Coloma i s'ha seguit des de l'aigua per alguns integrants de l'organigrama de la Candidatura com el president primer de Tarragona 2017, Pere Valls, i la responsable de Promoció Cultural, Maria Victòria Bertran, que han arribat a la zona en vaixell des del port acompanyats d'un grup de voluntaris.

Rafa Pintado explica que Tarragona 2017 vol arribar a tot el teixit esportiu de la demarcació

2008-08-14T18:51:00.003+02:00

La unitat de tots els estaments esportius de Tarragona entorn de la candidatura de la ciutat als Jocs Mediterranis. Aquest és el primer objectiu de l'Àrea de Promoció Esportiva de Tarragona 2017 i el seu màxim responsable, Rafa Pintado, ha explicat avui en declaracions a Onda Cero Tarragona que, per aconseguir-ho, "la Candidatura vol arribar a tots els clubs i entitats esportives de tota la demarcació".Conscient que "hem avançat molt més que qualsevol altra ciutat que hagi pensat a presentar la seva candidatura als Jocs" i que "hem de continuar treballant amb il·lusió per consolidar el projecte", Pintado ha destacat que la implicació del teixit esportiu de Tarragona "és fonamental per aconseguir el nostre gran objectiu: organitzar els Jocs Mediterranis". Fins al moment, segons ha indicat, l'acollida "ha estat més que positiva, fins i tot per part de clubs amb els quals, per falta de temps, encara no havíem pogut posar-nos en contacte i ens han trucat per manifestar el seu suport".El Club Bàsquet Tarragona, el Nàstic de Tarragona i el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau són algunes de les entitats esportives que s'han adherit a la Candidatura recentment i Pintado va destacar la seva "important contribució a la difusió de la imatge de Tarragona 2017 en ser clubs i esports molt mediàtics". Tanmateix, va aclarir que "el desig és traslladar la il·lusió d'aquest projecte al conjunt de l'esport tarragoní".

L'Autoritat Portuària de Tarragona, amb els Jocs Mediterranis

2008-08-08T21:10:00.003+02:00

El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé, i el president de l'Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis, Mario Rigau, han firmat aquest matí un acord de patrocini mitjançant el qual el port contribuirà amb 50.000 euros al projecte mentre dura aquesta primera fase de candidatura.La col·laboració de l'Autoritat Portuària, que ja forma part de les institucions integrants del Comitè Promotor de Tarragona 2017, s'estén fins que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) designi el 2009 la seva ciutat candidata a acollir la divuitena edició de l'esdeveniment que enfronta cada quatre anys a esportistes dels països de la ribera de la Mediterrània.

Objectiu: 20 grans patrocinadors a finals d'any

2008-08-07T20:16:00.003+02:00

Sr. Juan Carlos Hernández. Director de l'Àrea de Promoció Económica

El director de l'Àrea de Promoció Econòmica, Juan Carlos Hernández, ha destacat aquest matí en declaracions a Onda Cero Tarragona la bona acollida que la candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis està tenint entre el teixit empresarial. Hernández, qui va definir el seu paper a Tarragona 2017 com el de "responsable de donar a conèixer a les empreses la il·lusió d'aquest projecte", va explicar davant dels micròfons que l'objectiu de la Candidatura passa per situar, abans que acabi l'any, 20 empreses en el Club Tarraco 2017, format actualment per una desena de patrocinadors que han firmat un conveni de col·laboració per 150.000 euros.El director ha anunciat noves incorporacions per als pròxims mesos "algunes de les quals ja s'han tancat i estan pendents únicament de la firma del conveni, que s'ha ajornat fins al setembre, coincidint amb el final de l'època tradicional de vacances."Durant l'entrevista s'ha referit així mateix als altres nivells de patrocini fins, com a màxim, l'any 2011 (quan el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis ha de designar la seu oficial de l'edició del 2017). Hernández va destacar que algun d'aquests grups, que exigeixen una aportació econòmica inferior, està especialment pensat per a petites i mitjanes empreses locals i va afegir que la imatge dels patrocinadors es potenciarà amb intensitat durant l'etapa de candidatura.

ANEM FENT, ANEM AVANÇANT

2008-08-06T19:11:00.001+02:00

El president del Nàstic de Tarragona, Xavier Salvadó, i el president de Tarragona 2017, Mario Rigau, han firmat aquest matí al Nou Estadi el conveni d'adhesió del club a la candidatura de la ciutat als Jocs Mediterranis. L'acord, segons va precisar a continuació Rigau, "atorga un nou impuls a la difusió de Tarragona 2017 en unir el projecte al gran impacte mediàtic del Nàstic i a la seva imatge de qualitat".
Les referències a la Candidatura a la samarreta grana, la decoració de l'autocar oficial amb la imatge de Tarragona 2017, la incorporació de publicitat a peu de camp i la presència de la unitat mòbil als voltants de l'estadi durant els partits de lliga són algunes de les conseqüències més palpables que s'inclouen a l'acord. Acompanyat del responsable de l'Àrea de Promoció Esportiva, Rafa Pintado, Rigau va aclarir que el conveni preveu també la realització d'una sèrie d'activitats promocionals que de forma puntual tindran com a protagonistes als jugadors del primer equip del Nàstic, que es converteix d'aquesta manera en ambaixador de la Candidatura i entra en el Consell d'Entitats de Tarragona 2017.
El president de l'entitat grana va explicar que el club s'adhereix al projecte "perquè creiem que s'està fent una molt bona feina" i va afegir que "la candidatura als Jocs Mediterranis és un repte que tots hauríem de fer nostre, no solament la ciutat sinó també tota la província." Sobre les opcions de Tarragona a acollir la competició esportiva, Salvadó va apuntar que "no tinc cap dubte que ho aconseguirem" i va assenyalar que "per això és important que l'entitat, però també el soci mostrin el seu suport a la Candidatura per sumar esforços".
La Federació de Penyes del Nàstic no va voler perdre's la presentació del conveni, a la qual també va assistir el director general del club, Antoni Pinilla.

