La Mar em passa un “meme” musico-visual (que per cert, us demanaria que passéssiu pel seu bloc i li donéssiu molts ànims. Ho està passant una mica malament).
Haig de comentar, explicar algun moment musical que m’agradi. De fet, moments musicals que m’agradin i m’emocionin hi ha “la tira”... no entendria aquest món sense la música. Forma part d’aquells pilars que hom te per tirar endavant en aquest món que ens ha toca viure. Evidentment que hi ha coses molt més importants, no cal dir-ho, els fills, la dona, la família, els amics... però avui toca parlar de música. Al meu perfil ja hi poso un tast del que m’agrada. Si tinc que posar tots els grups i cantants que m’agraden no acabaríem mai.
Per un xarnego independentista com jo, el ventall és molt ampli. No tinc complexos alhora d’escoltar coses noves, sigui en l’idioma que sigui. Si una cançó es bona, és bona i punt. Entre els cantautors que m’agraden, tinc tres debilitats (m’agraden molts més, però destaco a tres), Joan M. Serrat, Lluís Llach i Joaquin Sabina. Tinc les discografies complertes dels tres, amb això crec que ja ho dic tot, oi?. Triar una cançó per posar-la en aquest post, com us podeu imaginar no és gens fàcil, al contrari. Però el “meme” és el “meme” i com sóc una persona disciplinada tiro pel dret. Con un par!. Al final m’he decidit per la cançó del Joaquín Sabina “Y sin embargo... te quiero”. Els sabineros, tenim aquesta cançó com gairebé un himne. Si cliqueu aquí, en podreu gaudir.
Salut!
Haig de comentar, explicar algun moment musical que m’agradi. De fet, moments musicals que m’agradin i m’emocionin hi ha “la tira”... no entendria aquest món sense la música. Forma part d’aquells pilars que hom te per tirar endavant en aquest món que ens ha toca viure. Evidentment que hi ha coses molt més importants, no cal dir-ho, els fills, la dona, la família, els amics... però avui toca parlar de música. Al meu perfil ja hi poso un tast del que m’agrada. Si tinc que posar tots els grups i cantants que m’agraden no acabaríem mai.
Per un xarnego independentista com jo, el ventall és molt ampli. No tinc complexos alhora d’escoltar coses noves, sigui en l’idioma que sigui. Si una cançó es bona, és bona i punt. Entre els cantautors que m’agraden, tinc tres debilitats (m’agraden molts més, però destaco a tres), Joan M. Serrat, Lluís Llach i Joaquin Sabina. Tinc les discografies complertes dels tres, amb això crec que ja ho dic tot, oi?. Triar una cançó per posar-la en aquest post, com us podeu imaginar no és gens fàcil, al contrari. Però el “meme” és el “meme” i com sóc una persona disciplinada tiro pel dret. Con un par!. Al final m’he decidit per la cançó del Joaquín Sabina “Y sin embargo... te quiero”. Els sabineros, tenim aquesta cançó com gairebé un himne. Si cliqueu aquí, en podreu gaudir.
Salut!
