Des de fa unes setmanes, ha sorgit a Tarragona una plataforma que s’anomena “Mou-te per Tarragona”. D’entrada, em sobta la “casualitat” dels colors corporatius que utilitza la plataforma en qüestió, perquè són idèntics als que fa servir Convergència Democràtica de Catalunya. Però ja dic, serà qüestió de “casualitats”. Tampoc cal ser malpensats. Tot i així, també “em sobta” que al capdavant de la plataforma hi hagi algunes persones de l’orbita convergent o pseudoconvergent. Curiós tot plegat.
També em crida l’atenció i trobo una mica surrealista, que l’esmentada plataforma demani, entre d’altres coses, un by-pass perquè el tren d’alta velocitat passi per Tarragona. On estava aquesta “plataforma” quan es va decidir que l’estació de l’AVE havia d’anar a La Secuita?; quins dirigents polítics, i amb els seus partits corresponents al darrera, van fer aquesta proposta?; ara que tenim instal·lada l’estació a La Secuita, voleu dir que ens faran massa cas?, voleu dir que no ens pendran per “tontos” i veuran que no sabem el que volem?. El temps en el qual es podien prendre algunes decisions al respecte ja ha passat ja molt de temps i a hores d’ara, amb l’estació de La Secuita construïda, funcionant i consolidada entre els viatgers, sincerament, em sembla un tema una mica pelegrí per iniciar el moviment d’aquesta plataforma que, sospito, no és més una mena de trampolí perquè Convergència intenti recuperar la pistonada que va perdre, juntament amb les darreres eleccions municipals. I com cou tot plegat, encara... Sospito que al darrera d’aquest “Mou-te per” els responsables de la plataforma han elidit el que jo afageixo entre parèntesi (l’alcaldia) de Tarragona.
Una altra qüestió: aquesta “plataforma-tapadora” s’ha fet força popular entre el públic tarragoní posant a la venda en una parada a la Rambla Nova, unes samarretes (Txatxi txamarretes en diuen), algunes de les quals porten estampats lemes d’un gust més que dubtós. Al costat d’algunes frases enginyoses, n’hi ha d’altres, especialment un, que deixa molt a desitjar, perquè a hores d’ara un “Reus is not Tarragona. Encara li falta molt”, deixa ben clar que no busca complicitats amb la ciutat veïna, sinó que més aviat atia el foc de la rivalitat i l’odi destructiu que alguns sectors d’ambdues ciutats s’han proclamat obertament de l’una envers l’altra. Voleu dir que cal tornar a avivar aquest malestar? Jo penso que no.
Em sap greu per la gent, per la bona gent d’aquesta ciutat, que n’hi ha i molta, que és susceptible de deixar-se enredar d’aquesta manera i que actua de bona fe. Però això, com tot, ja veurem com acaba. Serà el temps qui ens dirà el què i el perquè de tot plegat, com sempre, un cop “la comedia è finitta”.
També em crida l’atenció i trobo una mica surrealista, que l’esmentada plataforma demani, entre d’altres coses, un by-pass perquè el tren d’alta velocitat passi per Tarragona. On estava aquesta “plataforma” quan es va decidir que l’estació de l’AVE havia d’anar a La Secuita?; quins dirigents polítics, i amb els seus partits corresponents al darrera, van fer aquesta proposta?; ara que tenim instal·lada l’estació a La Secuita, voleu dir que ens faran massa cas?, voleu dir que no ens pendran per “tontos” i veuran que no sabem el que volem?. El temps en el qual es podien prendre algunes decisions al respecte ja ha passat ja molt de temps i a hores d’ara, amb l’estació de La Secuita construïda, funcionant i consolidada entre els viatgers, sincerament, em sembla un tema una mica pelegrí per iniciar el moviment d’aquesta plataforma que, sospito, no és més una mena de trampolí perquè Convergència intenti recuperar la pistonada que va perdre, juntament amb les darreres eleccions municipals. I com cou tot plegat, encara... Sospito que al darrera d’aquest “Mou-te per” els responsables de la plataforma han elidit el que jo afageixo entre parèntesi (l’alcaldia) de Tarragona.
Una altra qüestió: aquesta “plataforma-tapadora” s’ha fet força popular entre el públic tarragoní posant a la venda en una parada a la Rambla Nova, unes samarretes (Txatxi txamarretes en diuen), algunes de les quals porten estampats lemes d’un gust més que dubtós. Al costat d’algunes frases enginyoses, n’hi ha d’altres, especialment un, que deixa molt a desitjar, perquè a hores d’ara un “Reus is not Tarragona. Encara li falta molt”, deixa ben clar que no busca complicitats amb la ciutat veïna, sinó que més aviat atia el foc de la rivalitat i l’odi destructiu que alguns sectors d’ambdues ciutats s’han proclamat obertament de l’una envers l’altra. Voleu dir que cal tornar a avivar aquest malestar? Jo penso que no.
Em sap greu per la gent, per la bona gent d’aquesta ciutat, que n’hi ha i molta, que és susceptible de deixar-se enredar d’aquesta manera i que actua de bona fe. Però això, com tot, ja veurem com acaba. Serà el temps qui ens dirà el què i el perquè de tot plegat, com sempre, un cop “la comedia è finitta”.