EL JORN DELS MISERABLES (Dedicat a la Zel)

2008-08-05T13:24:00.002+02:00

Ja he escrit altres vegades que això dels blocs et permet “conèixer” virtualment a tota una sèrie de gent, que, d’alguna manera o altre, et dóna la sensació de que la coneixes de “tota la vida”. D’alguna manera o altre, aquestes persones “entren” al teu ordinador, i per tant a casa teva. És el cas, per exemple, de la persona a la qual avui li dedico aquest escrit, a la ZEL. Un plaer tenir-la en el llistat d’amics virtuals. Ho dic sincerament, amb la ma al cor. És tot un luxe.

També, però, malauradament he tastat l’altre cara de tot plegat. I m’he adonat de que, hi ha molta misèria i molt d’impresentable “suelto”.
En tot l’afer de la Candidatura dels Jocs del Mediterrani 2017, he vist enveja – la puta enveja – la mala llet, i ganes de dinamitar-ho tot, persones roïns, miserables i menyspreables.
Passo de donar noms i de constestar les absurditats que he anat llegint aquests dies per alguns blocs. Algun fins i tot s’ha fet “célebre” i famós. Quina barra!
He llegit infàmies. M’entren ganes de vomitar. És patètic.
Hi ha qui té moltes ganes d’engegar-ho tot a pastar fang. Com no ha estat una idea seva ho vol dinamitar. Però, ni res ni ningú – i menys algun mindundi que es pensa que és alguna cosa - aconseguirà el seu objectiu.
La il·lusió de moltíssima gent, la seva implicació i ganes de fer les coses ben fetes farà que tirem endavant. Portem sis mesos treballant intensament, i encara queda molt de camí per recórrer, i farem el que calgui per que tot això tiri endavant. Malgrat les misèries i encefalogrames plans diversos.
Som així. Som de llarg recorregut i no pararem fins aconseguir-ho.
Adjunto l’acord que va pendre la Junta Directiva reunida ahir en sessió extraordinària.

Salut!

Declaració pública de la Junta Directiva de Tarragona 2017

La Junta Directiva de l’Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis (Tarragona 2017), reunida en sessió extraordinària en data 4 d’agost de 2008, davant de les informacions i actuacions recents clarament perjudicials per a la imatge i l’objectiu de la candidatura vol fer la següent DECLARACIÓ PÚBLICA:
1) Afirmar que totes les insinuacions o acusacions sobre irregularitats en la gestió de la candidatura o en l’adjudicació a empreses de serveis per a la mateixa són rotundament falses, difamatòries i calumnioses.
2) Aquest organisme de direcció ha posat en mans d’experts jurídics la possibilitat d’emprendre accions legals contra les persones i mitjans que han estat originadors o col·laboradors de la desagradable polèmica, causant un clar perjudici a l’entitat, al seu president executiu, Sr. Mario Rigau, i a terceres persones i entitats.
3) Ratificar la correcta gestió d’aquesta Junta i del seu president executiu, Sr. Mario Rigau.
4) Manifestar la sorpresa d’aquesta Junta i lamentar les informacions no contrastades formulades pels representants dels grups municipals de CiU (Sr. Joan Aregio) i PPC (Sr. Alejandro Fernández).
5) Demanar als representants de CiU (Sr. Raül Font) i PPC (Sr. Lluís Pagès) que aclareixin els fets a la propera reunió ordinària de Junta Directiva prevista.
6) Reclamar la no utilització de la candidatura en la confrontació política i que per tant es mantingui la unitat i el consens entorn del projecte de Jocs Mediterranis per a Tarragona l’any 2017.
7) Agrair la gran quantitat de mostres de suport de clubs, entitats, empreses i persones que s’han adreçat a la candidatura per tal de mostrar la seva confiança i suport al projecte i a les persones que hi treballen per fer-lo realitat.
8) A partir d’aquesta declaració pública els integrants de la candidatura no faran cap altre declaració o manifestació als mitjans de comunicació envers els temes objecte d’aquesta declaració.
Han assistit i aprovat aquesta Declaració tots els membres de la Junta Directiva presents en la reunió i algun de no present, així com els responsables d’àrees de promoció que detallem a continuació:
- Sr. Mario Rigau (president executiu)
- Sr. Pere Valls (vicepresident representant del PSC)
- Sr. Salvador Guinart (vicepresident representant d’ERC)
- Sr. Xavier Artal (president Clubs d’Empreses)

- Sr. Josep Maria Andreu (president Consell d’Entitats)
- Sr. Emili Rivelles (president Comitè Voluntariat)
- Sr. Jaume Domingo (president Consell Assessor) (no present)
- Sr. Xavier Tarrés (director Àrea Urbanística) (no present)
- Sr. Lluís Escatllar (tresorer)
- Sr. Miquel Pérez (secretari)
- Sr. Rafael Pintado (director Promoció Esportiva)
- Sr. Juan Carlos Hernández (director Promoció Econòmica)
- Sr. Xavier Oms (director Promoció Turística)
- Sra. Maria Victòria Bertran (directora Promoció Cultural) (no present)

Torna la Yhad Convergent

2008-07-17T18:49:00.003+02:00

La notícia que adjunto, surt avui a El Periódico a la seva edició digital. M’he quedat “flipant pepinillus”. Aquest és el pensament convergent. Si no ets d’aquí, no ets dels nostres. Passant olímpicament de si el President de la Generalitat – o qualsevol ciutadà d’aquest país - fa l’esforç per parlar-ho correctament. Gràcies als seus 23 anys de govern, als de CiU vull dir, ens hem fet mal veure a la resta de territoris de l’estat espanyol. Que tot s’ha de dir, no ens estimen massa, però això són figues d’un altre paner.
En comptes de tenir una actitut conciliadora i valorar l’esforç que fa molta gent, adopta l’actitut “enfoteta” i de menyspreu cap a el que és – malgrat li senti com una patada als dallonsis – també el seu President. Malament anem amb aquestes actituts senyor Puig, mal anem...

