LLIBERTAT PEL FRANKI

PREMI DARDO

La meva amiga Lucy i el meu amic Pitu, m’han fet un “regalet” (que no em mereixo). El regalet en qüestió, és el Premi Dardo. La filosofia d’aquest premi, no la conec en profunditat però sembla ser que és un reconeixement als blocaires alhora de mostrar dia a dia valors com els culturals, ètics, literaris, personals, etc…
Com sóc molt conscient de les meves mancances intel·lectuals, i seguint amb la filosofia del premi en qüestió, li passo el relleu a 5 persones i a 5 blocs que si que compleixen, i de llarg, amb el tarannà del premi. Consti, però, que donar el premi no ha estat fàcil. Sóc un seguidor de la blogosfera tarragonina i la que no és tarragonina, i, realment, és complicat. Hi ha verdaderes maravelles i redaccions molt i molt currades. Però, calia fer l’esforç i anar per feina. Per tant, els guardonats són:

El bloc de la Zel: http://zel-aramateix.blogspot.com/ Per que a banda de ser una persona molt dolça, el seu bloc és un referent amb uns valors humans i intel·lectuals.

El bloc de l’Ivan Rodón: http://ivanrodontenas.blogspot.com/ El segueixo des de les beceroles, i m’agrada tant la redacció com els temes que tracta.

El bloc de la Roser Pros:

http://aramateixenfiloaquestaagulla.blogspot.com/ Bé, aquest és un bloc molt especial. Per raons obvies ara no us descobriré qui és la Roser. No quedaria bé. Només una cosa: és un encant de persona.

El bloc de Waipueduca: http://waipueduca.blogspot.com/ Interculturalitat, diversitat, ... realment un bloc molt interessant (encara que sigui d’un matalasser ;-))

El Bloc del Tondo Rotondo: http://cucadellum.blogspot.com/ Que coi puc dir del Tondo Rotondo???. Sempre aquell comentari, aquella reflexió, raonament, intel·ligència, discreció, ets un crack nen.

Au!, mica en mica vaig fent la feina, eh?

Salutacions.

IMPRESENTABLE

Doncs si, sóc una mica impresentable. El motiu?, doncs cony!, l’abandó sistemàtic del meu bloc. Un mes i escaig després, em digno a fer un altre escrit. I total, per dir que sóc una mica impresentable.
Abans de res, vull demanar disculpes a molta gent. A l’Albertus Magnus, al Feliu (si, si, al Feliu), al Fernando de Vila-Seca (http://olimpismo2007.blogspot.com/), et dec dues respostes!, al Rossend, al Pitu, a la Luci (que em deixen un premi i ni tant sols els hi agraeixo!), i al Tondo Rotondo. M’han deixat missatges i ni tant sols he tingut la delicadesa ni la educació de respondre.

Espero, a partir d’ara, dedicar-me una mica més al bloc. Per que, sincerament, per tenir-ho així, més val plegar... la veritat.

Ens llegim!