Ja fa més de 15 anys, que els dissabtes els destino a una de les coses que m’agrada més: esmorzar amb els amics. L’esmorzar no és allò tant “tiquis miquis” de: “un mini de pernil, amb un cafè amb llet”. Amb això no anem enlloc. Com podem afrontar un dia amb tant poca substància al cos??. Així volem aconseguir la independència d’aquest país??? Amb un mini de pernil i un cafè amb llet???. Un esmorzar, un bon esmorzar de dissabte és de forquilla i ganivet. D’aquells que t’entaules a les 8’30 i acabes a quarts d’onze. Con un par!. I que es menja en aquests esmorzars?. No res, quatre cosetes mal contades. Pots demanar arengades, peus de porc, xai al forn, llangonissa amb fessols, estofat de cua de toro, una sepieta a la planxa... no res, coses amb poc colesterol.
Un bon vinet de la terra, un cafetó, la copeta de Chartreuse (o de qualsevol altre “mejunje” que vosaltres volgueu), i la farieta que no falti. Això amb els teus amics a l’entorn d’una taula. És un moment màgic. Jo m’hi sento molt bé. A més a més, a cada moment has d’anar saludant a altres amics o coneguts, que, o bé s’afegeixen a la teva taula o entren al bar a fer el mateix paper que fem tots en aquell moment: El cràpula.
Des de fa prop d’un any, que vaig a l’Avi Tòful. Anteriorment haviem anat al Tòful, però per coses que ara no vénen al cas, vam deixar d’anar-hi. L’Avi Tòful, és una mica diferent, però la gent que hi ha al darrera de la barra, els verdaders hereus del Tòful, són els que li dónen l’encant a tot plegat. El Txema i el Rafael són dues persones encantadores, i que sempre són on s’ha d’estar. Estic encantadíssim amb aquests dissabtes.
Cap allà a les 7 del matí m’aixeco, faig 4 coses a l’ordinador (com ara, que estic fent aquest comentari), faig una mica de papa i de marit (sempre procurant no despertar a la familia), m’arreglo (vull dir que em vesteixo i em rento, per que de pentinar-me no gaire, com si diguéssim), i au!, cap a l’Avi Tòful.
O sigui, justament el que faré ara mateix.
Salut amics!!!
Un bon vinet de la terra, un cafetó, la copeta de Chartreuse (o de qualsevol altre “mejunje” que vosaltres volgueu), i la farieta que no falti. Això amb els teus amics a l’entorn d’una taula. És un moment màgic. Jo m’hi sento molt bé. A més a més, a cada moment has d’anar saludant a altres amics o coneguts, que, o bé s’afegeixen a la teva taula o entren al bar a fer el mateix paper que fem tots en aquell moment: El cràpula.
Des de fa prop d’un any, que vaig a l’Avi Tòful. Anteriorment haviem anat al Tòful, però per coses que ara no vénen al cas, vam deixar d’anar-hi. L’Avi Tòful, és una mica diferent, però la gent que hi ha al darrera de la barra, els verdaders hereus del Tòful, són els que li dónen l’encant a tot plegat. El Txema i el Rafael són dues persones encantadores, i que sempre són on s’ha d’estar. Estic encantadíssim amb aquests dissabtes.
Cap allà a les 7 del matí m’aixeco, faig 4 coses a l’ordinador (com ara, que estic fent aquest comentari), faig una mica de papa i de marit (sempre procurant no despertar a la familia), m’arreglo (vull dir que em vesteixo i em rento, per que de pentinar-me no gaire, com si diguéssim), i au!, cap a l’Avi Tòful.
O sigui, justament el que faré ara mateix.
Salut amics!!!
