En aquest “blog”, no només escriure de coses “series” com poden ser temes relacionats amb la ciutat i el seu estat; de política, etc., si no que també parlaré de coses més “banals” com de futbol o de castells... o del que sigui.
Tot i que això de “serio” i “banal” és molt relatiu. Per a mi, també és important parlar de futbol...
Sóc soci del Nàstic potser farà uns trenta anys. Any amunt, any avall. Jo diria que em vaig donar de baixa quan vaig haver d’anar al segrest legal (cap allà l’any 1986), i un cop vaig tornar no em vaig donar d’alta fins passats uns anys. Vaig seguir anant però no com a soci. El sou d’aquells anys no donava per tot.
Bé la qüestió es que enguany acabem d’encetar la temporada, i després de 6 partits (3 a casa i 3 fora), hem guanyat 3, hem perdut 2, i em empatat 1. Els partits de casa – Alabés, Castelló i Poli Ejido -, han estat un escàndol de bon joc. Potser el dia del Castelló es va patir una miqueta més. Però el dia de l’Alabés es veure un partidàs; i que em dieu del dia del Poli Ejido?. Al minut 19 de la primera part ja anàvem 3 – 0!.
És veritat que ens falta guanyar a fora. I que si volem aspirar a alguna cosa més que a mantenir-nos cal esgarrapar punts fora de casa. En això estic d’acord. Ara bé, en el que discrepo és en les presses de certa premsa esportiva i en el “ginye” d’alguns aficionats pessimistes de mena, que ja es veuen en el pou de la segona B. Tot plegat fa una mica de caguera, i em perdonareu l’expressió.
Portem 6 partits, estem en vuitena posició amb 10 punts i a tres punts del tercer classificat que és el Numáncia. Tenim un “equipet” molt compensat. Les lesions no ens han deixat respirar. Cada diumenge Javi López ha hagut d’improvisar una alineació. (fa una setmana creia que em trucaria a mi per jugar de defensa!).
Sóc soci del Nàstic potser farà uns trenta anys. Any amunt, any avall. Jo diria que em vaig donar de baixa quan vaig haver d’anar al segrest legal (cap allà l’any 1986), i un cop vaig tornar no em vaig donar d’alta fins passats uns anys. Vaig seguir anant però no com a soci. El sou d’aquells anys no donava per tot.
Bé la qüestió es que enguany acabem d’encetar la temporada, i després de 6 partits (3 a casa i 3 fora), hem guanyat 3, hem perdut 2, i em empatat 1. Els partits de casa – Alabés, Castelló i Poli Ejido -, han estat un escàndol de bon joc. Potser el dia del Castelló es va patir una miqueta més. Però el dia de l’Alabés es veure un partidàs; i que em dieu del dia del Poli Ejido?. Al minut 19 de la primera part ja anàvem 3 – 0!.
És veritat que ens falta guanyar a fora. I que si volem aspirar a alguna cosa més que a mantenir-nos cal esgarrapar punts fora de casa. En això estic d’acord. Ara bé, en el que discrepo és en les presses de certa premsa esportiva i en el “ginye” d’alguns aficionats pessimistes de mena, que ja es veuen en el pou de la segona B. Tot plegat fa una mica de caguera, i em perdonareu l’expressió.
Portem 6 partits, estem en vuitena posició amb 10 punts i a tres punts del tercer classificat que és el Numáncia. Tenim un “equipet” molt compensat. Les lesions no ens han deixat respirar. Cada diumenge Javi López ha hagut d’improvisar una alineació. (fa una setmana creia que em trucaria a mi per jugar de defensa!).
No se si amb aquest equip haguéssim patit tant l’any passat... però això no ho sabrem mai.
Ràpidament, pel cap em passen algunes preguntes. Quantes temporades ha estat el Nàstic a segona A?; i a segona B?; i a tercera?. Es que ara sembla que el Nàstic és un d’aquells “històrics” de tota la vida de primera divisió i que cal de totes totes que torni pujar de categoria cagant llets. Doncs jo crec que no. Jo he vist perdre el Nàstic al camp del Roda de Berà quan vam estar a tercera (per cert, no fa tants anys). Parlem dels play off d’ascens a segona que vam perdre??. Parlem d’altres play off per no baixar a tercera??. Parlem de Casetas??. Parlem de les concentracions improvisades a la Plaça de la Font cridant alló de: “El año que viene segunda división”- quan ens havia anat d’un pel de cony de mosca de no baixar a tercera?; parlem d’un insigne constructor posat de President cridant des del balcó de l’ajuntament (i sense megàfon), “El año que viene subiremos a segunda división”?
Que vull dir amb tot això?; doncs que les coses van com van. I difícilment podrem assolir objectius com la primera divisió si encara com a club anem amb una ma al davant i una altre al darrera. No hi ha estructura consolidada (i no només en el tema esportiu), si no en tots els altres departaments del club. S’han fet coses, evidentment, i segurament ben fetes, no ho nego pas. Però cal posar fil a l’agulla i sentar unes bones bases per que en un futur, vinguin els esdeveniments que vinguin, i passi el que passi, el Nàstic no hagi de patir, i sigui un club consolidat allà on sigui capaç i on els mitjans li permetin.
I per cert, els grans clubs també es caracteritzen per no deixar a l’estacada a jugadors que ho han donat tot pel club; no passa res si es fan homenatges a jugadors; al contrari. Això és ser agraït.
Els grans clubs no foten fora per la porta del darrera, amb nocturnitat, a entrenadors que ens han permés assolir un somni que ves a saber si ho tornarem a veure.
No se si m’explico...
Ràpidament, pel cap em passen algunes preguntes. Quantes temporades ha estat el Nàstic a segona A?; i a segona B?; i a tercera?. Es que ara sembla que el Nàstic és un d’aquells “històrics” de tota la vida de primera divisió i que cal de totes totes que torni pujar de categoria cagant llets. Doncs jo crec que no. Jo he vist perdre el Nàstic al camp del Roda de Berà quan vam estar a tercera (per cert, no fa tants anys). Parlem dels play off d’ascens a segona que vam perdre??. Parlem d’altres play off per no baixar a tercera??. Parlem de Casetas??. Parlem de les concentracions improvisades a la Plaça de la Font cridant alló de: “El año que viene segunda división”- quan ens havia anat d’un pel de cony de mosca de no baixar a tercera?; parlem d’un insigne constructor posat de President cridant des del balcó de l’ajuntament (i sense megàfon), “El año que viene subiremos a segunda división”?
Que vull dir amb tot això?; doncs que les coses van com van. I difícilment podrem assolir objectius com la primera divisió si encara com a club anem amb una ma al davant i una altre al darrera. No hi ha estructura consolidada (i no només en el tema esportiu), si no en tots els altres departaments del club. S’han fet coses, evidentment, i segurament ben fetes, no ho nego pas. Però cal posar fil a l’agulla i sentar unes bones bases per que en un futur, vinguin els esdeveniments que vinguin, i passi el que passi, el Nàstic no hagi de patir, i sigui un club consolidat allà on sigui capaç i on els mitjans li permetin.
I per cert, els grans clubs també es caracteritzen per no deixar a l’estacada a jugadors que ho han donat tot pel club; no passa res si es fan homenatges a jugadors; al contrari. Això és ser agraït.
Els grans clubs no foten fora per la porta del darrera, amb nocturnitat, a entrenadors que ens han permés assolir un somni que ves a saber si ho tornarem a veure.
No se si m’explico...