Us passo la notícia.

EL PERIÓDICO

BARCELONA
El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va sortir ahir bastant malhumorat del ple del Parlament on es debatia la crisi econòmica. El motiu de l'enuig no eren les explicacions que va donar José Montilla sobre aquest assumpte, sinó la seva pronunciació de la llengua catalana. Puig va afirmar que "un dels temes més lamentables" de la sessió va ser "constatar una vegada més" que el president "destrossa" el català.
En un moment en què les qüestions lingüístiques estan a l'ordre del dia, amb manifestos inclosos, el diputat de CiU no va tenir manies de manifestar la seva incomoditat per l'ús del català de Montilla. "M'he posat de mal humor perquè és que ni llegint pot tenir una mínima dicció i pronunciació correcta de la nostra llengua", va assegurar Puig després d'escoltar la primera intervenció presidencial en el ple de la Cambra catalana.
SITUACIÓ INÈDITA
En declaracions al programa humorístic Minoria absoluta de RAC-1, Puig va atribuir la seva indignació al fet que "no passa enlloc del món que el president d'un país no sàpiga parlar la llengua pròpia amb propietat". I, per si això fos poc, el número dos de Convergència va advertir de cara al futur: "No sé si aquesta serà la meva línia d'actuació, però en algunes coses no penso continuar callant".

I de què ens queixem?

2008-07-16T19:12:00.002+02:00

Encara que els mitjans de comunicació (tots), s’entestin sempre en pintar-nos les coses des del punt de vista negatiu (per exemple, ara estan amb això de la crisi bastant bastant pesats), i quan no, mires una estona l’informatiu d’Antena 3 i sembla l’antic i desaparescut diari “El Caso”..., Patètic. I quan no, surten els de sempre amb manifestos de pa sucat amb oli... com diu el meu pare: “nen, pets amb merda...”

A la vida hi ha de tot. I també, evidentment, hi ha molt bones notícies.
Aquesta me la envia un amic meu, el Fernando, amb un correu que realment és un exemple de superació i tenacitat brutal.
El vídeo correspon a l’història d’un pare d’Australia que realitza cada any una competició anomenada “Iron-man d’Australia”, i la seva més gran il·lusió era la de competir al costat del seu fill que va néixer amb paràlisi cerebral. Per aquest pare exemplar, mai va veure la situació del seu fill com un obstacle, al contrari, va entrenar durament al costat del seu fill durant uns quants anys fins que va arribar l’hora. Aquest pare te aproximadament 60 anys i va inscriure al seu fill i a ell mateix a la prova.
Per que us feu una idea, la prova està dividida en tres parts i comença de matinada.
1.- Nedar – o bé al mar o bé en un llac – un recorregut de 4 km.
2.- Un cop acabes de nedar, agafen una bicicleta i fan un recorregut de 180 km. Ininterrumpudament.
3.- I per acabar, (i per si això no fos suficient), corren una marató de 42.5 Km.
M’explica el Fernando que els campions del món realitzen la prova en 8 hores i 15 minuts (aproximadament). El pare del qual us parlo, va acabar la prova en un temps de 17 hores.
Estic segur que el video no us deixarà indiferents; porta per títol "CAN" (puc)

De vegades penso si tenim, o no, dret a queixar-nos de segons que...

PER REIS, VULL UN BAZOOKA

2008-07-11T12:58:00.006+02:00

Sóc molt conscient de que aquest comentari no agradarà a tothom – especialment al meu amic Josep Maria Yago – i més amb els temps que corren. Però es que estic mooolt “fartet” de l’incivisme que gasta el personal.
M’explico. El meu balcó dona a un carrer que podriem dir “centric”, un carrer que podriem dir que fa baixada, un carrer que podriem dir que “convida a córrer”. Per a més “inri”, tot just a sota tinc un semàfor... i visc en un primer. O sigui, tots els ingredients per enrecordar-te cada dia de cada dia de familiars, amics, parents i coneguts dels incívics, que hi ha, i en son uns quants.
Els perfils dels incívics després de gairebé 6 anys d’estudi, son diversos. Hi ha el “fracàs escolar” de la moto “petarrera” i “cutre” que ja el sents que arriba d’una hora lluny i que un cop arriba a tota pastilla al semàfor en vermell, s’està tota l’estona accelerant a allò que presumptament sembla una moto, i el “petarreig” que desprén la “moto” durant l’estona que està el semàfor en vermell es fa insuportable. A més, és el moment just en què, o bé la pel·lícula està en el seu moment més interessant, o en el moment en el que el meu fill s’ha dormit. Podeu triar.
Hi ha l’altre “intel·ligent” amb el cotxe “tuneao” que fent valdre els “voltius” del seu equip de música (per que del seu cervell no raja una trista engruna d’intel·ligència), et matxaca o amb reggeton o amb “música pastillo-maquinera”. Evidentment, en aquest moment, també es dóna la situació que us apuntaba abans, o sigui, o la peli o el nen.
També, cal destacar a banda les celebracions, siguin les que siguin o del caire que siguin: nastiqueres, culés, merengues, de la “roja”, etc... i que em de dir, de “la entranyable” tornada tot fent carreres, del concurs de focs d’aquests dies...
O sigui, que per reis, vull un bazooka... i ja em veureu pels diaris.

