LOS OTROS

Un comentari d'una persona anònima al post anterior, m'ha donat una idea i m'ha donat que pensar. I, efectivament, faltaven dos (per fer el trio calavera) de la Yhad Convergent: El Manel Cuyàs i el Francesc Marc Alvaro. Quina tropa!!!. Ara si, ara el post m'agrada més... el veig més complert; no em deixo a ningú. Si això és el que us ensenyen a les facultats, xatos... anem bé!!!. Buenu, ho deixo aquí i marxo a esmorzar. Avui crec que em mullaré una mica, però tot sigui per un bon àpat i la bona companyia dels amics.

Brindaré pel trio calavera, per les seves bajenades, pel seu odi contra tot allò que no sigui convergent, per la seva mala educació, i per que, com ja insinuava en el meu post, follin més sovint, però sobretot que ho facin bé, per que si no, fan aquella cara de ranci i porten aquella malallet reconcentrada a sobre, i dilluns els oients hem de patir les seves opinions carregades de ressentiment cap a el món mundial.

Bon vent i barca nova... que diuen al Serrallo.

EL BARBETA

El 21 de setembre de l’any passat, vaig dedicar un comentari sobre les tertúlies radiofóniques. En el fons, el dedicava a la Maria Àngels Alcazar. Em fot la gent que va “d’intel·lectual” i amb prou feines sap el que és fer la “o” amb un canut. Però, sembla que la llista de gent que em fot a parir no s’acaba amb la “susodicha”.
En el comentari que us comento, us explicava la meva afició a escoltar les tertúlies. Fa anys que ho faig i penso que és un exercici que cal fer per tenir una idea més “global” de tot alló que ens envolta. De vegades, escoltes coses amb les quals estas d’acord, i de vegades no. Però així és la nostra societat: diversa i plural. I entenc que ha de seguir sent així, per que si no, imagineu si tots penséssim el mateix, seria molt avorrit, no creieu?

El que ja no m’agrada tant, però, és la crítica per la crítica, i a més, els arguments “barats” i, si em permeteu l’expressió: “pajillerus”. De tertulians amb els quals no estic d’acord en tot el que diuen, hi ha uns quants; evidentment. Però si hi ha un que no suporto, és el Jordi Barbeta... hi ha més, però es que aquest em fot a parir i molt. El fet de que el món va equivocat i ell és el que va dret i bé (i de retruc CiU), em fot molt nerviós. Avui ha estat ja la cirera que colma el pastís. Aquest senyor te “esquerranofobia”. No pot sofrir que ERC existeixi. Ens maltracta sempre. Jo crec que fins i tot criticaria que els d’ERC respiresim. Avui l’he sentit per RAC 1 (d’on és contertuli habitual... ja se sap, el Grup Godó és el Grup Godó), i francament, els arguments per criticar ERC són producte del ressentiment i de la malallet. Sort que el Carod no hi era a la Xina el dia del terratrèmol, ni a Birmania el dia del tsunami... per que estic segur que si pel que fos, hagués estat, els dos fenòmens naturals haguéssin estat per culpa seva, i de retruc del Govern de la Generalitat... per que, és clar, no sabem governar. Som uns inútils.

El que també em fot, i molt, és el to “enfoteta” que fa servir quan parla d’ERC. Ara mateix, sóc molt conscient de que el partit (ERC), no està en un bon moment. Això és cert. I que potser em donat masses cops de volant en molt poc temps i, alguns, difícils d’explicar i fins i tot de justificar. Però d’aquí a la fustigació permanent per part d’aquest personatge, francament, crec que no hi ha per tant. Sembla el Federico de la COPE però parlant català. Les crítiques fetes amb arguments i amb un to adeqüat, pots estar d’acord o no, però les encaixes per que no som perfectes... però la malallet que acumula aquest personatge, és digne d’estudi. Ignoro quin és el seu ritme d’activitat sexual, ni m’interesa, però dedueixo que estar enfadat amb el món cada dia quan t’aixeques del llit, ha de ser un ritme més aviat baix o fins i tot nul... o bé, el que és pitjor: mal fet o mal acabat. Això si que deixa seqüeles.

Porto 20 i pico d’anys militant a ERC, i em fot que “personajillos” com aquest ens ataqui de la manera com ho fa i ofenent a tot i a tothom. Qui collons s’ha pensat qui és aquest???.

En fi, que estic indignat...però ja no us foto més la tabarra.