Sempre he pensat que qui ha de marxar més tard, és qui marxa abans. I per collons que ha estat així. A més de sobte, sense avisar. En Joan, era un amic meu. Molt amic. Era una barreja entre germà gran i pare “adoptiu”. Ens vàrem conèixer cap allà l’any vuitanta i pico (crec que cap al 1988 ó 1989). Treballàvem junts a la mateixa empresa. A la primera empresa on jo vaig treballar un cop em van llicenciar del meu segrest legal.
Vam fer molt bones “migues”, i que després amb els anys es va convertir en una gran, gran amistat. A llarg d’aquests anys ens em anat veient, parlant, em vist com les nostres vides anaven canviant, anàven evolucionant. Els teus fills (el Francesc i la Judith) es feien grans. Llei de vida.
Després de treballar com a venedor, vas posar el teu propi negoci. Del que sempre havies fet i el que era la teva vocació. Fer de forner. Mestre artesà d’un ofici noble. Noble com eres tu. Bona persona, amb l’ànima transparent. Sempre de cara, com van les persones honestes.
Amb el pas dels anys, com deia abans, jo també em vaig casar amb una dona fabulosa. Vas venir al casament (faltaria més!), i ja aquell dia em vas dir que quan tinguéssim un nen, voldries ser el padrí. Au, ja esta dit!. Finalment, quan vam tenir l’Ariadna, no va poder ser. Però ara que em tingut el Marcel era el teu moment. Quan t’ho vam dir se’t van omplir els ulls de llàgrimes. Per que eres una persona amb sentiments i ho demostraves. Has estat padrí del nostre nen sis setmanes i escaig, però per a mí, serà com si ho haguéssis estat tota la vida.
No res amic, et volia fer aquest comentari pòstum... o no!, per que sempre, sempre, sempre estaràs en el meu record. I ja saps, quan recorden es que estàs present.
Salut AMIC!!
Vam fer molt bones “migues”, i que després amb els anys es va convertir en una gran, gran amistat. A llarg d’aquests anys ens em anat veient, parlant, em vist com les nostres vides anaven canviant, anàven evolucionant. Els teus fills (el Francesc i la Judith) es feien grans. Llei de vida.
Després de treballar com a venedor, vas posar el teu propi negoci. Del que sempre havies fet i el que era la teva vocació. Fer de forner. Mestre artesà d’un ofici noble. Noble com eres tu. Bona persona, amb l’ànima transparent. Sempre de cara, com van les persones honestes.
Amb el pas dels anys, com deia abans, jo també em vaig casar amb una dona fabulosa. Vas venir al casament (faltaria més!), i ja aquell dia em vas dir que quan tinguéssim un nen, voldries ser el padrí. Au, ja esta dit!. Finalment, quan vam tenir l’Ariadna, no va poder ser. Però ara que em tingut el Marcel era el teu moment. Quan t’ho vam dir se’t van omplir els ulls de llàgrimes. Per que eres una persona amb sentiments i ho demostraves. Has estat padrí del nostre nen sis setmanes i escaig, però per a mí, serà com si ho haguéssis estat tota la vida.
No res amic, et volia fer aquest comentari pòstum... o no!, per que sempre, sempre, sempre estaràs en el meu record. I ja saps, quan recorden es que estàs present.
Salut AMIC!!
