Fa uns mesos, concretament a l’octubre, li dedicava un “post” a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Porto 30 i pico anys veient futbol. M’he “xupat” partits d’infantils, de juvenils, de regional (per diferents categories), de tercera, de segona B, segona A, i de primera divisió. Hi ha hagut anys en els que els diumenges em podria “empassar” fins a 3 partits, amb aquella alegria. Primer el Sant Pere i Sant Pau que jugava a les 11’45h. Primera Regional. Després de dinar, al Nàstic (normalment a segona B... si no a tercera), i quan tornàvem cap a casa, tot sopant, el partit de la “tele” que feien al vespre. Vull dir que he vist molt de futbol, de diverses categories, molts jugadors, molts entrenadors... i espero veure’n molts més.
La qüestió, però, és que estic veient que aquest Javi López no sap utilitzar el que té a les seves mans. El juguet se li ha fet gran. És com regalar-li a un nadó una joguina pensada per nens i nenes de 6 a 8 anys. O sigui, que no sabrà ni com posar-s’hi. No és normal que li deixem el millor equip que ha tingut mai el Nàstic (almenys pel que a pressupost es refereix), a un entrenador que encara no ha demostrat res... ni ell ni qui el va portar, l’ínclit Ricardo Resta, Director Esportiu del Club. I si anem pujant, ens trobem amb un Consell d’Administració dividit, i un President “titella”, en Xavier Salvadó, que fa uns anys li havien d’explicar què era això del Nàstic perquè no tenia ni puta idea. Total, que tenim un problema, que no és el 3% famós que deia el President Maragall. Em fot, perquè no és una cosa qualsevol. És el meu equip en mans d’irresponsables que tant se’ls hi en fot. Si baixem, el Javi farà les maletes i amb ell, els jugadors que vulguin i com diu aquell “aquí paz y mañana gloria”. A l’afició que la bombin, com sempre.
Això si, gent que valia la pena, i que havia “currat” pel club, ens la fem petar amb aquella alegria. Luís César per exemple. No, si al final haurem de rescatar els jugadors “dolents” que vam deixar marxar i fer jugar als que no juguen!!. Trobo a faltar a Miguel Ángel Llera, a Manolo Martínez, a Bolo, a David García, a Marco, a Ruz... aquests “mindundis” a qui no coneixia ningú i que són els que ens van pujar a primera i, com a mínim MÉS SOVINT que els que hi ha ara, és deixaven els collons al camp.
Resumint: Javi posa’t les piles que amb una mica de sort (tant de bó), no et menjaràs els torrons a Tarragona, company. Que torni Luís César, encara que sigui “d’utilleru”.
Salut i visca el Nàstic.
Porto 30 i pico anys veient futbol. M’he “xupat” partits d’infantils, de juvenils, de regional (per diferents categories), de tercera, de segona B, segona A, i de primera divisió. Hi ha hagut anys en els que els diumenges em podria “empassar” fins a 3 partits, amb aquella alegria. Primer el Sant Pere i Sant Pau que jugava a les 11’45h. Primera Regional. Després de dinar, al Nàstic (normalment a segona B... si no a tercera), i quan tornàvem cap a casa, tot sopant, el partit de la “tele” que feien al vespre. Vull dir que he vist molt de futbol, de diverses categories, molts jugadors, molts entrenadors... i espero veure’n molts més.
La qüestió, però, és que estic veient que aquest Javi López no sap utilitzar el que té a les seves mans. El juguet se li ha fet gran. És com regalar-li a un nadó una joguina pensada per nens i nenes de 6 a 8 anys. O sigui, que no sabrà ni com posar-s’hi. No és normal que li deixem el millor equip que ha tingut mai el Nàstic (almenys pel que a pressupost es refereix), a un entrenador que encara no ha demostrat res... ni ell ni qui el va portar, l’ínclit Ricardo Resta, Director Esportiu del Club. I si anem pujant, ens trobem amb un Consell d’Administració dividit, i un President “titella”, en Xavier Salvadó, que fa uns anys li havien d’explicar què era això del Nàstic perquè no tenia ni puta idea. Total, que tenim un problema, que no és el 3% famós que deia el President Maragall. Em fot, perquè no és una cosa qualsevol. És el meu equip en mans d’irresponsables que tant se’ls hi en fot. Si baixem, el Javi farà les maletes i amb ell, els jugadors que vulguin i com diu aquell “aquí paz y mañana gloria”. A l’afició que la bombin, com sempre.
Això si, gent que valia la pena, i que havia “currat” pel club, ens la fem petar amb aquella alegria. Luís César per exemple. No, si al final haurem de rescatar els jugadors “dolents” que vam deixar marxar i fer jugar als que no juguen!!. Trobo a faltar a Miguel Ángel Llera, a Manolo Martínez, a Bolo, a David García, a Marco, a Ruz... aquests “mindundis” a qui no coneixia ningú i que són els que ens van pujar a primera i, com a mínim MÉS SOVINT que els que hi ha ara, és deixaven els collons al camp.
Resumint: Javi posa’t les piles que amb una mica de sort (tant de bó), no et menjaràs els torrons a Tarragona, company. Que torni Luís César, encara que sigui “d’utilleru”.
Salut i visca el Nàstic.