I ARA EN XAVI BARTOLO…

2008-06-26T10:55:00.004+02:00

Xavi Bartolo i Quico Ramírez (Fotonastic.com)

Finalment, els rumors s’han fet realitat i, malahuradament han fet fora a un dels millors preparadors físics que ha tingut el club: el Xavi Bartolo. Totes les mirades apunten a César Ferrando. Ell mateix ja va forçar per que l’Antoni Pinilla no tingués cap poder alhora de fitxar nous jugadors, i que per tant, la “Direcció General” fos una “Direcció Descafeinada”. Ara, li ha tocat el torn al Xavi Bartolo. Un home de la casa que ja havia estat anys enrera com a jugador, i que ara portava de manera IMPECABLE la seva tasca com a preparador físic.
Tot això ha passat per la passivitat del president en Xavier Salvadó. Mica en mica, fem fora alló que ens molesta; alló que és realment competitiu i professional. Això ens passa per donar tot el poder a una persona que ha de tenir només un troç d’aquest poder i no tot. Per que, no ens enganyem, si els resultats no acompanyen, es farà fora al Cesar Ferrando i llavors què?, on seran els referents de la casa?; Un entrenador ha de venir sol i no amb tota la camerilla com els toreros. El club ha de posar el segon entrenador, el preparador físic i el director esportiu. Per que si van maldades, aquests es queden i qui marxa és el míster i prou.
Estem desfent la estructura del club amb aquella alegria i, això no pot ser bo. Des d’aquí, el meu agraïment al Xavi Bartolo per la seva feina feta, de fet MOLT BEN FETA, i les meves disculpes com a soci del Nàstic pel tracte que ha rebut. Un cop més, un home de la casa ha sortit per la porta del darrera. Això si, en silenci, sense fer soroll, com una personeta. Uns altres, haurien d’apendre formes i maneres.
De tota manera, amb els seus coneixements i la seva gran professionalitat estic segur que en breu trobarà un altre equip que valorarà els seus coneixements i la seva experiència. Equips que per cert, ell va dir que no fa unes setmanes per que ell volia seguir al Nàstic... i el Nàstic li agraeix d’aquesta manera.
Patètic.

SOPAR DE TERTULIANS DE TARRAGONA RADIO

2008-06-20T10:49:00.016+02:00

Ahir a la nit, al Restaurant Tòful de Mar, vam fer el sopar de final de temporada dels tertulians “nastiquerus” de Tarragona Ràdio. En aquest país, tot ho acabem igual... al voltant d'una taula. Som així!. Va ser un sopar que va comptar amb l’assistència de força “nastiquerus” (uns 60). Es va obrir el sopar amb un parlament del Director de l’emisora, el Sr. Ricard Lahoz. I a partir d’aquí entre plat i plat servit amb la simpatia de la Laia Solichero (peasso profesional), vam anant desgranant el que havia estat la temporada. Hi va haver comentaris per a tots els gustos, però amb el comú denominador del nostre equip.

He penjat algunes fotos dels assistents, il·lustres tots ells, són cares prou conegudes dintre de l’ambit “nastiquero”, gent entranyable i que dóna gust compartir estones amb ells.

Aquest “post” serà curt per que no em vull enrollar massa. Només constatar que, amb persones com les d’ahir al sopar (i d’altres que no participen habitualment d’aquestes tertúlies) podem estar tranquils per que, malgrat els patiments i, per que no dir-ho, malgrat la inoperància d’alguns, l’entorn del Nàstic gaudeix de bona salut.

Per acabar, vull agraïr al Tòful i a la Laia, i a tot el personal del restaurant Tòful de Mar, les seves atencions i l’excel·lent tracte que ens van dispensar.

Visca el Nàstic!

PREMI

2008-06-09T13:11:00.002+02:00

L'amic Mossèn m'ha concedit un premi: "Amigos para siempre; Fonte de amor". És un premi que, segons sembla, es dona als amics que tens per la xarxa. És un premi de bon rollo. No hi ha instruccions pel que es refereix a les persones a les quals els pots donar; o sigui, el número és indeterminat. (o això és el que entenc). Per tant, passo la llista dels meus guardonats:

De moment ho deixo aqui. Enhorabona pels premiats... la llista seria més llarga, però hi hauran més ocasions, SEGUR!

L'ABEL

2008-06-05T10:47:00.007+02:00

Ahir vam celebrar el sopar anual que organitza l’amic Albert Solà. L’Albert és el webmaster de la pàgina web http://www.nasticdetarragona.com/ i, cada any, mitjançant les votacions de les persones que participen a la web es lliura un premi al millor jugador del Nàstic. Enguany, el guanyador ha estat l’Abel Buades.
Tinc que confessar que no havia tingut la oportunitat de parlar amb ell d’una manera distesa i propera com vaig fer-ho ahir. Després del sopar, tot anant cap a casa, vaig arribar a la conclusió de que l’Abel és un tros de jugador dins el camp, però fora és una gran persona. Dic persona, per que sovint associem – i jo el primer – a jugador de futbol-ruc integral. Com tot a la vida, hi ha de tot. I l’Abel és una persona amb el cap molt ben amoblat. És una persona propera, dialogant, en definitiva una bona persona.
Durant el sopar, vaig tenir la oportunitat d’intercanviar opinions i comentaris amb ell i realment és un professional com una casa de pagès. La setmana passada va haber de passar pel quiròfan per unes calcificacions al turmell. L’Abel ha jugat partits infiltrat, i això no ho sabia ningú. Si fós un altre, i ara tampoc cal dir noms, haguéssim viscut el procès com una telenovela del migdia. Que si molèsties per aquí, que si el pubis per allà, que si els isquiotibials, que si els abductors... o sigui, collonades!.
Ell s’ha operat quan ha vist que l’equip ja tenia gairebé la salvació a la butxaca. Això es diu compromís i respecte amb el club i l’afició. Sense fer soroll, sense declaracions.
Va ser una nit intensa, i que guardaré molt bé a la meva memòria amb un bon record.
Abel: ... CHAPEAU!

