Bon dia amics i amigues,
avui dissabte (gran dia), i abans d'anar a esmorzar a l'Avi Tòful (un dia faré un post sobre aquest troç de bar, entranyable amb gent magnífica al seu capdevant), us passo l'article que va sortir publicat ahir al Més Tarragona i a l'Aquí. Un dia d'aquests sortirà al diari el Punt (crec que demà).
Salutacions!
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
VOLEM ELS JOCS!
Hem arribat al final de la primera fase de la Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis i ja podem fer un primer balanç de la feina feta i de les perspectives objectives de futur. Es compleix un any des que l’Ajuntament va decidir per unanimitat dels grups municipals iniciar el camí de la Candidatura als XVIII Jocs Mediterranis de 2017.
La primera fase de la Candidatura la vàrem identificar amb tres objectius prioritaris i tots tres han estat assolits amb escreix:
a) Aplegar a l’entorn de la Candidatura el màxim d’adhesions polítiques i institucionals. En aquest sentit, els resultats han estat òptims, ja que totes les administracions i institucions han fet pinya al voltant de la Candidatura.
b) Presentar unes credencials serioses davant els màxims organismes esportius de l’Estat: el Consell Superior d’Esports (CSD) i el Comitè Olímpic Espanyol (COE). D’acord amb les declaracions fetes pels seus dirigents després de la visita d’una delegació de la Candidatura encapçalada per l’alcalde de Tarragona, el senyor Josep Fèlix Ballesteros, el passat mes de gener, sembla clar que aquest objectiu també ha estat assolit.
c) Fer de la Candidatura un projecte il·lusionant per a la gent, especialment la gent de l’esport de les nostres comarques. En aquest punt, ens hem vist desbordats per la quantitat de mostres incondicionals de suport reclamant la presència de representants de la Candidatura en els seus actes i competicions.
En la segona fase que ara iniciem aquestes tres línies d’acció continuaran estan en l’agenda d’activitat de la Candidatura. Tan és així que ja està activa l’oficina de gestió de Tarragona 2017; el proper 16 d’abril inaugurem l’oficina informativa i del voluntariat, i cap a finals de mes tindrem enllestit el web oficial de Tarragona 2017. A més, a l’estiu tindrà lloc la presentació al complert del Comitè Promotor de la Candidatura. Però totes aquestes activitats i moltes més hauran d’estar encavalcades amb altres tres grans fites que tot seguit definirem com a eixos principals de la segona fase:
a) Elaboració del disseny organitzatiu dels Jocs que proposa la Candidatura de Tarragona tan pel que fa a instal·lacions com a excel·lència planificadora i organitzativa. En aquest apartat podem dir que la presència del senyor Vicent Añó com a director general de la Candidatura és un fet singular i de molta transcendència davant del COE i del CIJM (Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis). En matèria d’equipaments esportius dues coses han de quedar molt clares des d’un inici: Tarragona farà un salt importantíssim en oferta d’instal·lacions esportives de primer nivell i, en segon lloc, totes es faran perquè siguin adequades a l’ús social posterior als Jocs.
b) Treballar intensament el contingent federatiu i institucional esportiu de l’Estat per tal de guanyar-nos la confiança de ser designats Candidatura oficial del COE als Jocs Mediterranis de 2017 i poder defensar la nostra opció a Atenes l’any 2011.
c) Generar un moviment social de recolzament al projecte Tarragona 2017 que consolidi el millor aval social que cap candidatura als Jocs hagi tingut mai. Si estem segurs de voler demostrar que podem organitzar els millors Jocs Mediterranis mai fets, hem de començar per ser la millor candidatura de totes les que s’han presentat en el decurs dels Jocs, amb tot el respecte per aquelles ciutats que han aconseguit organitzar uns Jocs Mediterranis.
Algunes veus, poques, han traslladat dubtes, bastants malentesos i alguna dosi de pessimisme. Als pocs que encara no estiguin convençuts del vessant positiu de fer aquesta aposta en direcció al 2017 els podem oferir un argument important.
Les inversions necessàries per tal d’assegurar el bon desenvolupament dels Jocs en el cas que la proposta fos designada seu organitzadora estan a càrrec principalment de l’Estat, mitjançant el CSD i la Generalitat de Catalunya, sumant a més a la Diputació de Tarragona, els distints consells comarcals i tots els ajuntaments que en formen part, a més de les inversions privades. En el cas d’Almeria, després de tres anys de finalitzats els jocs, encara ara es pessiguen per estar segurs de que no somien els equipaments esportius que tenen gràcies als Jocs i sense feixugues càrregues pressupostàries per a l’Ajuntament de la ciutat.
En segon lloc, cal situar les coses en la seva justa mesura. Els Jocs Mediterranis són uns jocs olímpics regionals com els panamericans, els asiàtics, els de la Commonwealth o els iberoamericans. Aquests que hem dit són esdeveniments que cada edició han anat augmentant el seu prestigi i categoria, el mateix que els del Mediterrani. Està clar que no són uns Jocs Olímpics! És que algú pensa que podríem anar a per ells sense que ens prenguessin per somiatruites? Però els Jocs Mediterranis, a banda dels equipaments i les infraestructures que ens podrien portar, han comptat amb més de 25 milions de telespectadors en la seva darrera edició de 2005, en la que varen participar quasi quatre-mil esportistes de tot el Mediterrani. El web d’Almeria 2005 va rebre més d’un milió de visites en una setmana.
