Sovint, caminant per aquests carrers tant nostres, te n’adones que hi ha disfuncions que clamen al cel tarragoní. A que m’estic referint?. Doncs m’estic referint a aquelles petites coses del dia a dia, que sovint no li donem importància. Un exemple. El semàfor del col·legi de Saavedra i que traspassa la via de l’Imperi cap a la Rambla Vella. Posis com et posis, (recomano que us poseu vestits com si fóssiu a córrer els cent metres llisos, encara que lo de “llisos” pugui sonar a eufemisme), ja que el semàfor es posa vermell just quan estàs al bell mig del pas zebra. Aquí, algun cap pensant (per definir-lo d’alguna manera), s’hi va lluir.
Un altre exemple. A l’antiga seu d’EMATSA al carrer Pau Casals, hi havia una font. Des de fa uns mesos, hi van posar un magnífic “jardí botànic”... sota cobert!!. Quan la seu estava allà, de tant en tant, algun operari regava les plantes. Però des de que la seu a marxat cap a la Muntanyeta de Sant Pere, les plantes son allà mes mortes que vives demanant una mica d’aigua. Patètic.
Dic això, per que sovint li “carreguem els morts” als polítics, però hi ha cada “tècnic” que el pots deixar solet... De “perletes” com aquestes – tampoc us vull avorrir -, hi ha unes quantes pels nostres carrers.
En fí...
Un altre exemple. A l’antiga seu d’EMATSA al carrer Pau Casals, hi havia una font. Des de fa uns mesos, hi van posar un magnífic “jardí botànic”... sota cobert!!. Quan la seu estava allà, de tant en tant, algun operari regava les plantes. Però des de que la seu a marxat cap a la Muntanyeta de Sant Pere, les plantes son allà mes mortes que vives demanant una mica d’aigua. Patètic.
Dic això, per que sovint li “carreguem els morts” als polítics, però hi ha cada “tècnic” que el pots deixar solet... De “perletes” com aquestes – tampoc us vull avorrir -, hi ha unes quantes pels nostres carrers.
En fí...