L’”ANTONIU” PINILLA

2008-06-04T13:25:00.003+02:00

Així és com li diem uns quants amics de la zona de preferent. El passat diumenge, l’”Antoniu” va jugar el partit 200 amb la samarreta del Nàstic. Això no ho pot dir tothom. Per tant cal felicitar-lo. El Pinilla – que encara maravilla- va venir de la ma de Josep Maria Nogués la temporada 2001-2002 procedent de la UD. Salamanca. Va ser la temporada en que el Nàstic va pujar a segona divisió després de més de vint anys per la segona b i fins i tot per tercera divisió. Calia reforçar l’equip i ell va venir a ajudar a mantenir el Nàstic a segona. No va ser així, i l’any següent vam tornar a baixar a la maleïda segona b. Aquell estiu va ser dur per l’Antoni. Formava part d’un grup de jugadors descartats (Pinilla, Luna, Vaqueriza, i un quart que ara no recordo) i fins i tot es va entrenar a banda de la resta de la plantilla. El malson va acabar i el nou entrenador de llavors: Carlos Granero, va tornar a confiar amb ell jugant un total de 12 partits (entre sencers i començats), i mica en mica l’Antoni es va tornar a trobar a ell mateix.
Actualment, és un dels capitans de l’equip i el seu bagatge és encomiable. Juga un paper fonamental tant dins com fora del vestuari. Cada any, per aquestes dates, es parla de la seva continuitat – per allò de l’edat-, però el Pinilla és el Pinilla i estic segur que un altre “anyet” aguantarà. Haurien d’apendre d’altres jugadors molt més joves que ell a treballar com ell treballa, suar la samarreta i sentir l’escut.
En el cas de que enguany plegui, cal incorporar-lo INMEDIATAMENT al cos tècnic del club. No es poden deixar escapar persones amb aquest carisma i amb els coneixements del futbol modern com te l’Antoni Pinilla. Ja l’han cagada prou vegades deixant marxar a jugadors que han estat referent al club (parlo dels Santi Palanca, Ismael Bañeras, Jordi Filgueira, Romà Cunillera, Santi Coch, etc...), com a mínim l’any passat ens vam quedar al Josep M. Serrano. Espero que amb l’Antoni Pinilla facin el mateix. Si voleu saber més sobre l’Antoni Pinilla, cliqueu aqui.

LOS OTROS

2008-05-24T07:27:00.003+02:00

Un comentari d'una persona anònima al post anterior, m'ha donat una idea i m'ha donat que pensar. I, efectivament, faltaven dos (per fer el trio calavera) de la Yhad Convergent: El Manel Cuyàs i el Francesc Marc Alvaro. Quina tropa!!!. Ara si, ara el post m'agrada més... el veig més complert; no em deixo a ningú. Si això és el que us ensenyen a les facultats, xatos... anem bé!!!. Buenu, ho deixo aquí i marxo a esmorzar. Avui crec que em mullaré una mica, però tot sigui per un bon àpat i la bona companyia dels amics.

Brindaré pel trio calavera, per les seves bajenades, pel seu odi contra tot allò que no sigui convergent, per la seva mala educació, i per que, com ja insinuava en el meu post, follin més sovint, però sobretot que ho facin bé, per que si no, fan aquella cara de ranci i porten aquella malallet reconcentrada a sobre, i dilluns els oients hem de patir les seves opinions carregades de ressentiment cap a el món mundial.

Bon vent i barca nova... que diuen al Serrallo.

EL BARBETA

2008-05-22T19:22:00.000+02:00

El 21 de setembre de l’any passat, vaig dedicar un comentari sobre les tertúlies radiofóniques. En el fons, el dedicava a la Maria Àngels Alcazar. Em fot la gent que va “d’intel·lectual” i amb prou feines sap el que és fer la “o” amb un canut. Però, sembla que la llista de gent que em fot a parir no s’acaba amb la “susodicha”.
En el comentari que us comento, us explicava la meva afició a escoltar les tertúlies. Fa anys que ho faig i penso que és un exercici que cal fer per tenir una idea més “global” de tot alló que ens envolta. De vegades, escoltes coses amb les quals estas d’acord, i de vegades no. Però així és la nostra societat: diversa i plural. I entenc que ha de seguir sent així, per que si no, imagineu si tots penséssim el mateix, seria molt avorrit, no creieu?

El que ja no m’agrada tant, però, és la crítica per la crítica, i a més, els arguments “barats” i, si em permeteu l’expressió: “pajillerus”. De tertulians amb els quals no estic d’acord en tot el que diuen, hi ha uns quants; evidentment. Però si hi ha un que no suporto, és el Jordi Barbeta... hi ha més, però es que aquest em fot a parir i molt. El fet de que el món va equivocat i ell és el que va dret i bé (i de retruc CiU), em fot molt nerviós. Avui ha estat ja la cirera que colma el pastís. Aquest senyor te “esquerranofobia”. No pot sofrir que ERC existeixi. Ens maltracta sempre. Jo crec que fins i tot criticaria que els d’ERC respiresim. Avui l’he sentit per RAC 1 (d’on és contertuli habitual... ja se sap, el Grup Godó és el Grup Godó), i francament, els arguments per criticar ERC són producte del ressentiment i de la malallet. Sort que el Carod no hi era a la Xina el dia del terratrèmol, ni a Birmania el dia del tsunami... per que estic segur que si pel que fos, hagués estat, els dos fenòmens naturals haguéssin estat per culpa seva, i de retruc del Govern de la Generalitat... per que, és clar, no sabem governar. Som uns inútils.