Els Jocs Mediterranis no ens han de representar un final de res, sinó un trampolí per fer en pocs anys el que no hem fet en dècades. Aquesta és una de les grans virtuts de la Candidatura. Més enllà del camí cap al 2017 hi ha el dia a dia, la gent, el reforç de l’esport base. Volem portar Tarragona i el Camp de Tarragona al més alt. Volem ser els abanderats de la Catalunya moderna i de futur davant de la família mediterrània i del món de l’esport, recollint el millor d’Almeria 2005 i de Barcelona 1992. És clar que sí: volem els Jocs!
La primera fase de la Candidatura la vàrem identificar amb tres objectius prioritaris i tots tres han estat assolits amb escreix:
a) Aplegar a l’entorn de la Candidatura el màxim d’adhesions polítiques i institucionals. En aquest sentit, els resultats han estat òptims, ja que totes les administracions i institucions han fet pinya al voltant de la Candidatura.
b) Presentar unes credencials serioses davant els màxims organismes esportius de l’Estat: el Consell Superior d’Esports (CSD) i el Comitè Olímpic Espanyol (COE). D’acord amb les declaracions fetes pels seus dirigents després de la visita d’una delegació de la Candidatura encapçalada per l’alcalde de Tarragona, el senyor Josep Fèlix Ballesteros, el passat mes de gener, sembla clar que aquest objectiu també ha estat assolit.
c) Fer de la Candidatura un projecte il·lusionant per a la gent, especialment la gent de l’esport de les nostres comarques. En aquest punt, ens hem vist desbordats per la quantitat de mostres incondicionals de suport reclamant la presència de representants de la Candidatura en els seus actes i competicions.
En la segona fase que ara iniciem aquestes tres línies d’acció continuaran estan en l’agenda d’activitat de la Candidatura. Tan és així que ja està activa l’oficina de gestió de Tarragona 2017; el proper 16 d’abril inaugurem l’oficina informativa i del voluntariat, i cap a finals de mes tindrem enllestit el web oficial de Tarragona 2017. A més, a l’estiu tindrà lloc la presentació al complert del Comitè Promotor de la Candidatura. Però totes aquestes activitats i moltes més hauran d’estar encavalcades amb altres tres grans fites que tot seguit definirem com a eixos principals de la segona fase:
a) Elaboració del disseny organitzatiu dels Jocs que proposa la Candidatura de Tarragona tan pel que fa a instal·lacions com a excel·lència planificadora i organitzativa. En aquest apartat podem dir que la presència del senyor Vicent Añó com a director general de la Candidatura és un fet singular i de molta transcendència davant del COE i del CIJM (Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis). En matèria d’equipaments esportius dues coses han de quedar molt clares des d’un inici: Tarragona farà un salt importantíssim en oferta d’instal·lacions esportives de primer nivell i, en segon lloc, totes es faran perquè siguin adequades a l’ús social posterior als Jocs.
b) Treballar intensament el contingent federatiu i institucional esportiu de l’Estat per tal de guanyar-nos la confiança de ser designats Candidatura oficial del COE als Jocs Mediterranis de 2017 i poder defensar la nostra opció a Atenes l’any 2011.
c) Generar un moviment social de recolzament al projecte Tarragona 2017 que consolidi el millor aval social que cap candidatura als Jocs hagi tingut mai. Si estem segurs de voler demostrar que podem organitzar els millors Jocs Mediterranis mai fets, hem de començar per ser la millor candidatura de totes les que s’han presentat en el decurs dels Jocs, amb tot el respecte per aquelles ciutats que han aconseguit organitzar uns Jocs Mediterranis.
Algunes veus, poques, han traslladat dubtes, bastants malentesos i alguna dosi de pessimisme. Als pocs que encara no estiguin convençuts del vessant positiu de fer aquesta aposta en direcció al 2017 els podem oferir un argument important.
Les inversions necessàries per tal d’assegurar el bon desenvolupament dels Jocs en el cas que la proposta fos designada seu organitzadora estan a càrrec principalment de l’Estat, mitjançant el CSD i la Generalitat de Catalunya, sumant a més a la Diputació de Tarragona, els distints consells comarcals i tots els ajuntaments que en formen part, a més de les inversions privades. En el cas d’Almeria, després de tres anys de finalitzats els jocs, encara ara es pessiguen per estar segurs de que no somien els equipaments esportius que tenen gràcies als Jocs i sense feixugues càrregues pressupostàries per a l’Ajuntament de la ciutat.
En segon lloc, cal situar les coses en la seva justa mesura. Els Jocs Mediterranis són uns jocs olímpics regionals com els panamericans, els asiàtics, els de la Commonwealth o els iberoamericans. Aquests que hem dit són esdeveniments que cada edició han anat augmentant el seu prestigi i categoria, el mateix que els del Mediterrani. Està clar que no són uns Jocs Olímpics! És que algú pensa que podríem anar a per ells sense que ens prenguessin per somiatruites? Però els Jocs Mediterranis, a banda dels equipaments i les infraestructures que ens podrien portar, han comptat amb més de 25 milions de telespectadors en la seva darrera edició de 2005, en la que varen participar quasi quatre-mil esportistes de tot el Mediterrani. El web d’Almeria 2005 va rebre més d’un milió de visites en una setmana.
Els Jocs Mediterranis no ens han de representar un final de res, sinó un trampolí per fer en pocs anys el que no hem fet en dècades. Aquesta és una de les grans virtuts de la Candidatura. Més enllà del camí cap al 2017 hi ha el dia a dia, la gent, el reforç de l’esport base. Volem portar Tarragona i el Camp de Tarragona al més alt. Volem ser els abanderats de la Catalunya moderna i de futur davant de la família mediterrània i del món de l’esport, recollint el millor d’Almeria 2005 i de Barcelona 1992. És clar que sí: volem els Jocs!
Mario Rigau; Pere Valls; Raül Font; Lluís Pagès i Salvador Guinart
