Al final, el futbol... el bon futbol, es va imposar al patadot i amunt. El joc - per dir-ho d'alguna manera-, de l'Athlètic, em recorda al del Chelsea. Tu intentes jugar a futbol, i ells no saps a que juguen. Et cusen a faltes, "por que ellos són chicarrones del norte", i ja t'ho faràs. Vaig patir una mica quan veia l'Alves o el Messi per terra per que un jugador de l'Athlètic li havia fet falta. Ja ho va advertir Caparrós un dia abans de la final: "saldremos a hacer el futbol que sabemos". O sigui, a trencar les cames del personal... collonut!!!, si senyor!.
Paper a banda, l'afició de l'Athlètic; va saber respondre i es va desplaçar massivament a València i el seu comportament al llarg de tot el partit va ser exemplar. Fins i tot en el moment en que un malparit va llençar una llauna de refresc al cap de Dani Alves; va ser la mateixa afició qui va dir a la policia qui havia sigut.
L'afició del Barça?.. com sempre; al costat del seu equip i animant-lo en tot moment.
Els gols els van marcar Touré ('31), Messi ('55), Bojan ('57) i Xavi ('64).
Vull felicitar a tots els culers, però molt especialment al Xavi i a la Laura de Barcelona.