El que també em fot, i molt, és el to “enfoteta” que fa servir quan parla d’ERC. Ara mateix, sóc molt conscient de que el partit (ERC), no està en un bon moment. Això és cert. I que potser em donat masses cops de volant en molt poc temps i, alguns, difícils d’explicar i fins i tot de justificar. Però d’aquí a la fustigació permanent per part d’aquest personatge, francament, crec que no hi ha per tant. Sembla el Federico de la COPE però parlant català. Les crítiques fetes amb arguments i amb un to adeqüat, pots estar d’acord o no, però les encaixes per que no som perfectes... però la malallet que acumula aquest personatge, és digne d’estudi. Ignoro quin és el seu ritme d’activitat sexual, ni m’interesa, però dedueixo que estar enfadat amb el món cada dia quan t’aixeques del llit, ha de ser un ritme més aviat baix o fins i tot nul... o bé, el que és pitjor: mal fet o mal acabat. Això si que deixa seqüeles.

Porto 20 i pico d’anys militant a ERC, i em fot que “personajillos” com aquest ens ataqui de la manera com ho fa i ofenent a tot i a tothom. Qui collons s’ha pensat qui és aquest???.

En fi, que estic indignat...però ja no us foto més la tabarra.

EL TXEMA DE L’AVI TÒFUL

2008-05-14T19:56:00.000+02:00

Conec al Txema (o Chema, com ell vulgui), des de que erem crios. Vam estudiar junts a l’inoblidable col·legi Sant Josep Obrer, al carrer de les Coques, al costat d’on ara està la seu del Consell Comarcal del Tarragonès. Parlo de l’any 1979 (que és quan jo aterro allà), ja que els meus pares AMB MOLT BON CRITERI, em van treure de La Salle... (un dia faré un post dels “sujetus” – no tots- que vaig tenir de professors.. quina tropa!!!).

Seguim, però, parlant del Txema. No vam tenir una relació “profunda”, però mai em perdut el contacte. Jo començo a fer “incurssions”, al Bar Tòful- on ell hi era inicialment- quan tinc 16-17 anys. Primer fent tallats, i algun Chartreuse despistat mig d’amagatotis, i poc després acompanyo, com ho faig actualment, al meu pare a l’esmorzar de dissabte. I allà hi era el Txema, tot ell. El Txema, és d’aquelles persones que si no existíssin, s’haurien d’inventar. La paraula per definir-ho, o almenys com jo el defineixo és: BONA PERSONA. I, es que de bones persones, amb els temps que córren, cada cop és menys freqüent trobar-ne, la veritat. I, a banda de ser bona persona, que ho és, et fa sentir bé.

Quan dic que et fa sentir bé i a gust, em refereixo a que un cop entaulat, és d’aquelles persones que està pendent del que fas, es preocupa per tu, del que demanes i fa tot el possible per que et sentis a gust i no et falti de res.. Cosa que un bon comensal agraeix. Amb ell, les coses són més fàcils.

D’un temps cap aquí, ha obert L’AVI TÒFUL. Els dissabtes, que és quan jo vaig a esmorzar, arribo cap allà a les 8.15-8.20, espero a que arribi, i junts “obrim” el bar. Mentre jo em prenc una “barreja”, ell es pren el seu merescut cafè amb llet. El dia serà llarg i cal, abans de res, agafar forces. Li gorrejo un cigarret ros (és el meu cigarro ros de la setmana, ja que jo fumo negre i més concretament Ducados), i comentem la jugada tot passant les pàgines del diari. Mica en mica va arribant més clientela: el Chaparro, el Xocolata (bé els “Xocolates” l’Enric i l’Àngel), - que per cert – aquests també mereixen un post a banda -, i un cop acabo la barreja, començo a juntar les taules i preparo el “xiringuito” per que normalment som una colla.
El Txema és allà, supervisant la feina que faig per si falten tovallons, coberts o el que sigui. És un ritual. Mica en mica van arribant la resta de companys amb els quals compartiré taula i alguna cosa més. Ja està tot preparat i arriba el Txema amb la seva llibreta a on porta apuntat el que hi ha per esmorzar... sepia estofada, fricandó, mandonguilles, sepia a la planxa, callos, polpets amb ceba i tomàquet,... o com diu ell, “els fregits que vulguis”: arengada, llangonissa, ou ferrat amb cansalada, baldanes...
A la taula surgeixen les primeres converses. Arriba el Miquel, el meu pare, el Jordi, (bé els Jordis per que sovint hi ha tres), el Salvador, de vegades el meu germà, i després hi ha el que anomeno “les rotacions”. Les rotacions són aquelles persones que, pel que sigui, acaben abans per que han de marxar més aviat, i deixen lloc a un altre que, com diria aquell, “pasaba por allí”, i ens acompanyen amb l’esmorzar.

De tant en tant, l’Enric ens fa un suquet de peix amb gambes de Tarragona (que està de muerrrrrrte!!), i aquell dia, gairebé no dines. Després vénen els cafès, i com diu el meu pare, el: “pone pone que estem bons”... Que si el Chartreuse per uns, els Oruxos per altres, el “Cuti” pel meu pare... en fi, que hi ha de tot com a les cases bones.

Amb tot això, el Txema mira i gaudeix amb la situació. Algunes vegades –menys de les que jo voldria- i si la feina ho permet, el Txema ens acompanya amb l’esmorzar.
I així és com passo els dissabtes al matí, en companyia dels meus amics, petant la xerrada entre mossegada i mossegada. És un dels moments màgics de la setmana, on t’oblides de tot, et relaxes i gaudeixes.

Gràcies per aquests moments Txema!

LLIBERTAT PEL FRANKI

2008-05-10T17:46:00.001+02:00

PREMI DARDO

2008-05-07T12:56:00.000+02:00

La meva amiga Lucy i el meu amic Pitu, m’han fet un “regalet” (que no em mereixo). El regalet en qüestió, és el Premi Dardo. La filosofia d’aquest premi, no la conec en profunditat però sembla ser que és un reconeixement als blocaires alhora de mostrar dia a dia valors com els culturals, ètics, literaris, personals, etc…
Com sóc molt conscient de les meves mancances intel·lectuals, i seguint amb la filosofia del premi en qüestió, li passo el relleu a 5 persones i a 5 blocs que si que compleixen, i de llarg, amb el tarannà del premi. Consti, però, que donar el premi no ha estat fàcil. Sóc un seguidor de la blogosfera tarragonina i la que no és tarragonina, i, realment, és complicat. Hi ha verdaderes maravelles i redaccions molt i molt currades. Però, calia fer l’esforç i anar per feina. Per tant, els guardonats són:

El bloc de la Zel: http://zel-aramateix.blogspot.com/ Per que a banda de ser una persona molt dolça, el seu bloc és un referent amb uns valors humans i intel·lectuals.

El bloc de l’Ivan Rodón: http://ivanrodontenas.blogspot.com/ El segueixo des de les beceroles, i m’agrada tant la redacció com els temes que tracta.

El bloc de la Roser Pros:

http://aramateixenfiloaquestaagulla.blogspot.com/ Bé, aquest és un bloc molt especial. Per raons obvies ara no us descobriré qui és la Roser. No quedaria bé. Només una cosa: és un encant de persona.

El bloc de Waipueduca: http://waipueduca.blogspot.com/ Interculturalitat, diversitat, ... realment un bloc molt interessant (encara que sigui d’un matalasser ;-))

El Bloc del Tondo Rotondo: http://cucadellum.blogspot.com/ Que coi puc dir del Tondo Rotondo???. Sempre aquell comentari, aquella reflexió, raonament, intel·ligència, discreció, ets un crack nen.

Au!, mica en mica vaig fent la feina, eh?

Salutacions.

IMPRESENTABLE

2008-05-06T12:23:00.000+02:00

Doncs si, sóc una mica impresentable. El motiu?, doncs cony!, l’abandó sistemàtic del meu bloc. Un mes i escaig després, em digno a fer un altre escrit. I total, per dir que sóc una mica impresentable.
Abans de res, vull demanar disculpes a molta gent. A l’Albertus Magnus, al Feliu (si, si, al Feliu), al Fernando de Vila-Seca (http://olimpismo2007.blogspot.com/), et dec dues respostes!, al Rossend, al Pitu, a la Luci (que em deixen un premi i ni tant sols els hi agraeixo!), i al Tondo Rotondo. M’han deixat missatges i ni tant sols he tingut la delicadesa ni la educació de respondre.

Espero, a partir d’ara, dedicar-me una mica més al bloc. Per que, sincerament, per tenir-ho així, més val plegar... la veritat.

Ens llegim!

VOLEM ELS JOCS!

2008-04-05T07:11:00.000+02:00

Bon dia amics i amigues,

avui dissabte (gran dia), i abans d'anar a esmorzar a l'Avi Tòful (un dia faré un post sobre aquest troç de bar, entranyable amb gent magnífica al seu capdevant), us passo l'article que va sortir publicat ahir al Més Tarragona i a l'Aquí. Un dia d'aquests sortirà al diari el Punt (crec que demà).

Salutacions!

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

VOLEM ELS JOCS!

Hem arribat al final de la primera fase de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis i ja podem fer un primer balanç de la feina feta i de les perspectives objectives de futur. Es compleix un any des que l’Ajuntament va decidir per unanimitat dels grups municipals iniciar el camí de la Candidatura als XVIII Jocs Mediterranis de 2017.
La primera fase de la Candidatura la vàrem identificar amb tres objectius prioritaris i tots tres han estat assolits amb escreix:
a) Aplegar a l’entorn de la Candidatura el màxim d’adhesions polítiques i institucionals. En aquest sentit, els resultats han estat òptims, ja que totes les administracions i institucions han fet pinya al voltant de la Candidatura.
b) Presentar unes credencials serioses davant els màxims organismes esportius de l’Estat: el Consell Superior d’Esports (CSD) i el Comitè Olímpic Espanyol (COE). D’acord amb les declaracions fetes pels seus dirigents després de la visita d’una delegació de la Candidatura encapçalada per l’alcalde de Tarragona, el senyor Josep Fèlix Ballesteros, el passat mes de gener, sembla clar que aquest objectiu també ha estat assolit.
c) Fer de la Candidatura un projecte il·lusionant per a la gent, especialment la gent de l’esport de les nostres comarques. En aquest punt, ens hem vist desbordats per la quantitat de mostres incondicionals de suport reclamant la presència de representants de la Candidatura en els seus actes i competicions.

En la segona fase que ara iniciem aquestes tres línies d’acció continuaran estan en l’agenda d’activitat de la Candidatura. Tan és així que ja està activa l’oficina de gestió de Tarragona 2017; el proper 16 d’abril inaugurem l’oficina informativa i del voluntariat, i cap a finals de mes tindrem enllestit el web oficial de Tarragona 2017. A més, a l’estiu tindrà lloc la presentació al complert del Comitè Promotor de la Candidatura. Però totes aquestes activitats i moltes més hauran d’estar encavalcades amb altres tres grans fites que tot seguit definirem com a eixos principals de la segona fase:
a) Elaboració del disseny organitzatiu dels Jocs que proposa la Candidatura de Tarragona tan pel que fa a instal·lacions com a excel·lència planificadora i organitzativa. En aquest apartat podem dir que la presència del senyor Vicent Añó com a director general de la Candidatura és un fet singular i de molta transcendència davant del COE i del CIJM (Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis). En matèria d’equipaments esportius dues coses han de quedar molt clares des d’un inici: Tarragona farà un salt importantíssim en oferta d’instal·lacions esportives de primer nivell i, en segon lloc, totes es faran perquè siguin adequades a l’ús social posterior als Jocs.

b) Treballar intensament el contingent federatiu i institucional esportiu de l’Estat per tal de guanyar-nos la confiança de ser designats Candidatura oficial del COE als Jocs Mediterranis de 2017 i poder defensar la nostra opció a Atenes l’any 2011.
c) Generar un moviment social de recolzament al projecte Tarragona 2017 que consolidi el millor aval social que cap candidatura als Jocs hagi tingut mai. Si estem segurs de voler demostrar que podem organitzar els millors Jocs Mediterranis mai fets, hem de començar per ser la millor candidatura de totes les que s’han presentat en el decurs dels Jocs, amb tot el respecte per aquelles ciutats que han aconseguit organitzar uns Jocs Mediterranis.
Algunes veus, poques, han traslladat dubtes, bastants malentesos i alguna dosi de pessimisme. Als pocs que encara no estiguin convençuts del vessant positiu de fer aquesta aposta en direcció al 2017 els podem oferir un argument important.
Les inversions necessàries per tal d’assegurar el bon desenvolupament dels Jocs en el cas que la proposta fos designada seu organitzadora estan a càrrec principalment de l’Estat, mitjançant el CSD i la Generalitat de Catalunya, sumant a més a la Diputació de Tarragona, els distints consells comarcals i tots els ajuntaments que en formen part, a més de les inversions privades. En el cas d’Almeria, després de tres anys de finalitzats els jocs, encara ara es pessiguen per estar segurs de que no somien els equipaments esportius que tenen gràcies als Jocs i sense feixugues càrregues pressupostàries per a l’Ajuntament de la ciutat.
En segon lloc, cal situar les coses en la seva justa mesura. Els Jocs Mediterranis són uns jocs olímpics regionals com els panamericans, els asiàtics, els de la Commonwealth o els iberoamericans. Aquests que hem dit són esdeveniments que cada edició han anat augmentant el seu prestigi i categoria, el mateix que els del Mediterrani. Està clar que no són uns Jocs Olímpics! És que algú pensa que podríem anar a per ells sense que ens prenguessin per somiatruites? Però els Jocs Mediterranis, a banda dels equipaments i les infraestructures que ens podrien portar, han comptat amb més de 25 milions de telespectadors en la seva darrera edició de 2005, en la que varen participar quasi quatre-mil esportistes de tot el Mediterrani. El web d’Almeria 2005 va rebre més d’un milió de visites en una setmana.
Els Jocs Mediterranis no ens han de representar un final de res, sinó un trampolí per fer en pocs anys el que no hem fet en dècades. Aquesta és una de les grans virtuts de la Candidatura. Més enllà del camí cap al 2017 hi ha el dia a dia, la gent, el reforç de l’esport base. Volem portar Tarragona i el Camp de Tarragona al més alt. Volem ser els abanderats de la Catalunya moderna i de futur davant de la família mediterrània i del món de l’esport, recollint el millor d’Almeria 2005 i de Barcelona 1992. És clar que sí: volem els Jocs!

Mario Rigau; Pere Valls; Raül Font; Lluís Pagès i Salvador Guinart

2008-04-02T19:36:00.000+02:00

LLUÍS ARAGONÈS. I AMB EL SOMRIURE, LA REVOLTA.

2008-03-13T11:54:00.000+01:00

El fàcil en aquests moments, és fer varies coses. No dir res i el temps ja ho curarà tot; fer el típic escrit donant el “pesa’m”; o, fer el que crec que s’ha de fer, afrontar la realitat, encara que a voltes sigui dura, i animar a les persones que han donat la cara. Estic parlant dels resultats d’ERC a les passades eleccions espanyoles. Jo personalment, ja preveia una baixada (no oblidem que els 8 diputats estaven sobredimensionats per tot un reguitzell de circumstàncies alienes a ERC), però potser no tant. Confiava en no perdre el grup parlamentari de Madrid, i per descomptat que el company Lluís Aragonès sortís escollit. Les coses, però, han anat com han anat, i cal afrontar-les tal i com són. Cal analitzar, sempre dintre del partit, el per què de tot plegat i passar pàgina per afrontar properes comtesses electorals amb garanties.
Abans d’acabar, però, em vull referir a la persona del Lluís Aragonès, per què és de justícia parlar-hi. El Lluís abans de res, és bona persona. I, això, en política ja és molt. En segon lloc, és pencaire. I, això, en política també és molt. En tercer lloc, creu en la gent. I això en política també és molt. I en quart lloc, i últim, creu en el seu partit... i això, a ERC és molt.
Per tant, ha patit una sotragada, cert, però estic segur que sabrà aprendre (és molt llarg), i a banda de tornar a aixecar-se, sabrà trobar de nou el camí per arribar a un altre port. Els que de veritat t’apreciem i t’admirem ho farem possible.
Una abraçada i molts ànims!